sábado, 17 de noviembre de 2018

Yves Coppens PALEONANTRIPÒLEG ( descobridor de la Lucy ).


“ Som humans des que vam saber que havíem de morir “
Des que la consciència va fer un ús pirata del cervell d’un primat que havia evolucionat per adaptar-se.
-        La consciència és una infecció mental ? 
El nostre cervell primat havia evolucionat fins el punt que va fer possible que la consciència l’envaís i l’utilitzés.
-        Què va sentir aquell primer humà que va ser conscient ? 
       Que sabia que sabia . I va saber que era ell.
-        Es mirava a l’aigua i es reconeixia ?.
Sabia qui era . I aquella mirada el va transformar i va canviar el mon , perquè llavors va descobrir que havia de morir . I aquest és el descobriment que ens fa humans.
-        Com va arribar a aquell moment ? .
L’ univers sorgeix del Big Bang fa 14.000  milions d’anys ; el sol i la Terra de la pols estel·lar, fa 4.600 i fa 4.100 que va generar la atmosfera : l’aigua, la terra i l’aire . I 4.000 que apareixen les primeres formes de vida a l’aigua
-        Què es la vida ?    
       El primer organisme viu és el que va poder reproduir-se . I aquesta vida es va desenvolupar i diversificar per adaptar-se, perquè la Terra és diversa . Sorgeixen éssers unicel·lulars i pluricel·lulars  fins arribar als primats fa 70 milions d’anys . I ara miri’s que veu ?.
-        Ulls, mans, cames...
Veu com subjecte la tassa de cafè amb la pinça de la mà ?.Doncs els primats ja les tenien per subjectar les branques en comptes de grapes , perquè la Terra estava coberta de boscos                                               -      I els altres òrgans s’expliquen igual ?
Pot llegir tota la història del UNIVERS en cada part de la seva anatomia. Quan la Terra responent a les lleis còsmiques , va bascular sobre el seu eix i va canviar el clima un altre cop, els boscos van anar desapareixent per donar pas a la sabana . Miri els seus ulls, com veuen ?.
-        Com els de tothom, suposo.
Tenen visió en tres dimensions i altres mamífers no,  perquè la vam necessitar llavors per veure de lluny els nostres predadors i presses
-        No hi va haver atzar en tot això ?.
L’ATZAR en l’evolució de l’home , no és sinó la ignorància de la cadena de transformacions que porten des de les  lleis de l’univers  fins a la més petita part de la nostra anatomia.
-        LA Terra bascula sobre el seu eix i a nosaltres ens va canviant el cos ‘.
Ens adaptem . Sense arbres no hi ha necessitat d’enfilar.se ni de tenir mans . No les tenim per atzar .Les tenim perquè les lleis del cosmos van canviar el clima
-        La casualitat no existeix ?
Només hi ha casualitats , les coneguem o ignorem. Hi ha continuïtat de causes i efectes entre el big bang i cadascuna de les nostres cèl·lules.
-        Per què altres animals no es van posar drets ?
Perquè es van adaptar d’altres maneres als canvis de clima. I fa 3 milions d’anys un grup de primats havia evolucionat fins a  l’australopitecus : ja te la Lucy.
-        L’australopitecus que vostè va descobrir.
La Lucy viu entre arbres i estepa , així que camina i s’enfila . Desprès la Terra torna a bascular sobre el seu eix i la sequera liquida boscos i fruits.   

-        I hem de tornar a adaptar-nos.
Per això el nas i les dents dels prehumans evolucionen pet menjar carn i el cervell guanya volum per pensar , perquè només sobreviuen els primats que desenvolupen estratègies col·lectives per evitar els depredadors.
-        Quines adaptacions ens fan humans ?.
Les essencials són les de la respiració, les del consum i les que generen el raonament . I així apareix un altre ús pirata d’aquets òrgans evolucionats : el llenguatge, que aprofita que,    en posar-nos drets, la laringe s’estira i baixa i forma les cordes vocals que alliberen la llengua.
-        Per tant la cultura supera la genètica ?
La cultura així alenteix la genètica , perquè ja no cal tenir borrissol com un ós si t’  ensenyen de nen a caçar-lo per fer abrics
-        Cada raça evoluciona a la seva manera ?.
HE Excavat a Siberia i a Etiòpia j no he vist gran deferència entre els seus habitants i nosaltres . En canvi si vostès es quedessin atrapats i aïllats a la seva redacció i s’anessin reproduint , acabarien sent una altra espècie.. D’això se’n diu deriva genètica.  
-        I avui derivem o ens globalitzem ?
La cultura neutralitza les diferències genètiques . A l’Àfrica he vist trobar-se dos grups humans. Primer desconfien ; desprès van comunicant-se ; intercanvien parelles i de seguida hi ha interculturalitat permanent.
-        Tota puresa és una barreja oblidada.
Per això avui no es pot parlar de diferents espècies humanes. En realitat ja som una .
-        I cap on anem professor ?.
Quan jo era un nen, la meva àvia ja es queixava del soroll de la modernitat dels cotxes que destruirien el planeta.
-        La seva àvia era sàvia
També estic segur que fa 800.000 anys hi havia una àvia que es queixava del soroll de les veus , aquell so modern , i del clac de les pedres per fer destrals . I per tant foc,  destruiria el planeta.
-        Serem transhumants ?
Sens dubte. Ben aviat anirem reemplaçant els òrgans que es degraden amb l’edat
-        I immortals?
Mai. Però allargarem les nostres vides de manera avui inimaginable.
                                                YVES COPPENS  . Lluis Amiguet
-        La Vanguardia 12 de novembre de 2018.



