"Sense equitat no pot existir un sistema educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència"
Els futurs governs de Catalunya i
l’Estat determinaran el dia a dia de
l’educació
Com en molts altres aspectes, aquest
2016 es presenta com un any d’incerteses,
interrogants i, fins i tot, preveient
una certa inestabilitat en el nostre sistema
educatiu. Hem acabat el 2015 sense
saber ben bé quin serà el full de ruta polític,
econòmic i social que a Catalunya,
però també a l’Estat espanyol, acabarà
imposant-se i que determinarà les condicions
que afectaran el dia a dia de l’educació.
Segons com es resolguin els dubtes governamentals
a Espanya i a Catalunya, la
Lomce continuarà pressionant el nostre
sistema educatiu i posant en perill el model
d’escola catalana o, per contra, quedarà
en suspens o, fins i tot, podrà ser derogada.
El que sí que sabem és que el suport en
què descansava aquesta llei, de manera
quasi unilateral sostinguda per una majoria
absoluta, ara ja no existeix. Això obre,
per a Catalunya, la possibilitat de consolidar
aquells aspectes que estaven en perill
del nostre sistema per l’existència d’aquesta
llei (el model d’immersió, el control sobre
la prescripció i l’avaluació curricular,la garantia de les trajectòries escolars inclusives,
el respecte i la promoció de l’autonomia
de centres, el model propi de formació
professional, etcètera).
Però, a més, en un marc d’indefinició i
d’incertesa estatals, si el Parlament de
Catalunya finalment arrenca (a principis
d’any o al març) des d’una agenda que
vulgui transitar envers un estat propi, les
possibilitats que tenim per bastir –per
primer cop– un model educatiu singular
ens permetran dissenyar un sistema que
s’emmiralli en els més avançats del món,
corregint el biaix homogeneïtzador i reglamentista
de l’actual, tot encarant-se a
una renovació profunda de la formació
del professorat, del finançament del Servei
Públic d’Educació, de l’organització i
funcionament dels centres, de les direccions,
del currículum, de l’avaluació, etcètera.
Aspectes, tots ells, que ens permetin
flexibilitzar horaris, espais, matèries, models d’agrupaments d’alumnes, d’estils docents, etcètera i que, en definitiva, re- tornin a l’escola catalana el seu tradicio- nal paper de renovació pedagògica.
La recerca i la innovació educativa re- sulten consubstancials en la millora de la qualitat de l’educació. La nostra societat ha de ser conscient que invertir en edu- cació és una prioritat per garantir el ben- estar dels nostres conciutadans, els del present i els del futur. Tanmateix, les mi- llores es produiran quan, al costat de la cerca de la màxima qualitat, els poders públics garanteixin una atenció priorità- ria als centres i als entorns més desafavo- rits. Sense equitat no pot existir un siste- ma educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència.
Desitjaríem, doncs, per a aquest 2016 que l’educació esdevingués una de les prioritats de la nova agenda política, so- cial i econòmica del país. Que treballés- sim per un pacte d’estabilitat educativa que ens garantís –per uns quants anys– un sistema força obert per incloure la pluralitat d’opcions ideològiques, però també prou estable per garantir l’arqui- tectura legal, administrativa i econòmica que protegeixi i esperoni, sense pors, la innovació educativa al temps que vagi disminuint les desigualtats injustes del sistema.
ENRIC ROCA CASAS Director d’Edu21 i professor d’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona