sábado, 2 de noviembre de 2019

IDEES E INTERESSOS


Estem d’acord amb les reflexions i conclusions de l’autor del article  publicat en la secció “ d’opinió ” de “LA  VANGUARDIA” del 8 d’octubre d’enguany :Alfredo Pastor.
Efectivament l’aplicació de noves tecnologies i mètodes de treball en la economia, ben segur que comportarà reducció de llocs de treball , però a la vegada en crearà de nous no tan sols per crear les tècniques i condicions de la producció i dels serveis, també per la `possibilitat d’ampliar el mercat i fer arribar a col·lectius i zones que fins avui no han pogut gaudir del bens , serveis i millores que gaudeix  una part limitada de la humanitat.  
Com exemple proposem el cotxe elèctric :millorà les prestacions, el medi ambient, el confort dels consumidors, però a la vegada és molt possible pensar que col·lectius de la humanitat que no hi accedien fins ara per diversos motius,   estiguin en condicions de gaudir d’aquest bé i dels seus serveis –
Benvingudes siguin les noves tecnologies : No han de fer por. S’han d’aplicar amb intel·ligència per trobar-hi la part positiva i avançar com sempre ha fet la humanitat: a peu, a cavall, amb carro, amb diligència, amb moto, amb cotxe convencional, i , ara, possiblement amb cotxe elèctric.
Recollir fruites del bosc, plantar arbres, augmentar la producció de mil maneres com adobs ,    hivernacles,  .... i endavant .
D’acord doncs i sense por però amb estudi de la producció i del mercat.

sábado, 21 de septiembre de 2019

“ El sistema educativo español debe cambiar i afrontar El fracaso i el abandono”.


                                                               Carina Farreras
-       Barcelona –
Aquest article està fet en forma d’entrevista a aquesta educadora bona coneixedora dels sistema educatiu espanyol.
Tracta els següents temes: fracàs, abandó ,mediocritat, inclusió, ratios,
Família-escola, ajuntaments, currículums, inclusió de la tecnologia, finances,    direcció i el seu lideratge, preparació dels docents a les universitats, el MIR I PRÀCTICUM, especialistes, selectivitat, orientació professional i del
l alumnat
Comparteixo la seva opinió i punts de vista .
El que cal és portar-ho a la pràctica , compartir una base comuna amb la flexibilitat i punts de llibertat necessaris,  però que totes les escoles aconsegueixin uns objectius i nivells comuns que garanteixin els drets dels alumnes a uns coneixements, una educació de la ment, unes capacitats d’aprenentatge de cara  a estudis posteriors universitaris, professionals , treball, que siguin la base de una vida plena que, sens dubte, és un bon camí per la felicitat .
Un punt important és aconseguir que família i escola comparteixin el projecte educatiu.
Un altre punt rellevant és que els objectius estiguin ben plantejats:
                                         . Tant per cent al que aspira. Un bon percentatge crec que el podíem fixar en un 70 -80 %, potser.
Com s’avaluen els resultats, i
Propostes concretes de millora .  

sábado, 20 de julio de 2019

Un home sant i savi


De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.
El camí de tornada era d’allò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre fresquívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li demanava asseure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 
Però l'home sant i savi pensava que si passava de llarg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .
No bevia, no reposava. Pujava i pujava . Quan ja era de nit arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allà hi trobava el premi: una formosíssima estrella li soneria , li enviava la recompensa del seu sacrifici.
Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atansà i li digué: 
- Home sant i savi vull anar amb Vos a la muntanya.
- Mira que el camí és molt feixuc ...
- Tant se val! , Pujaré amb Vos,
·       Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arribà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurà i està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...
Arribaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...
Un gran crit se joia se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues estrelles...
L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ... 




sábado, 13 de julio de 2019

QUÈ ÉS LA SAVIESA ?


Sa 622-25 .
Us faré saber què és la saviesa i com va néixer
I no us amagaré els misteris secrets;
En seguiré les petjades des de que nasqué
I posaré en plena llum el seu coneixement.
No tingueu por, no em decantaré de la veritat.
Déu me’n  guard , i, també de fer camí amb l’enveja que rosega
L’envejós: l’enveja que no té res de comú amb la saviesa.
Una multitud de savis és la salvació del món ,
I un rei assenyat dona consistència al poble.
Apreneu , doncs, com les meves paraules i en traureu profit
( potser capteniment assenyat del coneixement ...)

sábado, 2 de febrero de 2019

Arbres i individus: La Vanguardia 23 de gener de 2019 .


