Lídia Juanmartí i Subirà (Diari Ara)
Article / 05 de maig de 2015
Els avenços
neurocientífics ajuden a comprendre millor el cervell dels joves
Susceptibles, impulsius, enamoradissos,
insegurs, somiadors... Es diu que tenen el cap ple de pardals. Però, què en
sabem realment sobre el que pensen els adolescents? La neurociència ha fet
grans progressos en l’estudi del cervell dels joves, que permeten entendre
millor algunes de les seves reaccions i evitar estigmatitzar-los pels seus
comportaments.
El cervell dels adolescents és
inestable pels ràpids canvis que suposa el pas del cervell infantil a l’adult.
La maduració comporta transformacions emocionals, de comportament,
psicològiques i socials, influïdes pels canvis hormonals durant la pubertat. Es
desperta en els adolescents el voler saber qui són i com són. El cervell es
reordena, unes àrees creixen i les altres disminueixen mitjançant una espècie
de poda de les
connexions entre neurones. El cervell només conserva els aprenentatges que
l’experiència viscuda li aconsella mantenir i reforçar, al mateix temps que
elimina o manté en l’oblit els que considera superficials.
La doctora Anna Muro, del Grup
d’Estudis en Personalitat i Diferències Individuals del departament de
psicologia clínica i de la salut de la Universitat Autònoma
de Barcelona, exemplifica aquest procés de maduració del cervell durant la
pubertat: “És com si les carreteres que comuniquen les diferents parts del
cervell s’haguessin d’anar eixamplant perquè hi transita més informació. Però
les carreteres encara no estan ben construïdes del tot i això fa que els adolescents
esdevinguin una explosió intermitent de sorpreses, incerteses i incoherències
respecte als comportaments relacionats amb la planificació i la presa de
decisions”.
En aquesta etapa en què el cervell
s’està construint i és especialment adaptable i mal·leable, l’entorn modela el
cervell dels adolescents. És per això que són tan importants les amistats: “En
aquesta etapa la pressió del grup social entre iguals és més important que mai.
I el poder de persuasió dels pares disminueix enormement. Això provoca que
tinguin molta por a l’exclusió social i que siguin propensos a l’ansietat i a
patir baixades d’autoestima. Malgrat tot, són emocions molt variables entre una
persona i una altra, en funció de múltiples factors ambientals i genètics”,
explica el professor i investigador del departament de genètica de la Universitat de
Barcelona David Bueno.
Pensen diferent
La doctora Iroise Dumontheil, de
l’Institute of Cognitive Neuroscience de la University College
de Londres, investiga, juntament amb la reconeguda neurocientífica Sarah-Jayne
Blakemore, les diferències entre un cervell adult i un d’adolescent. “Els joves
activen l’anomenatcervell social,
més que els adults. És la part que fa referència a l’autocontrol, la presa de
decisions, la planificació, la predicció de conseqüències, la creació
d’expectatives o la inhibició de comportaments inadequats. També participa en
la interacció social i la consciència d’un mateix”, diu Dumontheil.
El divulgador científic David Bueno
il·lustra com afecten aquests canvis en el cervell social dels adolescents:
“Per això els costa assumir les conseqüències dels seus actes a mitjà i llarg
termini. I també per això necessiten recompenses força immediates. D’aquestes,
les que tenen un efecte més profund són les socials, el reconeixement entre
iguals i el de les persones amb les quals s’emmirallen”. La psicòloga Anna Muro
ho ratifica: “L’alegria és una recompensa immediata molt potent, per això els
adolescents busquen sempre passar-ho bé, igual que els infants busquen jugar.
El sentit de l’humor i l’alegria poden ser recursos per mantenir els
adolescents motivats cap a una meta a llarg termini”.
Davant d’aquesta realitat, la doctora
Muro alerta que “l’única cosa que provocarem a través dels càstigs serà que els
adolescents es protegeixin l’autoestima mentint o allunyant-se dels entorns en
què no se sentin valorats, estimulats o motivats”.
