...."VENT DE L'EST; VENT DE L'OEST" ...

                                            ...” VENT DE L’EST. VENT DE L’OEST”...

Preciosa, esplèndida novel·la de Pearl Buch . Me la va fer evocar l’escrit que el Dr. Gregorio  Luri  va publicar a  “ La Vamnguardia”  : “ Per què no aprenem dels millors ? “ .

Sí que és veritat que el vent de l’ oest bufa diferent... però també ho és que ens hem oblidat, potser, d’educar els alumnes en l’esforç. Ghandi ens deia que en l’esforç es troba el camí de l’èxit de la “construcció” de la persona Segur que cada petjada que deixem en el camí  del esforç i de  la feina ben feta ens acosta   als valors que el Dr. Luri troba a faltar en la formació dels nostres.

Crec que per aconseguir les virtuts morals : responsabilitat,  compromís en la feina, diligència, perseverança, pràctica intensiva, resiliència, sinceritat i respecte pels docents que el Dr. Luri admira en els estudiants asiàtics , jueus, mormons, cubans, indis, iranians, nigerians, libanesos, ... només hi ha una via: fer a les escoles, els instituts, a les universitats, la feina ben feta: que tot respiri qualitat ;  demanar i demanar-nos exigència i embolcallar als centres amb un esperit i ambient de austeritat i respecte. Si els alumnes no nedessin en tanta abundància i comoditat   aquí . al est,  també floririen aquestes virtuts. Donarien als coneixements  un repòs  i un caire per conquerir-los amb més humilitat, més  bondat i , potser, com a “ valor afegit” seriem més  feliços.

                 ..............                                          Anna Masip i Canalda

       ... " VENT DE L'EST, VENT DE L'OEST" ...

EL "METRO" DE VIENA...

                     
    
EL "METRO" DE VIENA ...

 Estava de "turista" a Viena i volia visitar Schloss Schönbrunn, el famós palau d'estiu . La recepcionista m'aconsellà : " agafi la Línea 5 " i jo cap allà... Hi arribo. Entro al Metro . Camino i de cop em trobo a l'andana ;  em dono compte que no he agafat el tiquet ni he pagat  . No hi ha cap  impediment  des de l'entrada fins a l'andana: el camí és lliure, sense cap porta, cap registre del tiquet, res.! . De la porta a l' andana no has de justificar enlloc que has pagat , no hi ha cap control. Pregunto i m'informen que a l'entrada hi ha, en un raconet, un senzill dispensador de bitllets. Si l'agafes, bé i no no, també. 

Aquest fet, si voleu senzill , trivial,  ni de bon torç comparable a la bellesa dels magnífics palaus, esglésies , edificis, monuments ( l'òpera , l'ajuntament ...), museus, jardins,  els cavalls lipizzanos,   tantes obres l'art maquíssimes   , incomparables, a mi em va impressionar.  serà bo, que el nou projecte educatiu en que estem treballant , hi sigui present impregnant-ho tot, una sana, profunda  honradesa  que ens faci sentir bons catalas si ...

•  fugim de ser murris i aprofitat     
•   no ens ventem de fer "xuletes" invisibles i curulles d'enginy
•  acceptem i admirem com a valors del nostre poble l'honradesa, el 
  valor de la paraula donada, la veritat i la transparència més amplies.
• podem usar els serveis públics amb el propi control 
• ens sentim orgullosos de la feina ben feta , del rendiment i qualitat

                                                del nostre treball.
                                                                            

                          SEGUIM LES PETJADES DE TANTS CATALANS DE PRIMERA FILA COM BASEGODA, FUSTER I MASSAGUÉ QUE DEIXEN AL NOSTRE POBLE A L'ALÇADA DELS MILLORS!!!.

Tant de bo que puguem treure les barreres del metro que és un servei que només funciona si el 
paguem entre tots . No hi fa falta cap altre control que l'honrada consciència de cadascú:
                                                      SOM CATALANS 
És suficient!!!.

         

J O V E S E X C E L . L E N T S

                                                  

                                            J O V E S   E X C E L.L E N T S         

   (Em permeto un plagi d’un article publicat pel gran amic Francesc Canet )

Diu en Francesc . Canet : “ ...l’obsessió per l’equitat i la cohesió social a les aules de secundària. Cal mantenir l' objectiu , però hem de començar a perdre complexos i dedicar recursos als alumnes que apunten a excel·lents “ i comenta: “per mantenir  l’alt nivell d’investigació que hem assolit al nostra país i  que ens situa  com a capdavanteres  en camps tan importants com la investigació contra el càncer “...

És més que evident  que cal donar suport i “mimar” als alumnes que aporten capacitat, il·lusió i ganes de treballar : que apunten envers la “conquesta” d’un nivell de formació òptim com el camí per “la revolució del coneixement” que senyalem com el portal de sortida de la crisi i en la que confiem per situar a Catalunya  entre els millors  països no tan sols en investigació, també en cultura ( arts, música, literatura, et.) i per tant en benestar i treball per a tothom. Molt de tot plegat depèn d’aquests nois i noies.

