E D U C A C I Ó C O M P R E N S I V A

E D U C A C I Ó  C O M P R E N S I V A

Junts nens i nenes; nois i noies? Penso i dic absolutament: sí.
Junrs estem i formem la família: pare, mare, germans i germanes .

Junts juguem de petits i ens divertim de més grans .

Junts treballem i compartim projectes i activitats .

Junts formem societat, pobles: homes i dones plegats fem vida i fem via ...

Doncs si és així, també és bo que ens formem i ens eduquem en la mateixa escola i en les mateixes aules: que compartim coneixements i lleure: aquest és un bon camí , un bon assaig per la vida que haurem de tirar endavant plegats.

També és bo que nens i nenes diferents comparteixin aula i espai. Això no treu que es tinguin en compte, que s’atenguin i que es doni suport a les possibles diferències que en tot grup humà hi son presents . Atenció personalitzada, si s’escau, sí ; separació, no. Compartir porta a la solidaritat, a la comprensió i ens fa evident que les diferències poden ser i són positives: a la societat hi ha lloc per a tots . Això cal constatar-ho des de petits . Potser  que l’aula sigui on és més evident que la societat diversa és més rica i enriquidora :  hi ha mil i un camins que porten a Roma.

Després de  l’ESO ja hi ha temps perquè cadascú triï  i busqui  el seu camí segons les seves possibilitats i apetències  però aquest espai  de temps i amistat que  haurem compartit “tots” sempre el tindrem amb nosaltres.

UNA PROPOSTA

                                  UNA  PROPOSTA:

Enric Roca ens esperona a presentar propostes aquest any 2014 , clau per Catalunya, en el seu article publicat el 17 de gener d'enguany " 2014 en educació , un any per fer propostes".

El professor Sala Martín en deia des de Davos que l'única via per aixecar l'economia i sortir de la crisi és l'educació .

En el II  Congrés d'Edu 21 " l'educació, l'eix del nou Estat" es va aprofundir i reflexionar abastament envers el model d'educació que necessita el país: amb iniciatives i propostes totes elles encaminades a construir un nou Projecte que respongui a les necessitats, als anhels i  les il·lusions que ens mantenen en peu disposats a treballar per aconseguir una Catalunya rica, cultural ment plena, justa , amb un camí de treball i de progrés  per a tothom , amb igualtat d'oportunitats i amb horitzons clars i possibles per un futur obert on càpiga el projecte de vida i de desenvolupament  de cadascú.

Tothom conecta aquest nou projecte en situar l'ensenyament en el segle XXI:

                           - TIC de darrera generació

                           - noves distribucions de l'aula i dels centres

                           - metodologies que motivin els nens i joves d'ara

                           - acompanyament proper i comprensiu de situa-

                             cions vitals del nostre temps.    

                          - formació excel·lent del professorat

                           - organització territorial eficient

Tot això, bo i necessari , genera uns mètodes de treball dins les escoles i dins de l'aula que, si es porta i es planifica amb responsabilitat, exigència , seriositat i qualitat, crearà un ambient, un caldo de cultiu, que hem de esperar ajudi a formar nens i joves capaços d'assumir ells mateixos responsabilitats per arribar a la seva maduresa amb les idees ben clares que per aconseguir fites  a la vida s'ha de treballar : de franc no hi ha cap pervindre que s'ho valgui, a Catalunya ningú ens ha regalat res : "les pedres que esdevenien pans" s'amassaven i s'amassen amb la suor de cada front ; amb l'esforç de cada dia .