Hi ha qui, en veure un arbre, imagina com deuen ser de llargues les seves arrels. Hi ha qui  davant el mateix arbre, es pregunta si les branques aguantarien que algú si podes penjar pel coll amb una corda. El primer s’interessa per la flor que advé , en el cas dels ametlles  - o per la fulla que es panseix i que va mudant d´un verd xarolat a un coure trencadís – en el cas del meu arbre predilecte , un roure sense gaire distinció que creix en el camí que mena de Vilafranca al poble de les Cabanyes . El segon en canvi calcula la quantitat de llenya que se’n podria fer si se’l tallava . HI ha qui en topar amb un pollanc solitari voldria experimentar el que sent l’arbre  ( en definitiva desitjaria ser arbre), durant uns quants segons  : la pujada de la saba, la frisança del brot . el fred de l’escorça amb les glaçades. Hi ha qui, en una situació idèntica , s’acostaria al tronc i hi clavaria una puntada de peu i s’hi pixaria. HI HA QUI ENTEN TAN L’ARBRE QUE ES CAPAÇ D’ATALAIAR EL BOSC SENSE ALÇAR-SE UN PAM DE TERRA . Hi ha qui,  davant els arbres que voldria BEN SEGUR reduir a serradures, està incapacitat per entendre la bellesa d’un bosc. Hi ha qui, com en el conte de MROZECK defensa l’arbre contra el que va a  estampar-se més d’un cotxe....
                 Hi ha qui ..., som diferents , CADESCÚ ÉS CADESCÚ : No hi ha un motlle comú. SOM PERSONES, SOM INDIVIDUS, cadascú és UN. És ell . És irrepetible.  ; és responsable d’ell mateix , de la seva vida, i dels fruits de la seva vida : ÉS AMO  DELS SEUS VALORS,  DELS SEUS PENSAMENTS I DELS SEUS SENTIMENTS...
Jo estimo   l’arbre : 
                                                  Es generós: dona ombra, fruits, aixopluc, companyia
                                                   Es depositari de molta bellesa, color, forma , poesia .
                                                   Dona: fruits ( molts d’ells riquíssims ) , llenya pel foc de
                                                   la llar, pel forn,  fusta per mobles, per la construcció ...                
                                                   Es inspirador de poesia, d’ amistat, de amables converses   
                                                  I, SOBRE TOT DE REPÒS. Vora un arbre s’aturen les preses i fa                                    
                                                  bo de enraonar amablement .
                                     Visca l’arbre !-  No tot el que no són pessetes, són ...
També aquests dos arbres :  “l’arbre-bellesa i vida” i “l’arbre-producte” ; l’espiritualitat i la matèria; els valors i el diners ,són els extrems en que podem situar la vida: A  l’espaí del mig , entre Pinta i Valdemoro, hi som tots; una mica més a la dreta, una mica més a l’esquerra... – Som lliures , som humans amb coneixement i llibertat i ningú pot senyalar-nos el lloc : vet aquí el valor immens   de ser persones  i per tant responsables de nosaltres mateixos. Tant de bo l’encertem tots: vulguem o no, som germans.  
                                                                                                              Anna

Tant de bo tothom es pugui sentir arrelat al món com si fos un arbre amb el mateix respecte a la natura, al món, i a si  mateix, i les mateixes ganes de créixer cap el cel i de viure.
                                                                                                            Isabel

Un altre pensament a la ombra d’un  arbre d’un home que en plantava :
“ La majoria dels humans aprenem i estimem no pas mitjançant les abstraccions sinó a través de l’experiència , l’experiència del dolor i del plaer : som ens culturals , però sobre tot, ens biològics . I hauríem de ser conscients que la humanitat ha viscut durant milers d’anys amb contacte directe amb la naturalesa i que avui, en general, en vivim molt allunyats; els avenços tecnològics ens hi poden acostar però també allunyar- nos en definitivament . Aquest contacte és bàsic per a la nostra salut física i mental ; a les ciutats amb un bitllet de metro o de bus i als pobles a peu, s’hi arriba en un no res . I en molts parcs s’hi poden observar des de la flor més petita fins el cuc, la papallona i l’ocell. La descoberta de la natura ens ajuda a lluitar contra l’acceleració : caminar sense pressa, educar en la serenitat , la paciència i la contemplació, especialment als nens , el nostre futur , que hauran d’aprendre a conèixer-la per poder-la respectar : només així es podrà resoldre la crisi medio-ambiental actual. No n’hi ha prou amb el treball que si fa des de l’escola . Hi ha molts centres que van substituint el ciment per l’espai verd per establir-ne el contacte i per estimar-la : Tots ens hi hem d’involucrar.
Tornava a llegir fa uns dies un llibre meravellós per a totes les edats : “ l’home que plantava arbres”, de Joan Giono editat  i reeditat en moltes llengües : ens conta la vida d’un pastor  , que a la regió dels Alps de la  Provença , es dedica tota la vida a plantar arbres , i que amb la seva perseverança convertirà el que eren erms , per l’acció de l’home , en unes valls boscoses : amb els arbres hi tornarà la vida : l’aigua, els animals i la gent que havia abandonat els pobles .l’ exemple, de aquest pastor, de humanitat i generositat amb una única dedicació: plantar llavors i plançons d’arbre !!!!!. Molt bona acció !!!. Gràcies .