L’aula és una unitat de convivència , sí, però és diversa perquè diverses som les persones : Hi ha alumnes els que els hi cal suport: els hi hem de donar. Hi ha alumnes que necessiten estímul , camí obert i sense sostre per mirar i anar cap amunt,  per trobar resposta a les seves capacitats . També cal trobar la. És un tema de gestió dels recursos escassos :

-          Hi ha programes informàtics  “ ad hoc” . Son bones eines.

-          Premis per la investigació.

-          Trobades i seminaris promoguts per les Universitats i Escoles Tècniques  

-          Implicar las Cambres de Comerç.

-          Demanar suport als Col·legis Professionals.

-          Implicar empreses privades

-          Comptar amb fundacions, associacions, acadèmies sindicats, etc.

I,

        - FELICITAR I ESTIMULAR ALS PROFESSORS QUE        

                                      PROMOUEN L’EXCEL·LÈNCIA

                                     FER PALÉS QUE EL SEU ESFORÇ I LA SEVA FEINA

          ÉS VALORADA PER TOTHOM . La feina dels alumnes i

          també la dels professors.

Sempre és bona i molt necessària la dotació econòmica però quan no es pot comptar

amb diners, cal posar en joc la gestió i la voluntat que “alimentin”  el motor : si no tirem endavant la incommensurable riquesa del talent dels nostres nois i noies , no ens ho podrem perdonar.

Som-hi!!!.

Una truita a la francesa ...

                                    Una truita a la francesa...

La periodista Sílvia Cópulo (Catalunya Ràdio ) dissabte passat entrevistava a la gran actriu catalana Sílvia  Marsó que actualment representa l'obra "Yerma" a Barcelona.

La Sílvia Marsó  va fer aquesta afirmació: El lema que dirigeix la meva vida professional és: " totes les coses que passin per les meves mans, no importa quines,siguin  del nivell que siguin, han d'assolir el màxim nivell de qualitat".

Cada dia li dic al meu fill David: - mira, si fas una truita  t'ha de quedar tan ben feta, tan perfecta, tan maca i tan bona, que puguis treure'n una foto, "penjar-la" i poder dir als amics: 

                            Aquí teniu la truita!. No cal buscar-ne cap més.

Quan s'aixeca al teló al teatre em proposo que "avui" sigui la representació de Yerma més aconseguida de totes les que he fet; demà el mateix, i el mateix demà-passat . A la meva vida professional  no accepto res que no sigui la màxima qualitat. 

La Sílvia Marsó marca el camí que hem d'assenyalar a tots els nostres alumnes de Catalunya en el nou Projecte Educatiu que volem per a ells: 

                        LA FEINA BEN FETA,

                        LA MÀXIMA QUALITAT,

                       TOTA  L'EXIGÈNCIA ,  BELLESA I COMPETÈNCIA.

No podem, ni volem, renunciar a això: conformar-nos en menys que des de les coses que semblen petites a les de més importància portin el segell català heretat i que forma part de la marca Catalana: BONA FEINA, FEINA BEN FETA. Feina e la que ens puguem sentir orgullosos: des de una humil truita, fins a l'obra que sigui cabdal a la nostra vida.

E D U C A C I Ó C O M P R E N S I V A

E D U C A C I Ó  C O M P R E N S I V A

Junts nens i nenes; nois i noies? Penso i dic absolutament: sí.
Junrs estem i formem la família: pare, mare, germans i germanes .

Junts juguem de petits i ens divertim de més grans .

Junts treballem i compartim projectes i activitats .

Junts formem societat, pobles: homes i dones plegats fem vida i fem via ...

Doncs si és així, també és bo que ens formem i ens eduquem en la mateixa escola i en les mateixes aules: que compartim coneixements i lleure: aquest és un bon camí , un bon assaig per la vida que haurem de tirar endavant plegats.

També és bo que nens i nenes diferents comparteixin aula i espai. Això no treu que es tinguin en compte, que s’atenguin i que es doni suport a les possibles diferències que en tot grup humà hi son presents . Atenció personalitzada, si s’escau, sí ; separació, no. Compartir porta a la solidaritat, a la comprensió i ens fa evident que les diferències poden ser i són positives: a la societat hi ha lloc per a tots . Això cal constatar-ho des de petits . Potser  que l’aula sigui on és més evident que la societat diversa és més rica i enriquidora :  hi ha mil i un camins que porten a Roma.

Després de  l’ESO ja hi ha temps perquè cadascú triï  i busqui  el seu camí segons les seves possibilitats i apetències  però aquest espai  de temps i amistat que  haurem compartit “tots” sempre el tindrem amb nosaltres.

UNA PROPOSTA

                                  UNA  PROPOSTA:

Enric Roca ens esperona a presentar propostes aquest any 2014 , clau per Catalunya, en el seu article publicat el 17 de gener d'enguany " 2014 en educació , un any per fer propostes".

