“SI L’AMARGOR SE T’AONSEGUEIX
INSTAL.LAR AL COR, ET POSARÀS MALALT”
El seu avi era
esclau?
El van vendre per 500 dòlars. Les
meves tres germanes i jo van néixer en una caseta de 4 metres quadrats, sense
electricitat ni aigua ni lavabo.
Pare analbabet ¿
Sí, treballava en una mina de carbó.
I jo als 11 anys ja era enllustrador. Vaig haver de fregar lavabos, terres i
finestres per pagar-me la universitat . Sovint no tenia prous diners per menjar
, però mai li vaig dir a ningú que tenia gana .
Creixia la discriminació a EEUU.
No se’m permetia anar a la piscina on
nadaven els blancs, ni asseurem a la platea en el cinema i no havia justícia a
per a nosaltres . Però la meva mare deia que havia de resar per les persones
que em discriminaven.
De vegades cal rebel.lar-se , no sols resar.
Al meu pare el van ingresar per amb
un fort dolor a l’abdomen però el metge
va diagnosticar problemas de cor. Quan vaig demanar consultar amb un cardiòleg
es va enfadar moltíssim . “ On ha aprés vostè aquesta paraula ¿El seu pare és
un vell i es morirà de tota manera “. L’endamà va morir després de grans
patiments i lautopsia va rebel.lar que
el va matar una apendicitis.
Quina ràbia!
“ No odíis aquest metge
pel que ha fet al teu pare” , - resa per
ell – em va dir la mare –No odíis qui et fa mal , perquè si l’amargor s’instal.la al teu cor , et posaràs malalt “
. Em va resultar molt difícil però la vaig obeir.
…vaig acabar en una escola de música
a Nueva York . El 1965 va començar la meva carrera en l’òpera de Berlín.
….Vivia a Nueva York i havia actuat a París , Viena , Londres, Madrid…
Recordo que un cop més vaig trucar a
la mare plorant . “ Mare, no em deixen cantar en les òperes del meu propi país
“ i va tornar a repetir-me :” Donçs resa per aquestes persones . Mai no et converteixis
en una persona amarga , continua sent humil i triunfaràs “ . Vaig obeir.
I va cantar en la
Metropolitan ôpera .
Sí , en totes les
ôperes dels EEUU. He cantat 102 papers en 115
òperes del món , a 84 teatres lírics.
Vostè és un home de principis. Quin gust!
Els principis són més importants que
els diners . Quan Mandela va pujar al poder vaig ser el primer negre que va
cantar allà a l’òpera.
Ha cantat vostè per a reis, 6 presidents nord-americans i 6 premis Nobels .
Què ha entès de l’ésser humà ¿
L’amor és la força més gran que tenim
, però el segueix l’odi molt de prop . L’ésser humà mai no ha viscut en pau.
Ens embranquem en guerres i només quan hi ha milers de morts els lidera s’asseuen a negociar .
Al final tot té a veure amb el
control i la posició de força . Els liders envíen la gent a morir mentre ells
es queden als seus despatxos .Tan sols l’amor pot
posar-hi fi.
************************************
Es un resum de la “contra” de La
Vanguardia del dia 1 de febrer: Ês una
entrevista al cantat d’òpera Simón Estes
, baix-baríton , nord-americà , de color .Catedràtic de la Universita de Iowa
Hi ha tanta bondat i amor en els seus
pensaments que reconforta . Crec que no necesita cap comentari . Només donar
les gràcies . Tant de bo poguèssim
participar –hi encara que només fos en el voraviu de tanta bondat i amor. A mi
m’ha tocat molt i amb tot l’afecte us l’ ofereixo.
