Lomce sí, Lomce no, aquesta és la qüestió

"Sense equitat no pot existir un sistema educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència"

    Els futurs governs de Catalunya i l’Estat determinaran el dia a dia de l’educació



Com en molts altres aspectes, aquest 2016 es presenta com un any d’incerteses, interrogants i, fins i tot, preveient una certa inestabilitat en el nostre sistema educatiu. Hem acabat el 2015 sense saber ben bé quin serà el full de ruta polític, econòmic i social que a Catalunya, però també a l’Estat espanyol, acabarà imposant-se i que determinarà les condicions que afectaran el dia a dia de l’educació.

Segons com es resolguin els dubtes governamentals a Espanya i a Catalunya, la Lomce continuarà pressionant el nostre sistema educatiu i posant en perill el model d’escola catalana o, per contra, quedarà en suspens o, fins i tot, podrà ser derogada. El que sí que sabem és que el suport en què descansava aquesta llei, de manera quasi unilateral sostinguda per una majoria absoluta, ara ja no existeix. Això obre, per a Catalunya, la possibilitat de consolidar aquells aspectes que estaven en perill del nostre sistema per l’existència d’aquesta llei (el model d’immersió, el control sobre la prescripció i l’avaluació curricular,la garantia de les trajectòries escolars inclusives, el respecte i la promoció de l’autonomia de centres, el model propi de formació professional, etcètera).

Però, a més, en un marc d’indefinició i d’incertesa estatals, si el Parlament de Catalunya finalment arrenca (a principis d’any o al març) des d’una agenda que vulgui transitar envers un estat propi, les possibilitats que tenim per bastir –per primer cop– un model educatiu singular ens permetran dissenyar un sistema que s’emmiralli en els més avançats del món, corregint el biaix homogeneïtzador i reglamentista de l’actual, tot encarant-se a una renovació profunda de la formació del professorat, del finançament del Servei Públic d’Educació, de l’organització i funcionament dels centres, de les direccions, del currículum, de l’avaluació, etcètera. Aspectes, tots ells, que ens permetin flexibilitzar horaris, espais, matèries, models d’agrupaments d’alumnes, d’estils docents, etcètera i que, en definitiva, re- tornin a l’escola catalana el seu tradicio- nal paper de renovació pedagògica.

La recerca i la innovació educativa re- sulten consubstancials en la millora de la qualitat de l’educació. La nostra societat ha de ser conscient que invertir en edu- cació és una prioritat per garantir el ben- estar dels nostres conciutadans, els del present i els del futur. Tanmateix, les mi- llores es produiran quan, al costat de la cerca de la màxima qualitat, els poders públics garanteixin una atenció priorità- ria als centres i als entorns més desafavo- rits. Sense equitat no pot existir un siste- ma educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència.

Desitjaríem, doncs, per a aquest 2016 que l’educació esdevingués una de les prioritats de la nova agenda política, so- cial i econòmica del país. Que treballés- sim per un pacte d’estabilitat educativa que ens garantís –per uns quants anys– un sistema força obert per incloure la pluralitat d’opcions ideològiques, però també prou estable per garantir l’arqui- tectura legal, administrativa i econòmica que protegeixi i esperoni, sense pors, la innovació educativa al temps que vagi disminuint les desigualtats injustes del  sistema.


ENRIC ROCA CASAS Director d’Edu21 i professor d’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona

COPIAT DE " lA VANGUARDIA"

                                        EL PODER DE LA IGNORÀNCIA

" Nicolàs Boileau" va escriure que la ignorància sempre està disposada a admirar-se .sovint la ignorància és el resultat , no tant d'allò que desconeixem , sinó  de l'arrogància en què defensem el que no sabem ". 

En els debats dialèctics  , només per intentar quedar bé, comprovem que busquem ser audaços i massa vegades demostrem ser necis, quan el que realment ens converteix en persones intel·ligents és no parlar del que no hem estat instruïts Ningú no ens demana que ho sapiguem tot , sinó que no ens aventurem en el que ignorem  . Josep Pla va titular el seu primer llibre "Coses Vistes"que era una manera d'explicar al lector que només escrivia del que havia conegut en directe, que no parlava per haver-ne sentit parlar , que no s'endinsava en el que no sa sabia. L'escriptor empordanès no volia descobrir el món a ningú , però sí que el món es reconegués en el seu petit univers . La intel·ligència és controlar l'entorn, gestionar les emocions i no presumir del que no hem copsat . El seu joc literari consistia a rebaixar les idees sublims amb paraules vulgars i elevar les coses humils en frases transcendents.".


Gran lliçó del que tots en podem aprendre. ! .