sábado, 5 de enero de 2019

ARQUITECTURA AL SEGLE XXI


-        Pensaments de La Vanguardia
-        Vicente Guallar  -             4/01/2019

.....la arquitectura espectacle va morir amb la caiguda de Lehman Brothers. La nova arquitectura és ecològica i social.  Hem guanyat un concurs per aixecar a SHENZEN  ( Xina )  la capital tecnològica xinesa , tot un barri, i serà sostenible i ecològic. Aposto radicalment per la arquitectura en fusta , però primer serà reconstruir els corredors verds que la ràpida urbanització ha destruït. El president de la Xina diu que vol aixecar una eco civilització, i són lents però consistents .
Veig signes positius: si rego un maó no creix res, però si rego un arbre en puc fer servir la fusta i plantar-ne un altre. Cal utilitzar materials que s’auto renoven  .
Sí . LES CIUTATS NO HAN DE SER MEGOLÒPOLIS, SINO METRÒPOLIS DE BARRIS : hem de trencar les ciutats en petites unitats i planificar-les perquè puguem anar a peu a treballar . comprar pa calent i aliments produïts al barri .
Es cert. Hi ha materials que són molt poc saludables . Cal entendre que els edificis no són un negocis. Sinó l’habitat de les persones. Que el nostre benestar, la interacció social i el progrés col.lectiu són prioritat.  El creixement ràpid de les ciutats ha fet que oblidem per a  qui es construïen .
                                                                     Guallart/ Amiguet. 

JUDAISME A CATALUNYA


PENSAMENTS INTERESANTS  - La Vanguardia / Lluis Amiguet –
El 1998 llegaron a Barcelona los primeros judios procedentes de una comunidad  sefardí de Turquía ,los Bassat  y fundaron en Barcelona lo que sería  nuestra Comunidad Judía. La madre de Luís Bassat ya nació aquí.
Al principio la comunidad de Barcelona siempre tuvo mayoría sefardí , los Bassat, los Benedetti , los Ardini, los Molbo , Los Andià, los Palatchi, ...que se instalaron en la Costa Brava .
Todos fueron grandes emprendedrores .
Más tarde, después de la guerra del 14,  llegaron los Ezquemazies, entre ellos Enrique Gebler y yo mismo que vengo des de Melilla.
Los sefardíes tienden al comercio i los asquemazíes tienen una vocación más industrial.
Hoy todo està cambiando. En Marruecos,por ejemplo, el rey ha ordenado que se enseñe el “holocausto” en las escuelas.
Durante estos cien años, la comunidad aporta toda su visión emprendedroa , comercial, industrial y global a la economia catalana y espanyola: Filomàtic, Mango, Pronovias, ...ocuparíamos la pàgina con empreses , indústries y marcas, algunasd ys multinacionales , creadas por nuestros emprendedores, siempre con visión cosmopolita però con raíces barceloneses.. Es nuestra vocación  abrirnos al mundo para servir a la comunidad en que estamos. Y me dejo “LA DANONE” , diminutivo cariñoso de Daniel Carrassó. Y también estabasn los Botton .
Yo llegué aquí des de Melilla el 1.068. Me casé con una barcelonesa y mis hijos ya són de aquí. Peró mi família y yo no sabíamos si Franco nos aceptaría : no fueron Buenos tiempos – Washington nos ayudó imponiendo su tolerància .
Ya existia la sinagoga de “Avenir” fundada presidida por David Ventura uno de nuestros grandes prohombres  Teníamos la “ Torà” en comun . Erigimos un edificio enla calle Indústria y un poco más tarde el de la calle Avenir que fue ampliado hasta darle una cabida de 7== persones.
Los sábados leemos un fragmento y lo comentamos. La Tora tiene 52 caítulos : uno por semana . Ahí dentro, en La Alianza tiene Vd. Los textos sagrados.
Tras la guerra llegó a Barcelona otro judio : J. Stern , un ingeniero que no contava con más capital que su talento. Trabajó y prosperó y al morir legó a la comunidad unos maravillosos terrenos entre Valldoreix i Sant Cugat : 10 hectáreas!!!!: allí hacemos deporte, piscina, aie libre i fiesta !!! Pero, sobre todo nuestro gran orgullo y nuestro futuro,  es nuestro col·legio.
haabiertos a la novedad y chocaron con los miembros de la comunidad más conservadores.
Uno de nuestros grandes debates ha sido el matrimonio mixto. Casarse con un gentil ( no judio ) estaba mal visto.
Como  sabe es la madre la que transmite el judaismo però, como sabe, esto también és intepretarble: prevaleció el criterio de admitir las conversiones : mi nuera catalana es judia conversa.
EL col·legio, H A T I K V A enseña hebreo y enseñamos en cuatro idiomes a 310 niños de los quecasi un tercio no son judios.
El de Madrid lo fundó Isaac Salama que tenia entrada libre en el PARDO durante muchos  años .
HOY LOS JUDIOS QUE LEGAN A ESPAÑA SUELEN EMPEZAR POR Madrid hasta que descubren Barcelona y lo bien que vivimos aquí, una gran Ciudad y discreta para los negocios Entonces, empiezan a venir una y otra vez ... Y SE QUEDAN!!!!!!!!.
==============================================================.

