C O N E I X E M E N T S , H A B I L I T AT S,  V A L O R S ....

Vet aquí el programa de treball   ! senzill, concret ... i mans a la feina !.

Els coneixements i les habilitats ja ens venen marcats pels currículums, evolució dels  temps, de la societat, de les ciències, de les lletres, de la política, de economia ... i anar-hi anant ....

I ELS VALORS ? Aquests, potser, no estan tan  condicionats pel devanir dels temps i arrelen més profundament en el “ser “de la persona humana que recorre l’ itinerari complert del que tenim coneixement que existeix : L’HOME pertany a la natura, és un ésser viu, animal, sensible, vertebrat, mamífer, intel·ligent, social,  te consciència: és transcendent ... Déu ‘n'hi do!.

I neix i creix. Per desenvolupar-se en plenitud ha de conquerir el ser i  el saber acumulat des del seu primer pas fins avui.

L’home val pel que és, pel que  sap i pel que sap fer .

Els educadors som “el pont” , la corretja  de transmissió.

MENTRE FEM AQUEST CAMÍ “ de conquesta” i ajudem a trobar per cadascú el seu “lloc” i el seu espai. anem sembrant els valors, les actituds, que ens poden guiar i , per què no? “ il·luminar” el camí des de la infantesa, passant  per la adolescència, joventut,adultesa,  FER-NOS FELIÇOS .

Del munt de valors positius que presentem als alumnes perquè els facin seus com a  companys de camí , jo n’hi posaria tres de cabdals :

-        Cultivar, fer créixer el raonament: ensenyar a pensar.

-      Ensenyar a Treballar : ser eficaç i eficient . FEINA BEN FETA AMB NO MÉS ESFORÇ DEL NECESSARI .

-  Ensenyar a estimar:RESPECTE A TOTHOM I PER A TOTHOM : treball d’equip i en equip: Som un “ramat” i anem plegats...

                                    ( Ja estaria prou bé , no ? ) 

        Una vella revolució 

                         Núria Esponellá ( copiat de "La Vanguardia" )

Abaixo el volum de la ràdio . Es nota que ha començat el curs escolar: hi torna a haver un debat encès sobre el calendari lectiu, les vacances i els horaris d'alumnes i professors . Fa dies que tinc l'agenda atapeïda i les programacions s'amunteguen entre fulls informatius. Cada inici de curs s'assembla una mica, sé el pa que s'hi dóna : motivació dels alumnes, manca d'hàbits d'estudi, qüestionament del sistema educatiu i, ja no diguem, de l'aplicació forçosa de la Lomce. L'ensenyament s'ha convertit en un afer polític, un estira-i-arronsa que permet donar voltes a la centrifugadora i sospirar quan algun tertulià alaba el sistema educatiu finlandès, el de Islàndia, o d'altres països on tallen el bacallà. Fa gràcia que sempre comparin això amb allò, mitjons amb mitges . fogons de gas amb vitroceràmica, cases nòrdiques amb xalets mediterranis, alumnes i profes d'aquí i d'àllà ...He sentit un jove comentant a Flaixbac que cap dels seus profes no s'assembla al Merlí televisiu. Mira, noi, és que els alumnes, en general, tampoc us mostreu gaire sovint com la troupe entusiasta que aplaudeix les sortides de to del profe de ficció . Moltes classes són més heterogènies i complexes que les que apareixen als platós televisius.