EDU21 QUI SOM

Edu21 és una associació amb les següents finalitats:

• Contribuir al desenvolupament d’un sistema educatiu propi per a Catalunya, amb les màximes cotes d’equitat i qualitat.
• Promoure la reflexió i l’acció educativa per articular un pensament pedagògic capaç de formular propostes que donin resposta als reptes actuals i futurs de la societat catalana.
• Impulsar la innovació i la recerca pedagògica a partir dels reptes que han d’afrontar els educadors en una societat en transformació.
• Donar a conèixer estudis rellevants de temàtica educativa i pràctiques de referència de centres, organitzacions, professionals i actors educatius, així com difondre continguts d’interès educatiu en diversos canals i formats.
• Acompanyar i orientar els membres de la comunitat educativa en la seva formació al llarg de la vida.
• Contribuir al debat públic sobre l’educació, fent aportacions pròpies.
• Atendre demandes de col·laboració, assessorament, formació o divulgació relacionades amb l’àmbit educatiu.
• Col·laborar amb persones, entitats, organitzacions o institucions per la millora de l’educació a Catalunya i la resta del món.

Comunicat de la Fundació Edu21

LA FILOSOFIA NO ÉS UNA ASIGNATURA

        " la filosofia no és una asignatura "

 (copiat de "La Vanguardia del dia 18/11/2015 )

La filosofia no serveix per a res : no serveix per construir túnels trransoceánics , ni per descubrir una vacuna contra el càncer ...; tot i això quan Mahatma Gandhi va instaurar una manera de no violència per resistir al poder britànic estava fent filosofia, quan Nelson Mandela va donar el seu tetimoni i es va passar vintí-set anys a la presó , estava fent filosofia. Els primers sistemes de lleis , que permeten passar de la barbàrie a la civilització emergen del pensament filosòfic, i la medicin es va inspirar i es va emparar en braços de la filosofia per néixer i fins que va arribar a la maduresa empírica . La filosofia no és una asignatura , és la possibilitat d'entendre la vida i la humanitat.

L'entenem? Per què en ple segle XXI vivim en una època de terror renovat després de donar per descomptat que no es repetiria més el que va passar entre 1.939 i el 1945  ? On és la filosofia que lluitava pacíficament per la llibertat i ensenyava que la benevolència és efectiva? Què ens passa ara ?.

Potser és que pensem molt poc . Correm massa per veure més enllà del impacte i la sensació i es fa difícil veure que la realitat, afortunadament, no es redueix a les grans desgràcies que el nostre temps està vivint i engendrant. Ës molt més que això .Els 7.300.000 de persones que poblen la Terra viuen, majoritàriament, d'acord amb filosofies pacífiques i cooperants. Per això podem continuar pensant que hi ha més justos que lladres, més homes de negocis que estafadors , i moltíssima més gemt pacífica que terroristes.

Sembla que estiguem abocats només a l'acció i de la manera més accelarada possible. Així tot el que és agressiu i violent cobra més força i la multitud pacífica s'apaigava sota el soroll de la violència . Necessitem urgentment espais de ponderació i reflexió.

La filosofia no és una assignatura , però s'ha d'ensenyar i conrrear-se . Els que han obert camins de convivència i progrés , eren - tant si s'els anomena així com si no - pensadors . Ells van  tenir una font d'inspiració . D'on traurem nosaltres la força moral , no ja per construir un món millor , sino per frenar l'empitjorament que estem causant ?. . On aprendran els valors de la justícia , la pau, la cooperació, el valor de ser humils ?. . La filosofia és molt més que una assignatura , però s'ha d'ensenyar a l'escola : necessitem pensar i que ens ensenyin a fer-ho bé. 
                                      - Magdalena Bosch -La Vanguardia -
                                             - copiat per Anna Masip -

                              

PUBLICAT PER "TITCING"

• Hoy en día tenemos a nuestro alcance multitud de recursos y materiales que nos facilitan aún más nuestra tarea docente. ¿Por qué no usarlos?
• No hace falta motivar a un alumno para jugar. ¿Por qué no aprovecharlo?
• La imaginación crea inquietudes en el saber y en el hacer. ¿Por qué cortar esas alas?

El objetivo que persigo es demostrar que con la imaginación del profesor, algún que otrorecurso básico y la motivación del alumno se consigue todo lo que nos propongamos en nuestra tarea docente.

Para ello, una pequeña muestra.

LA FIESTA DE LAS LETRAS
Actividad destinada a los alumnos que comienzan con la lectura.

Materiales necesarios

• Globos grandes de colores.
• Palabras con las letras que ya conocen.
• Música.
• Cartulina y pegamento.

Preparación del juego

Cada palabra estará escrita letra a letra en papeles individuales que los introduciremos dentro de un globo que posteriormente lo inflaremos y ataremos.

Habrá por lo menos un globo por niño, como mínimo.

Desarrollo del juego

Los globos estarán esparcidos por toda la clase.

Sonará la música y ellos bailarán libremente hasta que se pare la canción.

Es el momento para que cada uno de ellos coja un globo, lo explote y con los papeles que hay dentro forme una palabra con todas las letras y las peguen en la cartulina de manera correcta.

Gracias a este juego consigo animarles a la lectura, repaso las letras conocidas, pongo en funcionamiento los engranajes de pensamiento y todo ello, sin esfuerzo.

Si a todo lo anterior le añadimos un poco de inteligencia emocional (entendiéndola como Antonio Vallés Arandiga me lo hizo entender en una sesión formativa: “Lo que verdaderamente permanece en nuestra memoria es aquello que nos ha provocado una emoción. Bien sea una emoción positiva o negativa, pero emoción al fin y al cabo”), el éxito de nuestra tarea docente es rotundo.

Dejemos que disfruten de su propio aprendizaje, que sean ellos los que tomen las riendas de su educación y nosotros los guías.

Si en la educación infantil es así de fácil, ¿por qué no se sigue utilizando en las etapas posteriores? ¿Qué es lo que nos hace cambiar la metodología si se está demostrando día tras día que es efectiva?

NUNCA DEBERÍAMOS DEJAR DE SER NIÑOS.
Si queréis conocer algún ejemplo más de juegos para aplicar dentro del aula, aquí encontraréis alguno que otro que 

EL PREU DE LA DIGNITAT

       EL PREU DE LA DIGNITAT

                               ( Copiat de l'editorial de La Vanguardia del 13 / 11 / 2015 )

Es pot perdre tot menys la dignitat. No es poden permetre les persones, ni  les institucions, ni tampoc els seus representants , extraviar-la. La dignitat és tan noble que comprensa les pèrdues que causa, segons un aforisme argentí. De vegades, l'afany per aconseguir l'inabastable condueix a cedir l'impossible. . Però aquest és el camí equivocat, la ruta cap enlloc.

En l'exercici del poder, sovint s'ooblida que la dignitat és al frontispici de la resta de valors. En política el vencedor és qui té raó  ( Alphonse Karr) , però, de vegades, es guanya de manera insuficient i la raó es torna escasa. Tot i això ni llavors no podem olvidar que la dignitat no es pot estirar com un xiclet , no sigui cas que es trenqui . La dignitat s'ha de tractar amb guants de seda perquè és fràgil , però permet a qui l'ostenta sentir-se fort.

.................

La dignitat és un tresor diví que no es pot subhastar ni tampoc posar-se a la venda .

 

                                      ***********

LA CLASSE

                    LA CLASSE              

                                               - Imma Monsó -" La Vanguardia" 1-10-2015

La classe magistral ha caigut en un desprestigi tan injust com desproporcionat . Són més de quatre els pares joves que aquest setembre m'han comentat, il.lusionats: " hem inscrit al nen ( o nena) en una escola que té un projecte molt engrescador" . Tot seguit m'han explicat ( mentre devant meu desfilava una catèrvola d'activitats flaix adaptades al ritme dels nostres temps digitals), que el projecte (engrescador) no té res a veure amb les formes d'ensenyament tradicionals : zero classes magistrals , el nen o nena només aprendrà "fent" ( segur que moltes coses alhora ), i és natural que els ulls d'aquests pares brillin il.lusionats , perquè esperen (  i no és fàcil ) que l'escola proporcioni al seu fill tants o més estímuls dels que ja li proporciona l'entorn sobreestimulat en que viu.

No tinc res en contra " dels projectes molt estimulants "( jo mateixa m'estimulo, massa i tot, tan bon punt trapitjo una aula ), però no 

podem deixar de banda que les noves fórmules educatives basades en el fet que les activitats se succeixin amb agilitat per tal que la dosi d'atenció requerida sigui petita formaran generacions d'individus amb dificultats per mantenir l'atenció un llarg període de temps ( i, tenint en compte que hi ha disciplines que només se sostenten en això , ¿ abandonarem per sempre tot coneixement que demani reflexions profundes  i duradores ? ) . Sabem que a causa de la plasticitat del cervell, la zona cerebral que s'activa  en les noves formes d'aprenentastge està adaptada a les cerques ràpides,, mentre que la zona que  ens permet mantenir una atenció duradora està disminuint l'activitat a causa de la multiplicitat d'estímuls de l'entorn . És un canvi en la forma d'arenentatge del individu que tindrà conseqüències probablement irreversibles . I, tanmateix , tots ( no sols les escoles amb projectes  " molt engrecadors" ) ens hem rendit a la novetat sense gairabé resistència . Tots , dins l'ensenyament primari i secondari , hem anat cedint a les noves demandes i a la pressió d'una societat que no pot viure ja sense les seves pròtesis comunicacionls i sensorials.

¿Tots ?. No ben bé . Hi ha resistens que sols dins de l'aula demostren dia a dia que les classes magistrals basades en la senzilla fórmula d'un que parla ( el que sap) i uns altres que escolten ( els que no saben), encara tenen molta riquesa que oferir . Admeto que una classe magistral no la fa qui vol , sino qui pot, i que les bones classes magistrals raregen. Però això no vol dir que no hàgim de continuar creient-hi  i potenciant i protegint la seva existència dintre del sistema educatiu , si no volem que arribi el dia que ja nomès les podrem escoltar a YouTube, on, per cert , tenen molt d'èxit i es diuen master class.       

                                                      Imma Monsó

                                                     "La Vanguardia" 

 Aquesta encertada reflexió em fa pensar  en la necessitat de comptar en tot el bo que tenim des de Plató, Ariostòtels , Cicerò i un llarguíssim i productiu eccètera fins aquets, una mica autosuficients temps nostres amb les seves aportacions riques amb mitjans tecnològics  però també mancades de vegades de profunditat i autèntica saviesa.