RESPOSTA A EDU 21

Per contestar aquesta pregunta em plantejo les següents reflexions: :

1)   El fet que a molts nivells – internacionals i a casa nostra -  es presentin iniciatives  per transformar el model tradicional d’ensenyar , crec que respon a la inquietud que emergeix del món de ensenyament davant de la realitat de fracàs que es respira arreu. I que és bo que si pensi.

2)   També, penso, que cal adequar-se a les noves necessitats de la nostra societat en constant transformació: es bo que es faci.

3)   “transformar” espais, temps, metodologies, agrupaments, models docents  i el que calgui sempre que es faci no per innovar per innovar, si no per “conquerir” l’interès i atenció dels alumnes, per “seduir-los”  en el desig d’aprendre: és bo.

4)   Introduir  mètodes  de treball en equip als alumnes i als docents és bo, molt bo: així es treballa avui en

 qualsevol missió humana exitosa..

5)   Tenir ben definits el currículum, ( coneixements, habilitats i valors )  i el camí a seguir per arribar-hi : és bo.

Però hi ha un punt molt important i molt delicat: el currículum que ha de ser objecte de un estudi profund per tal que els alumnes en cada etapa assoleixin els coneixements, les habilitats i els valors que el hi permetin tirar endavant els seus propòsits i necessitats de formació , sense perilloses llacunes que més endavant el puguin frenar .

 ’Hem de tenir present L’ALUMNE, en el moment actual que  segueix el seu procés ensenyament – aprenentatge, ARA, QUE VA FORJANT la seva autonomia PAS A PAS, ANAR-HI ANANT;   però nosaltres també  hem de tenir la mirada endavant , hem de pensar en el seu futur aprenentatge i , crec, que inclús , en el seu futur professional   . Acompanyament que li devem inclou vetllar perquè a la “motxilla” que s’ha d’endur de l’escola primària i secundària no hi manqui res, NO HI HAGI LLACUNES,  dintre de la dificilíssima  tasca de fer-la oberta, posada al dia i a punt per aprendre , per obrir-se a noves aportacions científiques , tècniques, socio-econòmiques, humanístiques, artístiques, etc.    anys i més anys .... potser sense fi previsible. 

Per això , crec, que hem de cuidar especialment el currículum que hem de desenvolupar .

Assignatures, fins quan?

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 13 de febrer de 2016

Diverses experiències i innovacions pedagògiques, que darrerament estan proliferant en el nostre entorn, posen l'èmfasi en el necessari replantejament de les pràctiques organitzatives i metodològiques tradicionals dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Així, algunes proposen modificacions en l'estructura de l'aula, en la seva concepció com a espai d'aprenentatge bàsicament transmissor, i propugnen espais més polivalents on diferents estudiants puguin alternar diverses fórmules d'organitzar-se per aprendre, a nivell individual, en parella, en grup reduït, en grups grans, etc. Llavors les aules s'amplien, els horaris es flexibilitzen i el rol docent varia substancialment, moltes vegades, amb el suport de la tecnologia.

Molts d'aquests canvis estan transformant profundament les concepcions tradicionals de la tasca docent i, sobretot, de l'aprenentatge de l'alumne, atès que es prioritza molt més la seva participació activa en els processos que l'han de conduir a construir les competències que societats en transformació li requeriran. En aquest procés, l'aprenentatge entre iguals i les modalitats cooperatives i col·laboratives s'obren pas al costat d'una atenció més atenta, i personalitzada, de les necessitats educatives específiques de cada alumne.

Tanmateix, a l'anar avançant en tots aquests fronts una realitat s'interposa sempre des de la seva rigidesa, posant límits a molts dels plantejaments innovadors anteriors. No es poden flexibilitzar els rols docents i discents, els criteris organitzatius d'agrupament de l'alumnat, dels espais i els temps didàctics, etc. si, al mateix temps, no es pot modificar el currículum, és a dir, les disciplines i assignatures en què, secularment, està dividit el coneixement. Té sentit que haguem de mantenir, de manera immutable i generalista, aquest currículum organitzat en paquets i encarnat per les tradicionals matèries i assignatures?

Cada vegada pren més força la idea que l'aprenentatge ha de ser competencial, és a dir, integrador i holístic, per tal de garantir una millor comprensió del món i del coneixement. Tot i així, l'escola s'obstina a mantenir la tradicional divisió rígida d'aquest coneixement. Això, al seu torn, condiciona la tipologia del professorat, per tant la seva formació inicial i permanent, els horaris, els agrupaments de l'alumnat i, en conseqüència, la manera d'organitzar els centres, tot impedint que s'aconsegueixin millors aprenentatges per a tot tipus d'alumnat. Quan trigarem a reformar a fons l'actual model de transmissió del coneixement, parcel·lat, acontextual i poc funcional, que encarna el manteniment de les actuals assignatures i especialitats, com a compartiments estancs, i com a excusa per evitar una professionalització docent més oberta i interdisciplinària?