Comparteixo amb mols ensenyants l'interés per reinventar-se constantment en una feina difícil  i apassionant. Ja se sap, els profes reals són com els entrenador de futbol : o no tenim importància o tenim culpa de tot. . Però el repte educatiu no es limita als temaris de les assignatures, no té sentit sense la motivació ni la conquesta del respecte que com a adults ens mereixem des d'una autoritat guanyada diàriament. Al inici de curs en algunes classes llegeixen el cèlebre discurs de Steve Jobs que exhorta als estudiants a continuar " tenint gana " . És un text ben estructurat, d'estil autobiogràfic, que convida als estudiants a no abandonar mai els projectes que els motiven a la vida . Sembla una bona manera de parlar d'excel·lència  i d'una actitud de superació constant que ens capacita per viure més creativa ment. Les pautes establertes es poden canviar per aconseguir que els alumnes participen més a les classes, però acabo de veure un documental de TV3 que analitza el que anomenem " una revolució educativa " basada en projectes de treball, un sistema que ja aplicaven moltes escoles als anys 80. D'altra banda, les noves tecnologies només són eines i no poden prescindir de l'educació en la formació de criteri ni dels valors humanístics . Fa una mica d'angúnia veure nens i adolescents adduïts per pantalles tàctils i, en molts casos, sobreprotegits en excés . No hi ha fórmules infal·libles , però l'educació 2.0, pot anar acompanyada de valors 1.0 , motivació i una bona dosi d'esforç . NO ENS DEMANA AIXÒ LA VIDA ?.                 

DEURES ESCOLARS : SÍ? N0?.

Més antic que anar a peu!.

De tant en tant torna a treure el cap el tema  tantes vegades debatut : “ s’han de fer deures a casa ?.

Jo penso el següent:

“Els deures” no són  tant sols una “feina” que l’alumne fa a casa. són, també, confiar-li una responsabilitat . “ Els deures” els ha de fer ell personalment, tot sol , sense el suport del mestre ni dels companys: comfiem en ell. Això és bo.

-        Ell ha de trobar el temps

-        Ell ha de trobar l’espai

-        Ell ha de preparar el material.

-        Potser consultar algú de casa...

-        S’ha d’organitzar.

S’ha d’espavilar i això és bo i positiu.

Però  hem de tenir en compte aquestes limitacions o, si es vol,  precaucions :

El temps i l’edat: de 10 minuts a 20 minuts  a Primària, segons l’edat;  de 30 a 35  minuts a l’ESO.

Insistir que és una feina personal i que no si val “ma” aliena.

L’ajuda dels pares si és ocasional i de consulta, tampoc és negativa. De fet és bo que col·laborin, que facin “equip” de tant en tant, i circumstancialment. , que donin una mà, però no, si us plau, que siguin els “autors” .

Els deures poden ser molt positius si sabem tocar temes que no siguin de la rutina de classe. Són  profitosos si són interessants o complementaris del temari de classe o bé insisteixen sobre aspectes que convé “fixar”.

Per  les vacances hi ha quaderns admirablement preparats que serveixen de repàs i casi,  casi són un joc. A més treballar no ha fet mai mal a ningú . Els catalans devem al treball tot el que som i tenim .

En resum. Jo penso:  deures sí però hem de mesurar el temps i seleccionar els temes, confiar en els alumnes i en el bon criteri dels mestres.

Els deures mesurats, sense passar-se ! , reforcen la responsabilitat: Son un acte de confiança i , encara podríem afegir, una oportunitat de  diàleg pares-fills.

U N A M I C A D E C A L M A . . .

La percepció que cal reformar o almenys reorientar el sistema educatiu és present un dia i un altre dia als mitjans que reflecteixen el neguit de la societat davant els fets que la realitat ens fa evidents:

a)    El 30% dels alumnes de Secundària Obligatòria no la supera amb èxit.

b)   La innovació tecnològica corre, corre,  corre ... Tenim la impressió que no l’atraparem.

c)    Ens sembla que aquets nois i noies es quedaran a la vorera del progrés que també corre, corre, corre...i que els serà molt difícil incorporar-s’hi.

d)   Des d’ara ja els hi diem que han fracassat i que nosaltres també hem fracassat en no reeixir en la seva formació.

Faig aquestes reflexions a rel de les entrevistes que va publicar la “contra” de La Vanguardiadels dies 18 i 25 de maig.

El 18 de maig : “ internet només és el tràiler de la gran pel·lícula del futur” ( Mark Stevenson )  i

El 20 de maig : “ Aprenguem amb ells a crear amb el mòbil i no només a consumir “ ( Bob Lenz , pedagog que prepara la digitalització de l’Ensenyament Secundari a EE.UU. ).