sábado, 22 de diciembre de 2018

ARA VE NADAL


ARA VE NADAL
MATEREM EL GALL
I A LA TIA PEPA
LI  DAREM UN TALL..
Ja hi tornem a ser. Dies cíclics que van i venem al nostre calendari, ( a la nostra vida ? ) i que ens convoquen a fer-nos arribar una abraçada plena de bons desitjos, d’ afecte, de certa joia ...
No vull faltar a la cita.
Aquí estic per desitjar-vos el millor de la vida per tots i cada un dels nois i noies, ara ja homes i dones , que he tingut la sort d’anar-me trobant pel camí de l’escola i de l’amistat: Us estimo, voldria per a tots vosaltres el millor de la vida, el millor de l’amistat, el millor d’haver compartit un trosset del més ja llargs anys de vida.
Una abraçada per Nadal i per la vida. 
                                                                                 Anna Masip i Canalda, mestre, amiga.   

sábado, 15 de diciembre de 2018

COPIANT PENSAMENTS ...


VA HAVER.HI UNA REVOLUCIÓ MENTAL QUE VA PROPICIAR LA
                                             DIGITAL”
Alessandro Barico  ( La Vanguardia 13122018 )
Molt abans que la revolució digital canviés la nostra manera de pensar , una rebel·lió mental la va fer possible .
Fa 25 anys que ensenyo i he après que se jove significa una cosa diferent para cada generació . Els joves no són mai els mateixos
Soc escriptor . Els joves no volen escriure com jo: volen explicar les seves històries no només amb la paraula sinó amb múltiples instruments . Ja no en tenen prou amb escriu-les. A més fan vídeos, fotos , càmeres ocultes, muntatges de tot tipus.
Això és ensenyar : continuar preguntant-se amb els teus alumnes i tornar a ser jove amb cada problema que et planteges amb ells. Per això estimo aquest temps que vivim I m’apassiona compartir-lo amb els alumnes
El meu pare va viure la guerra i la fam quan Itàlia va ser reconstruïda amb els sacrifici de milions de persones com ell . No tenim dret a queixar-nos de les ximpleries de que solem lamentar-nos diàriament.
El meu punt de partida és que passem massa temps analitzant els efectes de la revolució digital : la nostra vida que s’omple de pantalles ; els videojocs que atordeixen els nens; les “fake news “ en la política ...
Però aquesta manera d’explicar el present cap el futur no revela res . La veritable pregunta que explica el que vivim és per què s’ha esdevingut la revolució digital.
Aquest és el problema : l’interpretem com una causa i en realitat és un efecte , una conseqüència d’una revolució mental prèvia. I aquesta sí que és reveladora
La digitalització és la tecnologia que va realitzar un moviment universal i mental tan transformador com van ser l’humanisme , d’il·lustració. El romanticisme ...i ara el datisme...
Només si entens el canvi de mentalitat que va fer que avancéssim en la digitalització , entendràs què està passant i per què va néixer aquesta tecnologia que avui canvia el món.
Els revolucionaris que l’ han fet possible , són humans desenganyats del fracàs del segle XX i les dues guerres mundials , l’holocaust , la guerra freda i la cursa nuclear que posar en perill la supervivència del planeta .
En analitzar el segle passat , entens que era lògic que qüestionessin la monstruosa concentració de poder en les poques mans que havien ocasionat tantes desgràcies
El 68 hipisme i els alternatius de final de segle són moviments d’alliberament tan poderosos com la revolució francesa
Aquesta repugnància davant els abusos de poder que havien arruïnat el segle
 XX va portar a una proposta tecnològica : l’ordinador personal . PERÒ PRIMER VA SER LA VISIÓ DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL I DESPRÈS LA TECNOLOGIA QUE LA VA REALITZAR.
Enfront dels grans ordinadors i la centralització del coneixement en estats i exercits, aquells visionaris es van proposar de trencar el monopoli del poder i la tecnologia i posar-lo en mans de cada persona. No vivim en un món perfecte però ens permetem jutjar-lo amb una severitat frívola . Miri no em parli de grans monopolis a la meva edat  . Vaig créixer a Torí , on per a el monopoli del pensament , L’Esglèsia Catòlica o el Partit Comunista , per no parlar de RAI .
Aixó sí que eren concentracions de poder i de pensament.
L’únic diari de la meva ciutat era del ric del poble, Agnelli , que la dominava . Això sí que eren concentracions de poder i de pensament. No em digui ara que m’he de preocupar del que el malvat  totpoderós Zuekerberg els fa als meus fills
Per això que només s’enten el present i el futur des del passat, parlaré avui aquí de la bellesa clàssica dels grecs .
Si rellegeix La Iliada no deixarà de sosprendre´s davant tanta sang, horror i mort . Els grecs progressaven morint i matant .Aquest ideal de morir per la pàtria va durar 2.000 anys . El meu pare va anar a la guerra per ell.
Precisament  aquella revolució antitotalitària  va afavorir la digital . Avui cap pàtria no val més que la vida d’una persona.


domingo, 25 de noviembre de 2018



las oliveres fan oli .


Ha plogut tota la setmana . 

Fa mal temps i els camps estan  chops : tot està mullat .


Fa de mal treballar-hi.
Pregunto : . Que fan les oliveres ?
Resposta : oli .

Sàvia, Inapel·lable, lògica, unidireccional...
Les oliveres fan oli. Si les oliveres no fan oli no són oliveres  o no fan d’oliveres encara que faci mal temps 
 Vet-aquí que  una pregunta tan simple  mereix aquesta resposta: concreta , tan senzilla que bordeja el somriure del bon humor .
I , A LA VEGADA TAN SÀVIA . no ni cab cap altra: les oliveres, les bones oliveres fan oli , o no ho són, O  NO FAN LA SEVA FEINA ...
Tant de bo aquesta simplicitat, sàvia simplicitat,  fos la pauta de tot això que en diem “ actes humans”  més profunds  que “ actes de l’home”.
Ja en tinc prou de pensar o m’hi complicaré la vida. BONA NIT.


sábado, 17 de noviembre de 2018

Yves Coppens PALEONANTRIPÒLEG ( descobridor de la Lucy ).