El nou Projecte, penso, ha de fer palès als nens i joves que hi ha un temps per cada cosa: temps de treball i temps de lleure. I cadascun s'ha de viure en plenitud i dedicació. L'escola, l'insti poden ser engrescadors, interessants , poden seduir, però no són "port aventura" , no hi ha tómboles: els resultats s'han de  "currar" com diuen ells.
Aquesta crisi tan ferotge tal vegada ens ha ensenyat a tots una mica les dents. Seria interessant que en el nou Projecte que endevino posarà , per fi!, la primera pedra d'un ensenyament de qualitat que mereixi un lloc confortable en el futur informe de Pisa, ens envolti com un núvol amable però, també, contundent: el treball esforçat , seriós, responsable, dels catalans grans i petits és el tresor més estimable que té Catalunya, per altra banda com tants del països del nord d' Europa que tant admirem.

                                             Anna Masip i Canalda

“ La nostra recompensa està en l’esforç més  que   en el resultat.

Un esforç total és una recompensa completa. “

                                                   ( M. Gandhi )

En la ponència “Orientació i acompanyament en el sistema educatiu “ del 2n. Congrés

de EDU21 , la ponen Joana Ferrer subratllà el paper de l’escola per aconseguir per “l’equipatge “ de l’alumne competència ètica, competència en coneixements i competència professional.

Competència ètica per viure com persona i poder ocupar el seu espai “feliç” en la  societat que és i serà la seva . Li cal un bon “equipatge” de formació humanística, ètica, moral i també espiritual. També criteri i capacitat crítica per analitzar, acceptar i,si cal, refusar, col·laborar, viure en plenitud.

Sí, totalment d’acord. Però  per recorre aquest camí ens cal esforç. En l’esforc trobarem la recompensa que és penyora d’una victòria completa.

Per assolir la competències en coneixements i  la competència professional, també.

I, és clar,  l’esforç i exigència ha d’estar present en l’escola des de la Infantil, primària, secundària obligatòria , fins el final que cadascú es marqui : la secundària, no obligatòria, formació professional, universitat etc. I ens haurà d’acompanyar tota  la vida professional per assolir l’èxit que tots volem i , inclús, diria, necessitem.

La competència, ser competents, és de mal casar amb una educació primària sota mínims que a voltes ha de reforçar-se en el primer cicle de ESO, AMB GRADUATS DE SECUNDÀRIA que les Juntes d’avaluació “passen” amb dos o tres matèries   pendents...

Sí volem un model d’èxit, haurem d’acceptar que no surt de franc : que haurem de treballar per una primària en plenitud, sense llacunes i amb destreses bàsiques ben assegurades, una secundària amb un GRADUAT DE SECUNDÀRIA , que signifiqui el que és: una etapa superada amb totes les matèries, fruit d’un treball i d’un èxit personal. Permeteu-me una llicència : El “graduat” és  ha de ser, per l’alumne un partit de futbol guanyat ( i ...el Messi som nosaltres ) . Tan de bo que a aquest esforç que preconitzem ponguéssim afegir-hi un excel·lent esperit d’equip. Seria l’esforç total que ens deia en Gandhi  i la victòria seria completa.

Si el nou projecte que volem va per aquí, segur, segur, que ens podrem permetre somiar i de les pedres tornarem a fer pans!.  

CATALANWAY

                                               CATALANWAY

Voldria fer un acte de fe de tot cor i amb tot el meu intelecte en els valors que he rebut dels meus pares i de la meva gent . Quan afirmo que a la meva terra , en els que m'han precedit , hi "creixien" amb el blat, la civada , el pa i el vi, una manera  de fer i de ser  honrada, una manera de fer neta, armoniosa, ben acabada, ben feta, era  el  que ara en diem qualitat, excel.lència...

Nomès hem de mirar les feixes de les vinyes costaneres, els camps ben llaurats sense una arruga ,, un pany de paret de pedra de les nostres esglèsies, ..., les eines endraçades, la mestressa catalana, el treball per treure de cada de pedra un pa, el respecte a la paraula donada, l'estalvi,...