Mark Stevenson ens presenta l’avenir com la invasió de la tecnologia :

-        Enermet – el nou món de la energia , la seva producció i distribució en xarxa.

-        El renaixement d’una altra indústria farmacèutica.

-        El canvi i la renovació de la indústria agroalimentària.

-        Una educació envers el segle XXI que ens permeti afrontar aquesta “invasió envers el futur”.

Bob Lenz , pedagog amb 17 anys d’experiència i que precisament prepara la digitalització de la secundària al seu país, posa les coses el seu lloc: res no substitueix un bon professor , la tecnologia és un mitjà, un suport , un incentiu que ajuda, dona suport a la tasca de adquisició de coneixements   i demana als  estudiants joves  la seva col·laboració  per posar-se al dia en les habilitats i maneig dels mòbil s i el que anirà venint  amb totes les seves possibilitats .

Potser per encertar-la i posar el sistema educatiu a l’alçada del reptes que avui se li plantegen  ens caldria primer revisar de cap a peus el currículum de coneixements i habilitats que el sistema ens proposa. Fer-lo  obert i que vagi incorporant els avenços  i les innovacions que  la ciència, la cultura i  la tècnica van assolint  i  segon  afinar els objectius d’acord amb les necessitats que es van presentant , sense fer-lo líquid, però sí ajustable.

Per sobre de tot necessitem  bons mestres, bons professors i per tant la millor preparació per aquests professionals a les Universitats que els faci  percebre el molt que esperem d’ells i el  suport i respecte de la societat envers la seva tasca : els hi confiem els nens i els  joves que ho són tot !.

I deixar en llibertat als mestres i professors per anar incorporant a la seva metodologia  les millores tecnològiques que tenen a l’abast en cada moment : Ens calen bons professors , bons objectius , bons mitjans : crec que amb això els Sistema Educatiu podria oferir el camí per sortir del fracàs i donar a cada noi i noia la seva oportunitat. 

Els mòbils, les tabletes, les T.I.C. etc. s’incorporaran a mesura que apareguin   i es necessitin . Qui renunciaria el seu un suport ? . Això sí : és un suport! És un objecte , no un subjecte!.

Per tot això es bona la calma . D’entrada ens cal reflexió sobre el què hem d’ensenyar: quins coneixements, quines habilitats , quins valors proposem als alumnes i anar-hi anat tot incorporant la tecnologia que els avenços en ofereixin!. 

NO AL FRACÀS .

                REFLEXIONEM i FEM PROPOSTES PER TREURE’NS DE

                               SOBRE EL FRACÀS ESCOLAR ....

A la reunió de “amics” prèvia a la Tribuna de Edu21 es va parlar de la preocupació que suposa el fet que un 30%  d’alumnes de E.S.O. no assoleixin el graduat de Secundària. Aquests alumnes no poden accedir a la Secundària no Obligatòria ( batxillerat o Cicles) i tenen molt limitat el món de empresa que , sovint, demana el graduat de secundària per accedir a un lloc de treball.

Hi ha institucions que, mitjançant el camí de aprenentatge d’un ofici, recondueixen aquests nois i noies fins assolir  el graduat .

Alguns aquests alumnes manifesten que han perdut peu des del PRIMER CURS DE PRIMÀRIA!!!.    

És bo que existeixin institucions que encarin aquest fet : ensenyen un ofici , “recuperen” la bona disposició i l’autoestima del noi i de la noia que la tenien sota mínims i, a partir d’aquesta conquesta,  tornen a emprendre el camí de l’ aprenentatge del  que mai s’havien d’haver extraviat .

El professor  Antoni Dalmases  en el seu llibre “Caos en las aules”                                                                 comenta que un company d’aquests alumnes que no posen cap interès en aprendre, diu al professor - “no se esfuerce , no quieren aprender”. Ell hi afegeix : “no quieren o no pueden?” .