Percepció pròpia
L’estudi del cervell mostra diferències
naturals en la maduració entre nois i noies, perquè les hormones de la pubertat
s’activen en edats diferents: cap als 10 anys en les noies i als 12 en els
nois. I ho fan de maneres diverses: cíclica, en el cas d’elles, i contínua, en
el d’ells. A grans trets, el cervell de les noies se centra a relacionar-se
socialment, pertànyer al grup i agradar als altres. En el cas dels nois,
redueixen el seu interès social, excepte en els aspectes que tenen a veure amb
l’esport i el sexe. Ells també són més temeraris, perquè concedeixen més
expectatives als beneficis que als riscos.
La doctora Muro explica com viuen els
adolescents els canvis en el seu cervell: “Discuteixen només per guanyar, per
trobar en la lluita dialèctica la fermesa que els falta. Necessiten enderrocar
l’autoritat per créixer ells. Per això són contestataris, rebels sense causa.
Necessiten llibertat i autonomia. Però alhora, i això astora els pares, és
freqüent que no es mostrin responsables per tirar endavant els seus estudis,
ordenar l’habitació o racionalitzar les despeses personals. I, davant l’advertiment dels pares, responen amb un lacònic i polivalent
«És que no m’entens». De fet, no s’entenen ni ells amb tanta efervescència hormonal!”
Educació i
neurociència
L’estudi del cervell adolescent
presenta oportunitats i desafiaments en el camp educatiu. En l’últim llibre de
José Antonio Marina, El talento de los adolescentes, el
filòsof i pedagog aprofita els avenços neurocientífics per proposar un nou
paradigma de l’adolescència. Aposta per trencar el fals mite que,
tradicionalment, considera la pubertat com una etapa problemàtica, i planteja
considerar aquest període com una “nova edat d’or” de l’aprenentatge.
De fet, les investigacions sobre el
cervell adolescent indiquen que, en aquestes edats, es pot tenir un control
superior sobre els aprenentatges a nivell cognitiu i emocional. “A l’escola, la
manera d’ensenyar ha de marcar la manera d’aprendre del cervell. I no es pot
obviar que la millor manera d’aprendre és a través de la imitació: com més
vegades es du a terme un aprenentatge, millor es recorda”, assegura Nieves
Maya, coautora del llibre Conocer el cerebro para la excelencia en la educación.
David Bueno, per la seva banda,
concreta com aplicar-ho: “El treball cooperatiu es fa en grup, i això activa
molt intensament la part social del cervell, la qual cosa reforça encara més
els aprenentatges”.
Enrique Jimeno, director de l’IES Ramon
Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, assegura que “la manera d’entendre el
paper de la neuroeducació és considerar-la una font d’inspiració i també de
correcció de les nostres pràctiques pedagògiques actuals”.
A l’institut que dirigeix han optat per
aplicar els avenços neurocientífics en l’educació dels seus alumnes, entre els
quals hi ha la potenciació de la intel·ligència emocional i de les activitats
artístiques, la creació d’un entorn físic més agradable o, fins i tot,
alfabetitzar en neurodidàctica els adolescents. Una de les eines que utilitzen
per desvelar els secrets del cervell són les classes de màgia. Per exemple,
expliquen als alumnes que l’estratègia que utilitzen els mags de desviar l’atenció
a l’hora de fer trucs demostra que el rendiment és més alt quan la concentració
es dirigeix a una sola tasca. Així mateix, també els adverteixen que alguns
mags cometen errors, de manera que els alumnes aprenen a no magnificar les
equivocacions.
“En una etapa en què la recompensa i el
reconeixement són tan importants, cal ajudar-los a gestionar els errors.
L’error forma part de la vida i pot ser el preàmbul de l’èxit”, referma Nieves
Maya, directora del Colegio Carmelitas - Sagrado Corazón de Vitòria. Maya també
recomana “respectar els períodes de descans, d’exercici físic i de son”. El
cervell és l’òrgan del cos que més oxigen necessita per funcionar, de manera
que l’exercici físic abans i després de dur a terme un aprenentatge enforteix
la memòria.