Tot aixó hauria de esdevenir el substracte, l'humus, on sembrar el nou model educatiu , eix central del nostre país .  Tot el model educatiu al qué aspirem  pel que traballem, l'hauria d"estar amarat amb els valors que hem debut com herència i que conformen una manera de fer i de ésser catalana, la nostre catalanway,

Venim, és veritat, d'una Catalunya del camp, rural, on potser era més factible  la corretja de transmisió d'una generació a l'altra . Aixi i tot, em de tenir present que aquests valors són els que han fet Catalunya i al camp o a la ciutat hem defer-los presents a la família, a l'escola, a la universitat i arreu : EL PROJECTE  que ens esforcem per donar a llum .

                                     THE  CATALAN  WAY

TENIM UN PROBLEMA...

                                   

                            Tenim un problema...

Llegeixo a " La Vanguardia" del 9 de juny parlant sobre el tema dels deures escolars excessius que els nens i adolescents porten per casa:

" Però el que està succeint en realitat és que a l'escola no es fa tot el que s'ha de  fer o no es pot fer tot el que s'hauria de fer. I, es clar, surt el tema de la manca  de temps , que no és més que una altra excusa poc sòlida , perquè una bona gestió del temps i dels currículums hauria de garantir que 100 hores de feina al  mes i més de 800 al llarg del curs són suficients per a una formació complerta i acurada perquè  si aquest temps no és suficient, tenim un problema ".

                          

Sí que tenim un problema que no és ni la manca de temps ni el currículum. Tenim un problema perquè les escoles a més de gestionar el currículum, han d'absorbir una quantitat ingent d'objectius, de tasques que no són inherents als coneixements, habilitats i actituds del currículum: Sovint son activitats  ben interessants, inclús importants , però , tanmateix, la seva gestió hauria de correspondre a les famílies, als Ajuntaments, a Sanitat, a Medi Ambient, a les AMPES, als Consells Comarcals, etc. sense "envair" , ni " trepitjar" els temps de l'escola.

La seva realització hauria de respectar sempre  el temps escolar; temps que hauria d'estar dedicat exclusivament al desenvolupament de la tasca que la societat ha encomanat a l'escola. Si parafrasejant a Antonio Marina, per educar un nen fa falta la tribu sencera, la part de la "tribu" que és l'escola, té assignada  la transmissió d'uns coneixements, d'unes habilitat i d'uns valors per enfrontar-se a l'adultesa, i li correspon un temps. Comptant amb aquest temps pot planificar, programar, prioritzar i dur el terme el treball de l'aula, del taller, de camp amb l'objectiu d'assolir la fita.  

Si l'escola ha de col.laborar en revisions mèdiques, en vacunacions, en festes populars, en carnavals, castanyades, concursos, educació vial, i en un llanguíssim etc. ...moltes vegades qui se'n veu retallades són les tasques que li són pròpies. I una sortida fàcil són els desproporcionats deures a casa i, el que és pitjor, programes de curriculum inacabats.

No voldria explicar-me malament: Crec que l'escola ha de col.laborar i prendre la iniciativa en moltes activitats que la enriqueixen i complementen . Però ha de prioritzar: primer la tasca que li és pròpia, la que li pertoca com a part de la "tribu" i, sempre que li sigui possible i la distribució del seu temps ho faci factible, aleshores sí benvingudes les activitats!  Però, si us plau...recordem que el temps és per definició un bé escàs i no podem "trepitjar" els temps del altres elements de la "tribu": l'únic perjudicat és l'alumne i, per tant, la família, que ha de suplir amb un esforç "extra"els buits que la manca de temps ens suposa.

                                                                                            Anna Masip i Canalda

          

ARA QUE CERQUEM VALORS....

                                    
            ARA QUE  
                    CERQUEM
                          VALORS...
     