Aquí està el quid : A aquests alumnes o se’ls recupera en el moment que es produeix la seva desconnexió  del procés d'aprenentatge,  o la bretxa es va eixamplant i encara que vulguin no poden i  la seva autodefensa és la seva actitud de deixadesa i aparent manca d’interés.

Però això, crec, que té solució. En un procés ben gestionat i que   no requereix grans mitjans ni inversions, es fa possible .

Explorem aquest camí que jo he recorregut amb èxit:

                 1 ) Des de  primària gestionar l' ensenyament/aprenentatge per objectius :

                  Competències bàsiques de lectura comprensiva i expressió .

                  Competències bàsiques de comprensió de la quantitat i del nombre amb domini  

                  de les operacions fonamentals .

                  Competències bàsiques d'organització de l'agenda.

                  Valorar la qualitat en el treball , la feina ben feta i l'esforç.

                  Promoure la convivència i el respecte.

                  Fer palès l’acompanyament proper de la tutoria

                 2 ) Aquets objectius els han d’assolir el CENT PER CENT DELS ALUMNES entre primer, segon  i tercer de Primària ; ampliable a quart si es necessari.    

                 Com?             

                3) Els mestres tutors,  els mestres de suport , els mestres d’activitats, tots,; també  el departament de psicopedagogia ,  plegats assumeixen els objectius i  treballen  en equip i amb llibertat d’organització .

                4) L’escola respectarà sempre el temps que els hi correspon sense cap limitació                      

                    ni interferència .Les activitats i festes són responsabilitat del equip tal com ho és  l’objectiu.

                  5) L’equip programarà com impartir la música, l’art, la educació física, etc. Que

                    poden, i molt, col·laborar en l’objectiu.

AIXÒ FUNCIONA : UN LLARG 97, 98  % PER NO DIR 100%  ,   ASSOLEIXEN LES COMPETÈNIES  Un alumne que llegeix bé i comprensivament, que entén els nombres i els maneja amb agilitat, QUE SAP TREBALLAR, té  a les mans les eines per aprendre , no es trobarà “despenjat” des dels primers cursos de Primària i no sentirà  la incomoditat “ de no seguir al grup”.  

La Primària té, també, un objectiu fonamental : ENSENYAR A ESTUDIAR. Dotar als alumnes  d’una bona metodologia que es pot treballar a fons a  4art., 5è, 6é` i que , és la millor  garantia de “no perdre’s” pel camí envers l’etapa següent :  l’E.S.O.

L’ÈXIT DE LA PRIMÀRIA ÉS LA MILLOR GARANTIA D’ÈXIT EN LA SECONDÀRIA. 

Ja sé que hi ha dificultats socials i d’integració  en que viuen alguns alumnes. L’ajuda, el suport del serveis socials , l’acompanyament, són fonamentals, però la base de lecto-escriptura, coneixement i agilitat de càlcul, aprendre a treballar amb eficiència i eficàcia, SABER ESTUDIAR,  sentir-se acompanyat i membre del grup és la millor manera de foragitar el FRACÀS QUE FA DE MAL ENCARAR ALS CURSOS DE  SECUNDÀRIA.

No s’han d’estalviar ni mitjans, ni esforços, ni solucions imaginatives, ni suports, si són necessaris , perquè tots els nois i noies rebin una educació primària excel·lent : d’ella poaran l’aprenentatge tots els coneixements que enriquiran la formació que vindrà després: és la barrera : “ NO ES POT PASSAR” AL FRACÀS ESCOLAR I POTSER , POTSER, A MOLTS FRACASSOS PERSONALS.

Donem prioritat a llegir, escriure, parlar, comptar BE. Després posem-hi totes les innovacions que ben vingudes seran si ens aporten millores.

RESPOSTA A EDU 21

Per contestar aquesta pregunta em plantejo les següents reflexions: :

1)   El fet que a molts nivells – internacionals i a casa nostra -  es presentin iniciatives  per transformar el model tradicional d’ensenyar , crec que respon a la inquietud que emergeix del món de ensenyament davant de la realitat de fracàs que es respira arreu. I que és bo que si pensi.

2)   També, penso, que cal adequar-se a les noves necessitats de la nostra societat en constant transformació: es bo que es faci.

3)   “transformar” espais, temps, metodologies, agrupaments, models docents  i el que calgui sempre que es faci no per innovar per innovar, si no per “conquerir” l’interès i atenció dels alumnes, per “seduir-los”  en el desig d’aprendre: és bo.

4)   Introduir  mètodes  de treball en equip als alumnes i als docents és bo, molt bo: així es treballa avui en

 qualsevol missió humana exitosa..

5)   Tenir ben definits el currículum, ( coneixements, habilitats i valors )  i el camí a seguir per arribar-hi : és bo.

Però hi ha un punt molt important i molt delicat: el currículum que ha de ser objecte de un estudi profund per tal que els alumnes en cada etapa assoleixin els coneixements, les habilitats i els valors que el hi permetin tirar endavant els seus propòsits i necessitats de formació , sense perilloses llacunes que més endavant el puguin frenar .

 ’Hem de tenir present L’ALUMNE, en el moment actual que  segueix el seu procés ensenyament – aprenentatge, ARA, QUE VA FORJANT la seva autonomia PAS A PAS, ANAR-HI ANANT;   però nosaltres també  hem de tenir la mirada endavant , hem de pensar en el seu futur aprenentatge i , crec, que inclús , en el seu futur professional   . Acompanyament que li devem inclou vetllar perquè a la “motxilla” que s’ha d’endur de l’escola primària i secundària no hi manqui res, NO HI HAGI LLACUNES,  dintre de la dificilíssima  tasca de fer-la oberta, posada al dia i a punt per aprendre , per obrir-se a noves aportacions científiques , tècniques, socio-econòmiques, humanístiques, artístiques, etc.    anys i més anys .... potser sense fi previsible. 

Per això , crec, que hem de cuidar especialment el currículum que hem de desenvolupar .

Assignatures, fins quan?

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 13 de febrer de 2016

Diverses experiències i innovacions pedagògiques, que darrerament estan proliferant en el nostre entorn, posen l'èmfasi en el necessari replantejament de les pràctiques organitzatives i metodològiques tradicionals dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Així, algunes proposen modificacions en l'estructura de l'aula, en la seva concepció com a espai d'aprenentatge bàsicament transmissor, i propugnen espais més polivalents on diferents estudiants puguin alternar diverses fórmules d'organitzar-se per aprendre, a nivell individual, en parella, en grup reduït, en grups grans, etc. Llavors les aules s'amplien, els horaris es flexibilitzen i el rol docent varia substancialment, moltes vegades, amb el suport de la tecnologia.

Molts d'aquests canvis estan transformant profundament les concepcions tradicionals de la tasca docent i, sobretot, de l'aprenentatge de l'alumne, atès que es prioritza molt més la seva participació activa en els processos que l'han de conduir a construir les competències que societats en transformació li requeriran. En aquest procés, l'aprenentatge entre iguals i les modalitats cooperatives i col·laboratives s'obren pas al costat d'una atenció més atenta, i personalitzada, de les necessitats educatives específiques de cada alumne.

Tanmateix, a l'anar avançant en tots aquests fronts una realitat s'interposa sempre des de la seva rigidesa, posant límits a molts dels plantejaments innovadors anteriors. No es poden flexibilitzar els rols docents i discents, els criteris organitzatius d'agrupament de l'alumnat, dels espais i els temps didàctics, etc. si, al mateix temps, no es pot modificar el currículum, és a dir, les disciplines i assignatures en què, secularment, està dividit el coneixement. Té sentit que haguem de mantenir, de manera immutable i generalista, aquest currículum organitzat en paquets i encarnat per les tradicionals matèries i assignatures?

