-
aprendre sempre
-
aprendre a aprendre
A les escoles de primària i secundària treballem
“coneixements, habilitats i actituds” . Heus ací el que els mestres i professors hem de transmetre
als alumnes amb la finalitat de
edificar plegats una bona base pel seu futur. Voldria reflexionar una mica
sobre les actituds. Som-hi !.:
A tots els educadors
ens persegueix el dubte , la incertesa al pensar si els coneixements i les
habilitats que avui són, a mig termini, seran: la recerca i la
innovació , la tecnologia i el pensament, corren a tanta velocitat , marquen un
pas tan ràpid que seguir-los de prop ens fa anar amb la llengua fora i així i tot
... qui hi arriba?.
Voldria reflexionar
sobre les “actituds” :
Hem de encomanar als nostres alumnes una actitud permanentment oberta envers la certesa que “estudiants” ho seran tota la
vida. Acabar els estudis a l’Escola, a l’institut,
a L’Escola Tècnica, al Centre de Formació Professional, a la Universitat , els màsters,, el que sigui, no és més que un punt i seguit : sempre més els hi caldrà posar-se al dia .
Aquesta permanent
actitud d’obertura envers els coneixements, les habilitats i , també, envers
la cultura, el progrés social i polític
; els canvis econòmics, l' inqüestionable
canvi climàtic, els equilibris
occident/orient, Nord/Sud i del món,
hauria de ser una constant a conrear en la formació i transmissió de les
realitats en que vivim.
Les “actituds” obertes que s’han d’acceptar amb esperit sempre constructiu , no volen significar de
cap manera , inseguretat o manca de confiança en els coneixements i habilitats
que ara són el nostre patrimoni cultural, si no tocar de peus a terra i estar
sempre a l’ aguait de les investigacions i dels seus resultats i no tan sols en
el camp científic, també en tots els camps que constitueixen el dipòsit del saber.. Estar vigilants i
sempre preparats per assimilar i “tornar
a l’escola” . Ja ens jubilarem ! . I potser, hi estarem tan avesats ...que
voldrem emplenar les aules de la tercera
edat!.
És tasca dels
mestres i professors dotar als alumnes, de les eines necessàries per aprendre
a sortir-se’n i espavilar-se quan sorgeixen situacions
noves que han d ‘afrontar És bo i necessari
que aquesta actitud sigui present des dels primers anys de formació i que ens
acompanyi tota la vida : que formi part
de les “bases” del bon aprenentatge .
“ Actitud” oberta envers al reciclatge permanent . Hem d’ajudar
als alumnes a acceptar-la com un fet
inherent a la condició del homo faber que fa coses cada cop millors, cada cop
més evolucionades . Però , sobre tot, “
actitud” oberta i de respecte envers als altres!!!. Aquest sí que és un VALOR
amb majúscules que hem de situar en els fonaments i en el cim de l’educació: Cada
home, cada persona humana, és digna,
valuosa,, vingui d’on vingui,, sigui diferent o propera , sempre és subjecte de tots els drets humans i de l’amor,
respecte i estima incondicionals de
tothom.
En aquest món hiperconectat que ens ha tocat viure, amb permanents canvis culturals, socials,
econòmics i, també laborals, la capacitat de “mirar” l’altre per entendre’l i per treure d’un mateix i de les situacions
canviants en que ens trobem i en que es trobaran en un futur gens previsible, els
nens i joves que tenim a les aules , el millor dels mons
possibles, ens exigirà quantitats inimaginables de comprensió i d’entesa que, si,, ara i ací, no les treballem amb obertura , després poden
arribar a ser molt difícils.
Anna Masip