-
( copiat de “ La Vanguardia “ . Dilluns, 29 de maig
de 2017 )
MATEMÀTIQUES:
dimensió desconeguda.
Ferran Requejo
“La ciència ens
proporciona el coneixement més fiable que els humans som capaços d’establir “
Els humans ens creiem importants . Però , de fet, les limitacions
expressives del nostres llenguatges i els reduïts espectres d’allò que captem
pels nostres sentits fa que més aviat siguem uns provincians per molt que
parlem en termes universals . Els nostres llenguatges abstractes ens sedueixen
i sovint ens fan creure que pertanyem a un regne de deus . Però el cert és que
surfegem sobre paraules que ingènuament creiem que es corresponen amb una
realitat que controlem . Tanmateix, es tracte d’un greu error d’apreciació i
d’autoimatge . Els terrícoles humans no deixem de ser uns primats
epistemològicament provincians . La nostra condició humana ve caracteritzada
per un comunitarisme no volgut d’espècie.
Aristòtil postulava fa dos mil quatre- cents anys que l’afany que tenim de
coneixement i de millora pràctica de la nostra vida són dos motors permanents del progrés humà . Els
nostres cervells són uns productes evolutius complexos que permeten que fem i
creem coses extraordinàries , però també són bastant deficients en algunes funcions . Per exemple,
en general no estem ben dotats per la lògica i les matemàtiques , dues
invencions humanes. Ambdues ciències formals acostumen a resultar útils , però
, també, a ser un suplici per bona part de la humanitat que les ha tastat . La
majoria d’humans mai estaran prou agraïts
a les calculadores i als ordinadors. .
Un dels misteris de la història de la filosofia és per què les matemàtiques
ens són tan útils , especialment en l’àmbit de les ciències naturals i de la tecnologia. El
físic teòric Eugene Wagner , que contribuí a la formulació matemàtica de la
física quàntica i de l’estructura del nucli dels àtoms , deia que l’aplicació
de les matemàtiques a la natura era una qüestió exempta de racionalitat, una
qüestió incomprensible. Einsteim deia
una cosa semblant . Les matemàtiques ens permeten fer prediccions precises ,
però no acabem d’entendre per què això és així
La ciència actual ens diu , d’una manera una mica complicada , allò que
Kant ja havia advertit : només coneixem
a través de les ulleres dels nostres sentits limitats. Pderò la física quàntica
ens mostra , a més, dues coses molt més radicals : la natura és aleatòria i el
seu coneixement només el captem de forma probabilística.
Així, d’una banda, el nostre coneixement tan sols és una mirada particular
feta des dels nostres límits lingüístics i perceptius. D’altra banda , la
natura mostra un fons indeterminista. Es tracta d’un indeterminisme intrínsec,
es a dir, no està relacionat amb la influència del observador ni en la manca de
predictibilitat dels nostres càlculs , sino que la natura és per si mateixa
impredictible La natura “juga als daus” , una característica contra la qual es
revelava Einstein de manera entranyable.
Si la f-ísica clàssica feia compatibles la impredictibilitat dels nostres
càlculs limitats amb un determinisme a fons de la natura Kant ens venia a dir que
només podem saber sobre allò del que disposem dades però que alhora estem
condemnats a pensar temes que mai podrem conèixer ( deus, ànimes, món ... ) ,
ara la ciència formula que no podem saber res en certesa perquè no hi ha
determinisme de fons. El que hi ha és atzar.
La norma és la incertesa .I d’això sembla que en podem estar segurs. Com a
mínim fins que hi hagi una teoria clàssica alternativa a la física quàntica. I
de moment aquesta alternativa no existeix.
D’aquesta manera, quan parlem del món parlem de la nostra mirada. I aquí
torna el misteri de les matemàtiques. Amb elles fem prediccions correctes de
fenòmens complexos en molts àmbits ( física, genètica, clima, etc. ) Però per
què el món sembla comportar-se segons les equacions diferencials i el càlcul
integralque hem inventat ?. . Per què són útils les matemàtiques ? . Terreny
desconegut.
Sembla que la ciència opera amb raons que la raó no entén . “ La ciència –
deia Niels Bohr – no descriu la natura , més aviat descriu el coneixement humà
sobre la natura “. Allò que anomenem realitat se’ns escapa . L’escepticisme no
resulta refutable. Tanmateix, la ciència ens proporciona el coneixement més
fiable que els humans som capaços d’establir . Al seu costat , el que diuen les
religions i altra classe de ideologies sobre el món esdevé. pueril , un estadi
infantil dels cervells humans
Fins i tot si no tingués cap aplicació pràctica o tecnològica, la ciència
seguiria essent la principal conquesta intel·lectual d’aquest primat sorprenent
que som els humans. Sorprenent i ambivalent , capaç de produir sofisticades
teories científiques i magnífiques obres d’art al mateix temps que es capaç de
comportar-se amb una crueltat
exasperant contra individus de la pròpia
espècie i que pot degradar irreversiblement del planeta en el que viu fent ús
d’una irracionalitat irracional , que ens distingeix dels animals no humans i
que ens enlluerna, però que no acabem d’entendre.