Judit Carrera (El País)
Article / 10 de febrer de 2015
Finlàndia ha demostrat que l'educació continua sent la seva gran prioritat i que concep les escoles com a espais urbans, educatius i polítics
Aquesta setmana s'ha celebrat a Hèlsinki un col·loqui sobre educació i espai públic que ha reunit arquitectes i científics socials de diferents països europeus. En la trobada, Finlàndia ha demostrat que l'educació continua sent la seva gran prioritat i que concep les escoles com a espais simultàniament urbans, educatius i polítics. Com a espai físic, l'escola aspira a proporcionar el benestar de la llar. Com és habitual als països nòrdics, la llum natural i el confort són la prioritat màxima enfront de la fredor d'edificis públics d'altres regions. En aquestes escoles, els nens caminen descalços, gaudeixen d'un mobiliari acuradament dissenyat i llegeixen còmodament en sofàs envoltats de catifes càlides. Per als arquitectes finlandesos, projectar un centre escolar és motiu d'orgull i de prestigi. Emparats per la inversió pública i la centralitat social de l'educació, una sèrie de joves arquitectes està dissenyant escoles noves de molta qualitat formal i que aconsegueixen generar un entorn educatiu envejable a altres països europeus.
Són espais flexibles que s'adapten a múltiples funcions i així, per exemple, la cantina es transforma fàcilment en un teatre o un auditori. Aquesta flexibilitat formal ha convertit les escoles en autèntics espais ciutadans, perquè en horari extraescolar s'utilitzen com a biblioteca del barri o lloc de trobada per als adolescents. La porositat amb l'entorn es tradueix en una bona apropiació del lloc per part del conjunt dels veïns. Aquesta multiplicitat d'usos vol racionalitzar la inversió pública en educació, estalviar energia i contribuir a densificar la ciutat, perquè s'evita la construcció innecessària d'altres edificis i la corresponent despesa pública. Mentre que en alguns països la construcció d'edificis públics es regeix pel principi d'austeritat com a mostra de contenció econòmica, a Finlàndia, precisament per ser públics, aquests edificis es dissenyen amb la premissa de l'excel·lència. Destinen la millor arquitectura a les escoles.
Això és així per la convicció que l'arquitectura de l'espai contribuirà a l'èxit del projecte educatiu. És a dir, que forma i fons estan íntimament relacionats. Cuidar el disseny de les escoles és el primer pas per aconseguir l'excel·lència del sistema educatiu que Finlàndia s'ha marcat com a prioritat. Crear espais útils i harmoniosos afavoreix l'efectivitat de l'escola i pressuposa un respecte per l'educació del qual els alumnes seran contagiats. Com a espai educatiu, el centre és pensat com un lloc polivalent en què a més de la formació reglada els alumnes disposen d'espais per a l'esport, servei d'infermeria, acompanyament psicològic i aules d'acolliment de nens immigrants.
Així mateix, un terç del currículum escolar està destinat a tallers d'art, música, cuina, fusteria i electrònica. Aquesta èmfasi en l'educació plurisdiciplinar pretén fomentar la creativitat, el treball artesanal i la concentració en l'era de les noves tecnologies. Alhora, aquest entorn relaxat acaba garantint un rendiment més bo en les assignatures més convencionals, com la lectura i les matemàtiques, tal com ho corroboren els informes d'avaluació internacionals de manera sistemàtica.
Tot aquest programa educatiu descansa sobre la figura del mestre, autèntic pilar del sistema, a qui s'exigeix una formació elevada però a canvi es reconeix la seva feina amb la garantia d'una gran autonomia, una bona remuneració i la plena confiança de l'entorn social i les famílies.
L'excel·lència formal dels equipaments i la qualitat dels programes són el reflex que l'educació allà és una prioritat política inqüestionable per als governs de tots els colors. Enteses així com un autèntic espai públic, les escoles són llocs d'un valor simbòlic i polític alt. El sistema educatiu de Finlàndia no només és gratuït, sinó que amb prou feines disposa d'escoles privades. Els ciutadans no poden per tant escollir l'escola dels seus fills però, gràcies a l'excel·lència del sistema públic, aquest acaba sent motiu d'orgull i un dels béns socials més preuats.
La suma d'igualtat d'accés i excel·lència assegura un dels grans principis democràtics de tot sistema educatiu. No obstant, la seva principal virtut política és que equitat i qualitat aconsegueixen una cosa encara més difícil d'aconseguir, la redistribució d'oportunitats per compensar la desigualtat econòmica i social de partida. A través de l'educació dels fills, les famílies més pobres aconsegueixen millorar la seva posició en l'estructura social i els nens de les famílies més acomodades aprenen a conviure amb la diferència en un entorn molt favorable. A més a més, en escoles amb una elevada taxa d'immigració, les famílies nouvingudes s'integren més fàcilment i les autòctones foragiten els fantasmes associats als immigrants, i demostren que com més contacte, menys por i menys problemes de segregació.
L'escola com a espai públic és aquest lloc versàtil, integrat a la ciutat, sense tanques, obert i accessible, en el qual els nens aprenen a conviure i barrejar-se amb estranys, i que incorpora la llavor del conflicte però conté tot el potencial de ciutadania i urbanitat.
Judit Carrera és politòloga.