“ Som humans des que vam saber que havíem de morir “
Des que la consciència va fer un ús pirata del cervell d’un primat que havia evolucionat per adaptar-se.
-        La consciència és una infecció mental ? 
El nostre cervell primat havia evolucionat fins el punt que va fer possible que la consciència l’envaís i l’utilitzés.
-        Què va sentir aquell primer humà que va ser conscient ? 
       Que sabia que sabia . I va saber que era ell.
-        Es mirava a l’aigua i es reconeixia ?.
Sabia qui era . I aquella mirada el va transformar i va canviar el mon , perquè llavors va descobrir que havia de morir . I aquest és el descobriment que ens fa humans.
-        Com va arribar a aquell moment ? .
L’ univers sorgeix del Big Bang fa 14.000  milions d’anys ; el sol i la Terra de la pols estel·lar, fa 4.600 i fa 4.100 que va generar la atmosfera : l’aigua, la terra i l’aire . I 4.000 que apareixen les primeres formes de vida a l’aigua
-        Què es la vida ?    
       El primer organisme viu és el que va poder reproduir-se . I aquesta vida es va desenvolupar i diversificar per adaptar-se, perquè la Terra és diversa . Sorgeixen éssers unicel·lulars i pluricel·lulars  fins arribar als primats fa 70 milions d’anys . I ara miri’s que veu ?.
-        Ulls, mans, cames...
Veu com subjecte la tassa de cafè amb la pinça de la mà ?.Doncs els primats ja les tenien per subjectar les branques en comptes de grapes , perquè la Terra estava coberta de boscos                                               -      I els altres òrgans s’expliquen igual ?
Pot llegir tota la història del UNIVERS en cada part de la seva anatomia. Quan la Terra responent a les lleis còsmiques , va bascular sobre el seu eix i va canviar el clima un altre cop, els boscos van anar desapareixent per donar pas a la sabana . Miri els seus ulls, com veuen ?.
-        Com els de tothom, suposo.
Tenen visió en tres dimensions i altres mamífers no,  perquè la vam necessitar llavors per veure de lluny els nostres predadors i presses
-        No hi va haver atzar en tot això ?.
L’ATZAR en l’evolució de l’home , no és sinó la ignorància de la cadena de transformacions que porten des de les  lleis de l’univers  fins a la més petita part de la nostra anatomia.
-        LA Terra bascula sobre el seu eix i a nosaltres ens va canviant el cos ‘.
Ens adaptem . Sense arbres no hi ha necessitat d’enfilar.se ni de tenir mans . No les tenim per atzar .Les tenim perquè les lleis del cosmos van canviar el clima
-        La casualitat no existeix ?
Només hi ha casualitats , les coneguem o ignorem. Hi ha continuïtat de causes i efectes entre el big bang i cadascuna de les nostres cèl·lules.
-        Per què altres animals no es van posar drets ?
Perquè es van adaptar d’altres maneres als canvis de clima. I fa 3 milions d’anys un grup de primats havia evolucionat fins a  l’australopitecus : ja te la Lucy.
-        L’australopitecus que vostè va descobrir.
La Lucy viu entre arbres i estepa , així que camina i s’enfila . Desprès la Terra torna a bascular sobre el seu eix i la sequera liquida boscos i fruits.   

-        I hem de tornar a adaptar-nos.
Per això el nas i les dents dels prehumans evolucionen pet menjar carn i el cervell guanya volum per pensar , perquè només sobreviuen els primats que desenvolupen estratègies col·lectives per evitar els depredadors.
-        Quines adaptacions ens fan humans ?.
Les essencials són les de la respiració, les del consum i les que generen el raonament . I així apareix un altre ús pirata d’aquets òrgans evolucionats : el llenguatge, que aprofita que,    en posar-nos drets, la laringe s’estira i baixa i forma les cordes vocals que alliberen la llengua.
-        Per tant la cultura supera la genètica ?
La cultura així alenteix la genètica , perquè ja no cal tenir borrissol com un ós si t’  ensenyen de nen a caçar-lo per fer abrics
-        Cada raça evoluciona a la seva manera ?.
HE Excavat a Siberia i a Etiòpia j no he vist gran deferència entre els seus habitants i nosaltres . En canvi si vostès es quedessin atrapats i aïllats a la seva redacció i s’anessin reproduint , acabarien sent una altra espècie.. D’això se’n diu deriva genètica.  
-        I avui derivem o ens globalitzem ?
La cultura neutralitza les diferències genètiques . A l’Àfrica he vist trobar-se dos grups humans. Primer desconfien ; desprès van comunicant-se ; intercanvien parelles i de seguida hi ha interculturalitat permanent.
-        Tota puresa és una barreja oblidada.
Per això avui no es pot parlar de diferents espècies humanes. En realitat ja som una .
-        I cap on anem professor ?.
Quan jo era un nen, la meva àvia ja es queixava del soroll de la modernitat dels cotxes que destruirien el planeta.
-        La seva àvia era sàvia
També estic segur que fa 800.000 anys hi havia una àvia que es queixava del soroll de les veus , aquell so modern , i del clac de les pedres per fer destrals . I per tant foc,  destruiria el planeta.
-        Serem transhumants ?
Sens dubte. Ben aviat anirem reemplaçant els òrgans que es degraden amb l’edat
-        I immortals?
Mai. Però allargarem les nostres vides de manera avui inimaginable.
                                                YVES COPPENS  . Lluis Amiguet
-        La Vanguardia 12 de novembre de 2018.