El professor Sala Martín en deia des de Davos que l'única via per aixecar l'economia i sortir de la crisi és l'educació .

En el II  Congrés d'Edu 21 " l'educació, l'eix del nou Estat" es va aprofundir i reflexionar abastament envers el model d'educació que necessita el país: amb iniciatives i propostes totes elles encaminades a construir un nou Projecte que respongui a les necessitats, als anhels i  les il·lusions que ens mantenen en peu disposats a treballar per aconseguir una Catalunya rica, cultural ment plena, justa , amb un camí de treball i de progrés  per a tothom , amb igualtat d'oportunitats i amb horitzons clars i possibles per un futur obert on càpiga el projecte de vida i de desenvolupament  de cadascú.

Tothom conecta aquest nou projecte en situar l'ensenyament en el segle XXI:

                           - TIC de darrera generació

                           - noves distribucions de l'aula i dels centres

                           - metodologies que motivin els nens i joves d'ara

                           - acompanyament proper i comprensiu de situa-

                             cions vitals del nostre temps.    

                          - formació excel·lent del professorat

                           - organització territorial eficient

Tot això, bo i necessari , genera uns mètodes de treball dins les escoles i dins de l'aula que, si es porta i es planifica amb responsabilitat, exigència , seriositat i qualitat, crearà un ambient, un caldo de cultiu, que hem de esperar ajudi a formar nens i joves capaços d'assumir ells mateixos responsabilitats per arribar a la seva maduresa amb les idees ben clares que per aconseguir fites  a la vida s'ha de treballar : de franc no hi ha cap pervindre que s'ho valgui, a Catalunya ningú ens ha regalat res : "les pedres que esdevenien pans" s'amassaven i s'amassen amb la suor de cada front ; amb l'esforç de cada dia .

El nou Projecte, penso, ha de fer palès als nens i joves que hi ha un temps per cada cosa: temps de treball i temps de lleure. I cadascun s'ha de viure en plenitud i dedicació. L'escola, l'insti poden ser engrescadors, interessants , poden seduir, però no són "port aventura" , no hi ha tómboles: els resultats s'han de  "currar" com diuen ells.
Aquesta crisi tan ferotge tal vegada ens ha ensenyat a tots una mica les dents. Seria interessant que en el nou Projecte que endevino posarà , per fi!, la primera pedra d'un ensenyament de qualitat que mereixi un lloc confortable en el futur informe de Pisa, ens envolti com un núvol amable però, també, contundent: el treball esforçat , seriós, responsable, dels catalans grans i petits és el tresor més estimable que té Catalunya, per altra banda com tants del països del nord d' Europa que tant admirem.

                                             Anna Masip i Canalda

“ La nostra recompensa està en l’esforç més  que   en el resultat.

Un esforç total és una recompensa completa. “

                                                   ( M. Gandhi )

En la ponència “Orientació i acompanyament en el sistema educatiu “ del 2n. Congrés

de EDU21 , la ponen Joana Ferrer subratllà el paper de l’escola per aconseguir per “l’equipatge “ de l’alumne competència ètica, competència en coneixements i competència professional.

Competència ètica per viure com persona i poder ocupar el seu espai “feliç” en la  societat que és i serà la seva . Li cal un bon “equipatge” de formació humanística, ètica, moral i també espiritual. També criteri i capacitat crítica per analitzar, acceptar i,si cal, refusar, col·laborar, viure en plenitud.

Sí, totalment d’acord. Però  per recorre aquest camí ens cal esforç. En l’esforc trobarem la recompensa que és penyora d’una victòria completa.

Per assolir la competències en coneixements i  la competència professional, també.

I, és clar,  l’esforç i exigència ha d’estar present en l’escola des de la Infantil, primària, secundària obligatòria , fins el final que cadascú es marqui : la secundària, no obligatòria, formació professional, universitat etc. I ens haurà d’acompanyar tota  la vida professional per assolir l’èxit que tots volem i , inclús, diria, necessitem.

La competència, ser competents, és de mal casar amb una educació primària sota mínims que a voltes ha de reforçar-se en el primer cicle de ESO, AMB GRADUATS DE SECUNDÀRIA que les Juntes d’avaluació “passen” amb dos o tres matèries   pendents...

Sí volem un model d’èxit, haurem d’acceptar que no surt de franc : que haurem de treballar per una primària en plenitud, sense llacunes i amb destreses bàsiques ben assegurades, una secundària amb un GRADUAT DE SECUNDÀRIA , que signifiqui el que és: una etapa superada amb totes les matèries, fruit d’un treball i d’un èxit personal. Permeteu-me una llicència : El “graduat” és  ha de ser, per l’alumne un partit de futbol guanyat ( i ...el Messi som nosaltres ) . Tan de bo que a aquest esforç que preconitzem ponguéssim afegir-hi un excel·lent esperit d’equip. Seria l’esforç total que ens deia en Gandhi  i la victòria seria completa.

Si el nou projecte que volem va per aquí, segur, segur, que ens podrem permetre somiar i de les pedres tornarem a fer pans!.