domingo, 23 de febrero de 2014

Una truita a la francesa ...

                                    Una truita a la francesa...




La periodista Sílvia Cópulo (Catalunya Ràdio ) dissabte passat entrevistava a la gran actriu catalana Sílvia  Marsó que actualment representa l'obra "Yerma" a Barcelona.
La Sílvia Marsó  va fer aquesta afirmació: El lema que dirigeix la meva vida professional és: " totes les coses que passin per les meves mans, no importa quines,siguin  del nivell que siguin, han d'assolir el màxim nivell de qualitat".
Cada dia li dic al meu fill David: - mira, si fas una truita  t'ha de quedar tan ben feta, tan perfecta, tan maca i tan bona, que puguis treure'n una foto, "penjar-la" i poder dir als amics: 
                            Aquí teniu la truita!. No cal buscar-ne cap més.
Quan s'aixeca al teló al teatre em proposo que "avui" sigui la representació de Yerma més aconseguida de totes les que he fet; demà el mateix, i el mateix demà-passat . A la meva vida professional  no accepto res que no sigui la màxima qualitat. 
La Sílvia Marsó marca el camí que hem d'assenyalar a tots els nostres alumnes de Catalunya en el nou Projecte Educatiu que volem per a ells: 

                        LA FEINA BEN FETA,
                        LA MÀXIMA QUALITAT,
                       TOTA  L'EXIGÈNCIA ,  BELLESA I COMPETÈNCIA.

No podem, ni volem, renunciar a això: conformar-nos en menys que des de les coses que semblen petites a les de més importància portin el segell català heretat i que forma part de la marca Catalana: BONA FEINA, FEINA BEN FETA. Feina e la que ens puguem sentir orgullosos: des de una humil truita, fins a l'obra que sigui cabdal a la nostra vida.



miércoles, 19 de febrero de 2014

E D U C A C I Ó C O M P R E N S I V A




E D U C A C I Ó  C O M P R E N S I V A

Junts nens i nenes; nois i noies? Penso i dic absolutament: sí.
Junrs estem i formem la família: pare, mare, germans i germanes .
Junts juguem de petits i ens divertim de més grans .
Junts treballem i compartim projectes i activitats .
Junts formem societat, pobles: homes i dones plegats fem vida i fem via ...
Doncs si és així, també és bo que ens formem i ens eduquem en la mateixa escola i en les mateixes aules: que compartim coneixements i lleure: aquest és un bon camí , un bon assaig per la vida que haurem de tirar endavant plegats.

També és bo que nens i nenes diferents comparteixin aula i espai. Això no treu que es tinguin en compte, que s’atenguin i que es doni suport a les possibles diferències que en tot grup humà hi son presents . Atenció personalitzada, si s’escau, sí ; separació, no. Compartir porta a la solidaritat, a la comprensió i ens fa evident que les diferències poden ser i són positives: a la societat hi ha lloc per a tots . Això cal constatar-ho des de petits . Potser  que l’aula sigui on és més evident que la societat diversa és més rica i enriquidora :  hi ha mil i un camins que porten a Roma.

Després de  l’ESO ja hi ha temps perquè cadascú triï  i busqui  el seu camí segons les seves possibilitats i apetències  però aquest espai  de temps i amistat que  haurem compartit “tots” sempre el tindrem amb nosaltres.