Cada vegada pren més força la idea que l'aprenentatge ha de ser competencial, és a dir, integrador i holístic, per tal de garantir una millor comprensió del món i del coneixement. Tot i així, l'escola s'obstina a mantenir la tradicional divisió rígida d'aquest coneixement. Això, al seu torn, condiciona la tipologia del professorat, per tant la seva formació inicial i permanent, els horaris, els agrupaments de l'alumnat i, en conseqüència, la manera d'organitzar els centres, tot impedint que s'aconsegueixin millors aprenentatges per a tot tipus d'alumnat. Quan trigarem a reformar a fons l'actual model de transmissió del coneixement, parcel·lat, acontextual i poc funcional, que encarna el manteniment de les actuals assignatures i especialitats, com a compartiments estancs, i com a excusa per evitar una professionalització docent més oberta i interdisciplinària?

BASES D'UNA BONA FORMACIÓ

PROJECTE EDUCATIU

SI L'AMARGOR SE T'INSTAL.LA AL COR ...

“SI L’AMARGOR SE T’AONSEGUEIX INSTAL.LAR AL COR, ET POSARÀS MALALT”

El seu avi era esclau?

El van vendre per 500 dòlars. Les meves tres germanes i jo van néixer en una caseta de 4 metres quadrats, sense electricitat ni aigua ni lavabo.

Pare analbabet ¿

Sí, treballava en una mina de carbó. I jo als 11 anys ja era enllustrador. Vaig haver de fregar lavabos, terres i finestres per pagar-me la universitat . Sovint no tenia prous diners per menjar , però mai li vaig dir a ningú que tenia gana .

Creixia la discriminació a EEUU.

No se’m permetia anar a la piscina on nadaven els blancs, ni asseurem a la platea en el cinema i no havia justícia a per a nosaltres . Però la meva mare deia que havia de resar per les persones que em discriminaven.

De vegades cal rebel.lar-se , no sols resar.

Al meu pare el van ingresar per amb un  fort dolor a l’abdomen però el metge va diagnosticar problemas de cor. Quan vaig demanar consultar amb un cardiòleg es va enfadar moltíssim . “ On ha aprés vostè aquesta paraula ¿El seu pare és un vell i es morirà de tota manera “. L’endamà va morir després de grans patiments  i lautopsia va rebel.lar que el va matar una apendicitis.

Quina ràbia!

“ No odíis aquest metge pel que ha fet al teu  pare” , - resa per ell – em va dir la mare –No odíis qui et fa mal , perquè si l’amargor s’instal.la al teu cor , et posaràs malalt “ . Em va resultar molt difícil però la vaig obeir.

…vaig acabar en una escola de música a Nueva York . El 1965 va començar la meva carrera en l’òpera de Berlín. ….Vivia a Nueva York i havia actuat a París , Viena , Londres, Madrid…

Recordo que un cop més vaig trucar a la mare plorant . “ Mare, no em deixen cantar en les òperes del meu propi país “ i va tornar a repetir-me :” Donçs resa per aquestes persones . Mai no et converteixis en una persona amarga , continua sent humil i triunfaràs “ . Vaig obeir.

I va cantar en la  Metropolitan ôpera .

Sí , en totes les ôperes dels EEUU. He cantat 102 papers en 115  òperes del món , a 84 teatres lírics.

Vostè és un home de principis. Quin gust!

Els principis són més importants que els diners . Quan Mandela va pujar al poder vaig ser el primer negre que va cantar allà a l’òpera.

Ha cantat vostè per a reis, 6 presidents  nord-americans i 6 premis Nobels .

Què ha entès de l’ésser humà ¿

L’amor és la força més gran que tenim , però el segueix l’odi molt de prop . L’ésser humà mai no ha viscut en pau. Ens embranquem en guerres i només quan hi ha milers de morts els lidera  s’asseuen a negociar .

Al final tot té a veure amb el control i la posició de força . Els liders envíen la gent a morir mentre ells es queden als seus despatxos .Tan sols l’amor pot posar-hi fi.

                                          ************************************

Es un resum de la “contra” de La Vanguardia del dia 1 de febrer:  Ês una entrevista  al cantat d’òpera Simón Estes , baix-baríton , nord-americà , de color .Catedràtic de la Universita de Iowa

Hi ha tanta bondat i amor en els seus pensaments que reconforta . Crec que no necesita cap comentari . Només donar les gràcies . Tant de bo  poguèssim participar –hi encara que només fos en el voraviu de tanta bondat i amor. A mi m’ha tocat molt i amb tot l’afecte us l’ ofereixo.  

  

Si l'amargor se t'aconsegueix instal.lar al cor, et posaràs malalt

Lomce sí, Lomce no, aquesta és la qüestió

"Sense equitat no pot existir un sistema educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència"

    Els futurs governs de Catalunya i l’Estat determinaran el dia a dia de l’educació



Com en molts altres aspectes, aquest 2016 es presenta com un any d’incerteses, interrogants i, fins i tot, preveient una certa inestabilitat en el nostre sistema educatiu. Hem acabat el 2015 sense saber ben bé quin serà el full de ruta polític, econòmic i social que a Catalunya, però també a l’Estat espanyol, acabarà imposant-se i que determinarà les condicions que afectaran el dia a dia de l’educació.

Segons com es resolguin els dubtes governamentals a Espanya i a Catalunya, la Lomce continuarà pressionant el nostre sistema educatiu i posant en perill el model d’escola catalana o, per contra, quedarà en suspens o, fins i tot, podrà ser derogada. El que sí que sabem és que el suport en què descansava aquesta llei, de manera quasi unilateral sostinguda per una majoria absoluta, ara ja no existeix. Això obre, per a Catalunya, la possibilitat de consolidar aquells aspectes que estaven en perill del nostre sistema per l’existència d’aquesta llei (el model d’immersió, el control sobre la prescripció i l’avaluació curricular,la garantia de les trajectòries escolars inclusives, el respecte i la promoció de l’autonomia de centres, el model propi de formació professional, etcètera).

Però, a més, en un marc d’indefinició i d’incertesa estatals, si el Parlament de Catalunya finalment arrenca (a principis d’any o al març) des d’una agenda que vulgui transitar envers un estat propi, les possibilitats que tenim per bastir –per primer cop– un model educatiu singular ens permetran dissenyar un sistema que s’emmiralli en els més avançats del món, corregint el biaix homogeneïtzador i reglamentista de l’actual, tot encarant-se a una renovació profunda de la formació del professorat, del finançament del Servei Públic d’Educació, de l’organització i funcionament dels centres, de les direccions, del currículum, de l’avaluació, etcètera. Aspectes, tots ells, que ens permetin flexibilitzar horaris, espais, matèries, models d’agrupaments d’alumnes, d’estils docents, etcètera i que, en definitiva, re- tornin a l’escola catalana el seu tradicio- nal paper de renovació pedagògica.

La recerca i la innovació educativa re- sulten consubstancials en la millora de la qualitat de l’educació. La nostra societat ha de ser conscient que invertir en edu- cació és una prioritat per garantir el ben- estar dels nostres conciutadans, els del present i els del futur. Tanmateix, les mi- llores es produiran quan, al costat de la cerca de la màxima qualitat, els poders públics garanteixin una atenció priorità- ria als centres i als entorns més desafavo- rits. Sense equitat no pot existir un siste- ma educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència.

Desitjaríem, doncs, per a aquest 2016 que l’educació esdevingués una de les prioritats de la nova agenda política, so- cial i econòmica del país. Que treballés- sim per un pacte d’estabilitat educativa que ens garantís –per uns quants anys– un sistema força obert per incloure la pluralitat d’opcions ideològiques, però també prou estable per garantir l’arqui- tectura legal, administrativa i econòmica que protegeixi i esperoni, sense pors, la innovació educativa al temps que vagi disminuint les desigualtats injustes del  sistema.


ENRIC ROCA CASAS Director d’Edu21 i professor d’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona