domingo, 8 de diciembre de 2013

“ La nostra recompensa està en l’esforç més  que   en el resultat.
Un esforç total és una recompensa completa. “
                                                   ( M. Gandhi )

En la ponència “Orientació i acompanyament en el sistema educatiu “ del 2n. Congrés
de EDU21 , la ponen Joana Ferrer subratllà el paper de l’escola per aconseguir per “l’equipatge “ de l’alumne competència ètica, competència en coneixements i competència professional.
Competència ètica per viure com persona i poder ocupar el seu espai “feliç” en la  societat que és i serà la seva . Li cal un bon “equipatge” de formació humanística, ètica, moral i també espiritual. També criteri i capacitat crítica per analitzar, acceptar i,si cal, refusar, col·laborar, viure en plenitud.
Sí, totalment d’acord. Però  per recorre aquest camí ens cal esforç. En l’esforc trobarem la recompensa que és penyora d’una victòria completa.
Per assolir la competències en coneixements i  la competència professional, també.

I, és clar,  l’esforç i exigència ha d’estar present en l’escola des de la Infantil, primària, secundària obligatòria , fins el final que cadascú es marqui : la secundària, no obligatòria, formació professional, universitat etc. I ens haurà d’acompanyar tota  la vida professional per assolir l’èxit que tots volem i , inclús, diria, necessitem.

La competència, ser competents, és de mal casar amb una educació primària sota mínims que a voltes ha de reforçar-se en el primer cicle de ESO, AMB GRADUATS DE SECUNDÀRIA que les Juntes d’avaluació “passen” amb dos o tres matèries   pendents...

Sí volem un model d’èxit, haurem d’acceptar que no surt de franc : que haurem de treballar per una primària en plenitud, sense llacunes i amb destreses bàsiques ben assegurades, una secundària amb un GRADUAT DE SECUNDÀRIA , que signifiqui el que és: una etapa superada amb totes les matèries, fruit d’un treball i d’un èxit personal. Permeteu-me una llicència : El “graduat” és  ha de ser, per l’alumne un partit de futbol guanyat ( i ...el Messi som nosaltres ) . Tan de bo que a aquest esforç que preconitzem ponguéssim afegir-hi un excel·lent esperit d’equip. Seria l’esforç total que ens deia en Gandhi  i la victòria seria completa.

Si el nou projecte que volem va per aquí, segur, segur, que ens podrem permetre somiar i de les pedres tornarem a fer pans!.  

viernes, 22 de noviembre de 2013

CATALANWAY

                                               CATALANWAY

Voldria fer un acte de fe de tot cor i amb tot el meu intelecte en els valors que he rebut dels meus pares i de la meva gent . Quan afirmo que a la meva terra , en els que m'han precedit , hi "creixien" amb el blat, la civada , el pa i el vi, una manera  de fer i de ser  honrada, una manera de fer neta, armoniosa, ben acabada, ben feta, era  el  que ara en diem qualitat, excel.lència...

Nomès hem de mirar les feixes de les vinyes costaneres, els camps ben llaurats sense una arruga ,, un pany de paret de pedra de les nostres esglèsies, ..., les eines endraçades, la mestressa catalana, el treball per treure de cada de pedra un pa, el respecte a la paraula donada, l'estalvi,...

Tot aixó hauria de esdevenir el substracte, l'humus, on sembrar el nou model educatiu , eix central del nostre país .  Tot el model educatiu al qué aspirem  pel que traballem, l'hauria d"estar amarat amb els valors que hem debut com herència i que conformen una manera de fer i de ésser catalana, la nostre catalanway,

Venim, és veritat, d'una Catalunya del camp, rural, on potser era més factible  la corretja de transmisió d'una generació a l'altra . Aixi i tot, em de tenir present que aquests valors són els que han fet Catalunya i al camp o a la ciutat hem defer-los presents a la família, a l'escola, a la universitat i arreu : EL PROJECTE  que ens esforcem per donar a llum .




jueves, 12 de septiembre de 2013

domingo, 9 de junio de 2013

TENIM UN PROBLEMA...

                                   

           emociones,gente,hombres,pensar,preguntarse,reflexión,sexo masculino                 Tenim un problema...


Llegeixo a " La Vanguardia" del 9 de juny parlant sobre el tema dels deures escolars excessius que els nens i adolescents porten per casa:

" Però el que està succeint en realitat és que a l'escola no es fa tot el que s'ha de  fer o no es pot fer tot el que s'hauria de fer. I, es clar, surt el tema de la manca  de temps , que no és més que una altra excusa poc sòlida , perquè una bona gestió del temps i dels currículums hauria de garantir que 100 hores de feina al  mes i més de 800 al llarg del curs són suficients per a una formació complerta i acurada perquè  si aquest temps no és suficient, tenim un problema ".
                          

Sí que tenim un problema que no és ni la manca de temps ni el currículum. Tenim un problema perquè les escoles a més de gestionar el currículum, han d'absorbir una quantitat ingent d'objectius, de tasques que no són inherents als coneixements, habilitats i actituds del currículum: Sovint son activitats  ben interessants, inclús importants , però , tanmateix, la seva gestió hauria de correspondre a les famílies, als Ajuntaments, a Sanitat, a Medi Ambient, a les AMPES, als Consells Comarcals, etc. sense "envair" , ni " trepitjar" els temps de l'escola.

La seva realització hauria de respectar sempre  el temps escolar; temps que hauria d'estar dedicat exclusivament al desenvolupament de la tasca que la societat ha encomanat a l'escola. Si parafrasejant a Antonio Marina, per educar un nen fa falta la tribu sencera, la part de la "tribu" que és l'escola, té assignada  la transmissió d'uns coneixements, d'unes habilitat i d'uns valors per enfrontar-se a l'adultesa, i li correspon un temps. Comptant amb aquest temps pot planificar, programar, prioritzar i dur el terme el treball de l'aula, del taller, de camp amb l'objectiu d'assolir la fita.  

Si l'escola ha de col.laborar en revisions mèdiques, en vacunacions, en festes populars, en carnavals, castanyades, concursos, educació vial, i en un llanguíssim etc. ...moltes vegades qui se'n veu retallades són les tasques que li són pròpies. I una sortida fàcil són els desproporcionats deures a casa i, el que és pitjor, programes de curriculum inacabats.

No voldria explicar-me malament: Crec que l'escola ha de col.laborar i prendre la iniciativa en moltes activitats que la enriqueixen i complementen . Però ha de prioritzar: primer la tasca que li és pròpia, la que li pertoca com a part de la "tribu" i, sempre que li sigui possible i la distribució del seu temps ho faci factible, aleshores sí benvingudes les activitats!  Però, si us plau...recordem que el temps és per definició un bé escàs i no podem "trepitjar" els temps del altres elements de la "tribu": l'únic perjudicat és l'alumne i, per tant, la família, que ha de suplir amb un esforç "extra"els buits que la manca de temps ens suposa.

                                                                                            Anna Masip i Canalda



          



sábado, 25 de mayo de 2013

ARA QUE CERQUEM VALORS....

Manos encuadrando globo terráqueo                                    
            ARA QUE  
                    CERQUEM
                          VALORS...
     
                IMMERSIÓ!.
                                                               




 ... " algunes guerres es guanyen amb 
                                                                                        bombes però els pobles dels Estats Bàltics, 
                                                                                       aquesta guerra es va guanyar amb fe.
                                                               
                                                                                       El 1991, després de cinquanta anys d'ocupació 
                                                                                       brutal, els tres països bàltics, van recuperar la     
                                                                                       seva independència , de manera pacífica i amb 
                                                                                       dignitat. Varen preferir  l'esperança al odi, i van 
                                                                                       demostrar al món que hi ha llum fins i tot en la
                                                                                       nit més fosca. Aquestes tres nacions ben petites ens
                                                                                       han ensenyat que l'anor és la força més poderosa. Bé
                                                                                       sigui l'amor a un amic, a la pàtria, a Déu, i també a
                                                                                       l'enemic, l'amor ens fa comprendre la miraculosa
                                                                                       naturalesa del gènere humà ..."
                                                                           
                                                                                                             Ruta E. Sepetps.Entre los Tonos de Gris. Edi.
                                                                                                             MAE

El projecte educatiu en que estem treballant i reflexionant a casa nostra ens  posa davant de  realitats  com :

                                                           -  immersió lingüística de tants bons resultats
                                                           -  immersió tecnològica que ja és aquí i s'hi queda.

Jo  en proposaria una altra: immersió en amor, en convivència, en tolerància , en respecte: en valors.  No crec que sigui un objectiu "ingenu" , fora de test ,  lluny de la realitat de la nostra societat esquerpa, competitiva, que es mira el melic.Si més no, hem de posar en joc tot l'esforç per  aconseguir-ho: no sigui que apugem el tan desitjat P.I.B. , la productivitat,  i tots els altres paràmetres pels que ens trenquem les banyes, i ens quedem molt per sota del P.I.B. de la felicitat en que ens fa dentetes el llunyà país de BUTAN.

Hi ha una prèvia,  tanmateix:  Aquests valors i sobre tot l'amor, es transmeten per osmosis  No   hi ha "currículums , ni competències bàsiques, ni ordinadors,  tauletes, iphones, iPads, pissarres digitals, etc., que  ens serveixin  de mitjans que els facin viables: Només hi ha el calor humà persona a persona, pares a fills, avis, tiets,... veïns,  "la tribu" , mestres i professors , escoles/instituts, universitats, societat sencera  que els facin presents  als nens, nenes i joves que pugen.

Ja podem anar escombrant la famosa enveja com esport nacional, la traveta per pujar, el diner com a totpoderosa escala per assolir el que sigui ...

I apuntar-nos a la transparència, a la solidaritat , a l'honradesa, a valorar el ser i no el tenir ,
a la valoració i estima sinceres de la vàlua  dels altres .... a l'esforç i al treball...

Moltes d'aquestes coses   positives ja les tenim més o menys instal·lades a casa nostra: es tracta de cuidar-les, fer- les aflorar,  créixer i fer-les  evidents, per sinceres, als que van pujant  , i ense currículums ,  sense ser matèria específica de cap crèdit  ,  ni  matèria optativa , prendran cos : El nostre sistema educatiu serà òptim!!!. 

No es tracta de presentar un món utòpic ni  d'amagar als ulls dels nens i joves el que hi ha de negatiu a la societat: es tracta de guanyar-li la partida i poder-els-hi donar la seguretat de que l'amor i la bondat, la honradesa i la justícia, reeixiran sempre i , a més a més , són el camí del P.IB. DE LA FELICITAT.

La història de l'alliberament d'aquests tres  països Bàltics , sotmesos a esgarrifosos patiments  i  a les crueltats d'una deportació que va exterminar una tercera part de la seva població , dóna fe que van   aconseguir la seva llibertat ,  ésser reconeguts com a Estats lliures i poder oferir als seus ciutadans prosperitat,  benestar i un futur estable: Ha vençut:  l'amor per davant de l'odi . De veritat que són una lliçó i un estímul.  Ens  marquen  el camí del valors que hem  de "ensenyar " als petits i joves  per tal de que els incorporin al bagatge de la seva formació.

                                                                                  Anna Masip i Canalda






    

sábado, 27 de abril de 2013







                          Les Humanitats , hi són 
                                      presents?

                                                             Els que s’enamoren de la pràctica sense la teoria
                                                             són com els pilots sense timó ni brúixola, 
                                                             que mai no podran saber on van.
                                                                                            Leonardo da Vinci (1452-1519)

He llegit "La construcció del pensament a l'aula"  de Mariona Corcelles i Antoni Pujades , obra guanyadora de la cinquena edició del Premi d'Educació Edu21. i m'agradaria fer algunes reflexions  envers la necessitat i conveniència de tenir presents les Humanitats en els plans d'educació per el nostre futur immediat. 

La formació és bona si és equilibrada . Crec que  en això tothom hi estarà d'acord.  La veritat haurem de cercar-la en "un cim entre dues posicions  falses" i , potser, ens hem decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una formació eminentment científica que conduís a estudis tècnics, enginyeries,  empreses i economia, carreres científiques, biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir  i bona sortida laboral. 

Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de  les matèries que anomenem " de lletres";  sense pensar que les matèries que anomenem  de "ciències" en  tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via  més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que  feren avançar  la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del  cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant". 


La formació és bona si és equilibrada . Crec que  en això tothom hi estarà d'acord.  La veritat haurem de cercar-la en "un cim entre dues posicions  falses" i , potser, ens hem decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una formació eminentment científica que conduís a estudis tècnics, enginyeries,  empreses i economia, carreres científiques, biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir  i bona sortida laboral. 

Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de  les matèries que anomenem " de lletres";  sense pensar que les matèries que anomenem  de "ciències" en  tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via  més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que  feren avançar  la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del  cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant". 

- Aquesta reflexió ha estat sugerida per la lectura del llibre: " La construció del pensament a l'aula" de Mariona Corcelles i Antonio Pujadas (Editorial Barcanova). 
                     


                                                                                                                 Anna Masip

- He fer aquest comentari o reflexió només pel desigs de  col.laborar com a mestre sense massa coneixements específics .     

   

sábado, 23 de marzo de 2013

.... i A C T I T U D S


-        aprendre sempre
-        aprendre a aprendre



A les escoles de primària i secundària treballem “coneixements, habilitats i actituds”    . Heus ací el que  els mestres i professors  hem de  transmetre  als alumnes  amb la finalitat de edificar plegats una bona base pel seu futur. Voldria reflexionar una mica sobre les actituds. Som-hi !.:

A tots els educadors ens persegueix el dubte , la incertesa al pensar si els coneixements i les habilitats que  avui són,  a mig termini, seran: la recerca i la innovació , la tecnologia i el pensament, corren a tanta velocitat , marquen un pas tan ràpid  que seguir-los de prop  ens fa anar amb la llengua fora i així i tot ... qui hi arriba?.

Voldria reflexionar sobre les “actituds” : Hem de encomanar als nostres alumnes una actitud permanentment oberta  envers la certesa que “estudiants”  ho seran tota la vida.  Acabar els estudis a l’Escola, a l’institut, a L’Escola Tècnica,  al Centre de  Formació Professional, a la Universitat,  els màsters,, el que sigui, no és  més que un punt i seguit : sempre més els hi caldrà  posar-se al dia .

Aquesta permanent actitud d’obertura envers els coneixements, les habilitats i , també, envers la  cultura, el progrés social i polític ; els canvis econòmics, l' inqüestionable canvi climàtic,  els equilibris occident/orient, Nord/Sud   i del món, hauria de ser una constant a conrear en la formació i transmissió de les realitats en que vivim.

Les  “actituds”  obertes que s’han d’acceptar amb esperit  sempre constructiu , no volen significar de cap manera , inseguretat o manca de confiança en els coneixements i habilitats que ara són el nostre patrimoni cultural, si no tocar de peus a terra i estar sempre a l’ aguait de les investigacions i dels seus resultats i no tan sols en el camp científic, també en tots els camps que constitueixen  el dipòsit del saber.. Estar  vigilants i sempre preparats per assimilar  i “tornar a l’escola” . Ja ens jubilarem ! . I  potser, hi estarem tan avesats ...que voldrem  emplenar les aules de la tercera edat!.

És tasca dels mestres i professors dotar als alumnes, de les eines necessàries per aprendre
a sortir-se’n  i espavilar-se quan sorgeixen situacions noves que han  d ‘afrontar És bo i necessari que aquesta actitud sigui present des dels primers anys de formació i que ens acompanyi tota la vida :  que formi part de les “bases” del bon aprenentatge .

Actitud”  oberta  envers al reciclatge permanent . Hem d’ajudar als alumnes a acceptar-la  com un fet inherent a la condició del homo faber que fa coses cada cop millors, cada cop més evolucionades . Però , sobre tot,  “ actitud” oberta i de respecte envers als altres!!!. Aquest sí que és un VALOR amb majúscules que hem de situar en els fonaments i en el cim de l’educació: Cada home, cada persona humana,  és digna, valuosa,, vingui d’on vingui,, sigui diferent o propera , sempre és  subjecte de tots els drets humans i de l’amor, respecte  i estima incondicionals de tothom.

En aquest món hiperconectat que ens ha tocat viure,  amb permanents canvis culturals, socials, econòmics i, també laborals, la capacitat de “mirar” l’altre per entendre’l i  per treure d’un mateix i de les situacions canviants en que ens trobem i en que es trobaran en un futur gens previsible, els nens i joves   que  tenim a les aules , el millor dels mons possibles, ens exigirà quantitats inimaginables de comprensió i d’entesa  que, si,,  ara i ací,  no les treballem amb obertura , després poden arribar a ser molt difícils. 


Anna Masip   




domingo, 17 de marzo de 2013

       ÉS ORFE EL QUE MAI HA CONEGUT   
                         L'EDUCACIÓ


Catolicisme, Catòlics, Cristiandat, Cristians, Esperit Sant, ocells, coloms, pau, religió, símbols, símbols religiosos

Potser podríem  dir que aquesta reflexió s'ha passat tres pobles: "orfe és el o la que no té pares ", cert,  però si adoptem el pensament de José Antonio Marina: " per  educar un infant necessitem la tribu sencera" , ja ens situem en un altre camí : l'amorosa  educació dels pares i de la família propera,, l'empara de l' educació de la societat, de la comunitat que acull la seva llar i el suport de l'educació que ens ofereix  l'escola amb el seu atent acompanyament que posa al nostre abast els coneixements, les habilitats i les actituds per inserir-nos al món adult, aleshores sí que afirmem amb raó que el que li ha mancat una bona escola , en certa manera , és una mica orfe de l'educació complerta a la que té dret  tot nen o nena  quan arriba a aquest món.Podríem afegir-hi que la persona que ha gaudit d'una bona escola, ha guanyat uns punts que Déu n'hi do,envers la seva plenitud.

El pare i la mare, la llar, la família  tenen el deure i el dret d'educar als fills, de donar-los-hi la seguretat que dona l'amor i els valors que formaran el nucli dur de la seva vida ; seran les arrels i una bona part del tronc de l'arbre que sostindrà el seu projecte i desenvolupament vital envers l'adultesa .

La comunitat  - el poble, el barri, el veïnatge, el país -  tenen  , també, un paper d'acompanyament , de proximitat i de referent , de "tribu" , que ajuda a assenyalar camins que han de marcar les fites i els indrets més clars i segurs que porten a bon port. Com bons camins, tenen fars , tenen espais i situacions  ( festes, trobades, esplais, esports, etc. ) que són de tots, que ensenyen a compartir i a gaudir o a patir  en companyia.

Un componen important d'aquesta tribu és l'escola : 
                                                - a l'escola s'aprèn i per aprendre es treballa
                                                - a l'escola es conviu amb adults i nens que no pertanyen ni a la        família,  a l' entorn proper 
                                                 - a l'escola ens posem en contacte amb l'altre, amb el món

I si l'escola compleix amb la seva part com a membre de "la tribu" i fa bé la seva funció d'inculcar i educar en els valors del treball i de la feina ben  feta  ; ens fa viure la responsabilitat i el goig que envaeix la persona humana quan se sent capaç de fer quelcom que empleni el  desig profund de tot ser humà d'obrar, , d'aprendre,de fer, d'inventar, d'investigar, d'anar més enllà ,...més amunt, ... més lluny... , doncs, ens dona eines i ens prepara per ser capaços d'assumir en nostre propi rol.

Si l'escola   " acompanya", ensenya, o millor , fa viure,  viu ella, el gaudi de la convivència i del respecte , del patrimoni comú, que és de tots ,  no tindrem orfes !  Hi haurà un sentit de pertinença que de veritat és bo i acompanya al llarg de la vida. Jo en dono fe.

                       

                                    

martes, 26 de febrero de 2013

M E T O D O L O G I A

                          SI  M'HO FAS VIURE ,
Emoticona aconseguint estrella       
                                  HO  APRENC!!!.
Sí que és una indubtable  realitat que la metodologia "activa" cada dia està més present a les aules tanmateix no hi és de més a l'hora de reflexionar sobre un nou projecte educatiu tenir molt present:
                                                   " si m'ho fas viure, ho aprenc"
Aquest principi pedagògic fonamental serà bo que encapçali i estigui ben present en el desenvolupament del currículum i en tota activitat de l'escola :

                                             S'APRÈN  A  LLEGIR, LLEGINT
                                             S'APRÈN A ESCRIURE, ESCRIVINT
                                             LITERATURA, LLEGINT OBRES, COMENTANT-LES, ...
                                             SOCIALS AL DIARI
                                             ART ,MÚSICA,  ACTIVANT ELS SENTITS
                                             FÍSICA , QUÍMICA, AL LABORATORI
                                             NATURALS AMB LA NATURA A LES MANS
                                             IDIOMES FENT "IMMERSIÓ"
                                             ESPORT AL CAMP ....
                                             I AIXÍ, ANAR-HI ANANT ...

S'ha fet tan evident que el que en diem "Pedagogia Activa" ha guanyat terreny i terreny i arraconat les "classes magistrals" quasi al oblit. Això és bo. Encara que també ho és tenir present que 

                                        " SI M'HO EXPLIQUES, HO ENTENC i 
                                        " SI M'HO FAS REPETIR, HO RECORDO"

Ho dic perquè no ens apuntem a la llei del pèndul i deixem de banda la absolutament necessària memòria i la bondat de les explicacions i aclariments del mestre i del professor  que ben dosificades  orienten i donen pautes als alumnes per anar pel bon camí i treure'n tot el profit de les classes.

Al mateix podem dir de la tecnologia que no és que l'hem de tenir present tan sols: HA D'ESTAR
I PER QUEDAR-SE , al aula, al laboratori, a la biblioteca, a les sortides als museus, a la natura i a TOT ARREU. 

                                                                 







                                                



sábado, 9 de febrero de 2013

B O N S C A M I N S

                  esmoladors de llapis, educació, ensenyament, fotografies, llapis, materials escolars, oficines, maquineta, subministraments d'oficina
                                                                                                                 B O N S
                                                         
                                                                              C A M I N S

El Congrés " A A A" de EDU 21 ens ha deixat un "camí" de reflexió i de treball envers la investigació i l'aprofundiment d' idees  per encertar en la recerca d'un projecte educatiu vàlid pel  nostre País .

Fa un parell de setmanes un interessant reportatge televisiu donava referències sobre el ja tan  portat i debatut model finlandès .Dues coses em van quedar molt clares:                                      
a) La Llei que regula l'educació és una llei d'estat que no està supeditada als possibles 
 canvis de  govern : es treballa amb un consens allunyat de partidismes. Bona cosa!. Això li dona estabilitat i el temps que es requereix per madurar els projectes , corregir-los , si cal,  i fer els  ajustos pertinents

b) Hi ha la possibilitat real de formar equips de mestres i professors ja que aquests formen part de cada escola i no depenen d'una oposició. Això dona estabilitat laboral : una altra bona cosa!.

Tots estarem d'acord que per millorar el nostre sistema educatiu hem de començar per Infantil i Primària  per poder treballar amb garanties en un bon  projecte per a la Secundària .  Ens calen objectius clars per fer-los eficaços i en els que estiguem  tota la comunitat educativa,  societat, família i escola ,  d'acord  i, aleshores, "anar per  feina"  : Dotar els nens i nenes de Primària , de forma inclusiva, a tots , de les bases de l'esplèndida riquesa del llenguatge i del feed-back de la comunicació humana; de coneixements fonamentals , de bons hàbits i eines de treball.  Aquesta  solidesa permetrà a la Secundària treballar els seus objectius de coneixements i habilitats amb fermesa, rigor  i exigència. 

Avui,  en les circumstàncies en que ens trobem , això només és possible, amb equips de mestres i professors no tan sols ben preparats, il·lusionats amb un bon projecte ben elaborat amb un timing raonable per desenvolupar-lo, si no, també, amb  tot el  que representa   el suport d'un bon equip   estable i compromès.  

I, en canvi, és molt difícil a casa nostra. És freqüent veure mestres i professors "aterrar" en una escola o institut a mig més de setembre ( octubre?)  sense possibilitat d'incorporar-se a un projecte, a un equip,  perquè, entre altres coses , no saben quant de temps hi  romandran.

Potser, doncs, abans de pensar en dotar-nos d'aules esplèndidament equipades, mitjans tecnològicament avançats, bones   metodologies , ens caldrà fer una prèvia...: 

Donar estabilitat a les lleis d'educació, independitzar-les dels partits i governs , arribar a un consens, crear els mitjans necessaris per assegurar , també, estabilitat als mestres i professors per incorporar-se als projectes de l'escola, i formar equips,  per aconseguir  portar a terme el projecte educatiu per el que estem treballant. 

Els equips estables, compromesos per tirar endavant uns objectius prèviament acceptats i assumits , són imprescindibles per situar el nostre Projecte en el bon camí que desitgem.

                                                                                            Anna Masip i Canalda