                IMMERSIÓ!.
                                                               




 ... " algunes guerres es guanyen amb 
                                                                                        bombes però els pobles dels Estats Bàltics, 
                                                                                       aquesta guerra es va guanyar amb fe.
                                                               
                                                                                       El 1991, després de cinquanta anys d'ocupació 

                                                                                       brutal, els tres països bàltics, van recuperar la     

                                                                                       seva independència , de manera pacífica i amb 

                                                                                       dignitat. Varen preferir  l'esperança al odi, i van 

                                                                                       demostrar al món que hi ha llum fins i tot en la

                                                                                       nit més fosca. Aquestes tres nacions ben petites ens

                                                                                       han ensenyat que l'anor és la força més poderosa. Bé

                                                                                       sigui l'amor a un amic, a la pàtria, a Déu, i també a

                                                                                       l'enemic, l'amor ens fa comprendre la miraculosa

                                                                                       naturalesa del gènere humà ..."

                                                                           

                                                                                                             Ruta E. Sepetps.Entre los Tonos de Gris. Edi.

                                                                                                             MAE

El projecte educatiu en que estem treballant i reflexionant a casa nostra ens  posa davant de  realitats  com :

                                                           -  immersió lingüística de tants bons resultats
                                                           -  immersió tecnològica que ja és aquí i s'hi queda.

Jo  en proposaria una altra: immersió en amor, en convivència, en tolerància , en respecte: en valors.  No crec que sigui un objectiu "ingenu" , fora de test ,  lluny de la realitat de la nostra societat esquerpa, competitiva, que es mira el melic.Si més no, hem de posar en joc tot l'esforç per  aconseguir-ho: no sigui que apugem el tan desitjat P.I.B. , la productivitat,  i tots els altres paràmetres pels que ens trenquem les banyes, i ens quedem molt per sota del P.I.B. de la felicitat en que ens fa dentetes el llunyà país de BUTAN.

Hi ha una prèvia,  tanmateix:  Aquests valors i sobre tot l'amor, es transmeten per osmosis  No   hi ha "currículums , ni competències bàsiques, ni ordinadors,  tauletes, iphones, iPads, pissarres digitals, etc., que  ens serveixin  de mitjans que els facin viables: Només hi ha el calor humà persona a persona, pares a fills, avis, tiets,... veïns,  "la tribu" , mestres i professors , escoles/instituts, universitats, societat sencera  que els facin presents  als nens, nenes i joves que pugen.

Ja podem anar escombrant la famosa enveja com esport nacional, la traveta per pujar, el diner com a totpoderosa escala per assolir el que sigui ...

I apuntar-nos a la transparència, a la solidaritat , a l'honradesa, a valorar el ser i no el tenir ,
a la valoració i estima sinceres de la vàlua  dels altres .... a l'esforç i al treball...

Moltes d'aquestes coses   positives ja les tenim més o menys instal·lades a casa nostra: es tracta de cuidar-les, fer- les aflorar,  créixer i fer-les  evidents, per sinceres, als que van pujant  , i ense currículums ,  sense ser matèria específica de cap crèdit  ,  ni  matèria optativa , prendran cos : El nostre sistema educatiu serà òptim!!!. 

No es tracta de presentar un món utòpic ni  d'amagar als ulls dels nens i joves el que hi ha de negatiu a la societat: es tracta de guanyar-li la partida i poder-els-hi donar la seguretat de que l'amor i la bondat, la honradesa i la justícia, reeixiran sempre i , a més a més , són el camí del P.IB. DE LA FELICITAT.

La història de l'alliberament d'aquests tres  països Bàltics , sotmesos a esgarrifosos patiments  i  a les crueltats d'una deportació que va exterminar una tercera part de la seva població , dóna fe que van   aconseguir la seva llibertat ,  ésser reconeguts com a Estats lliures i poder oferir als seus ciutadans prosperitat,  benestar i un futur estable: Ha vençut:  l'amor per davant de l'odi . De veritat que són una lliçó i un estímul.  Ens  marquen  el camí del valors que hem  de "ensenyar " als petits i joves  per tal de que els incorporin al bagatge de la seva formació.

                                                                                  Anna Masip i Canalda