José Antonio Marina . INVESTIGADOR DE LA INTEL.LIGÈNCIA I DE LA FELICITAT


Tinc 79 anys .Vaig néixer a Toledo i visc a Madrid-Soc  catacrèstic de Universitat . Estic casat. Tinc 5 fills POLÍTICA ?.  Soc un optimista cautelós Admiro la essència de la moral cristiana . Existeix un progrés ètic de la humanitat . La màxima intel·ligència és la bondat.
“ETS UN ANIMAL ESPIRITUAL , UN HÍBRID DE BIOLOGIA I CULTURA”.
_ Què és la intel·ligència ?
_  La capacitat humana de dirigir la seva conducta per resoldre problemes.  Aquesta capacitat en grau suprem és diu bondat.
_ Identifica la bondat  amb la intel·ligència, doncs ?
_La bondat ´és  intel·ligència pràctica : no hi ha manera més eficient de desfer problemes.
_ Doncs no te gaire prestigi.
_ M’entossudeixo en prestigiar la bondat , que és la millor manera d’orientar l’acció.
_ Convé ensenyar a actuar bé ?.
_ Sí , i haurem de tornar a prestigiar la voluntat , avui desplaçada per la motivació.
_ D’on li va venir la voluntat d’estudiar ?
_ De la biblioteca del meu avi : de petits jugàvem a construir fortaleses i escales i murs amb aquells llebrots de tapes dures.
_ I què volia ser de gran ?.
_ Coreògraf, director de ballarins ...
_ Curiós!
_ En quin sentit ?.
_ Procuro conviure amb gràcia , i procuro ensenyar amb gràcia....per molt d’esforç que hi hagi al darrera.
_ Que no es noti, oi ?
_ I què és la cultura?
_ La cultura és la resposta que cada societat ofereix als problemes.
Hi ha problemes universals i varietat de respostes locals .
_ Totes valuoses, es clar...
_ Però unes millors que d’altres . en tot cas.
_ Posi-me’n un cas.
_ El problema de la tuberculosi te més  bona resposta en la penicil·lina que en una dansa.
_ I el problema d’organitzar la societat?
_ La democràcia supera la dictadura..
_ Per què ?-
_ És millor per viure feliç. Veig un progrés ètic en la humanitat cap a la democràcia.
_ Defineixi democràcia.
_ Participació en la gestió col·lectiva, respecte al individu. Ajuda mútua i seguretat.
_ I quan aconseguirem ser feliços ?
_ Haurem d’apartar cinc obstacles  : pobresa, ignorància, dogmatisme , por del poderós i odi al veí. I aprendre a ser dignes.
_ Què és la dignitat ?.
-  La condició bàsica de cada ser humà .per abjecte que sigui el seu comportament.
_ Un infanticida te dignitat , doncs?
_Sí. La dignitat és un invent humà , és cultural, i ens convida a ser millors : l’ésser humà és un animal espiritual.
-Com és això ?
_  Ets material i immaterial. Biologia i cultura : el teu cervell genera ocurrències sense parar, invencions .... Tu has estat a Mart ?.
_ No !!!!.
_ I com ho has sabut tan ràpid ? Perquè el teu cervell ho sap : no descansa! I es ´capaç de desxifrar coses raríssimes ... com l’humor!
_ A veure ?.
 “ Te vendo una moto “ proposa un paio al seu amic , i l’amic li objecte : “¿ I para qué quiero yo una moto vendada ?”
- HA , HA ,...
_ ho veus ?. -Tu rius , però encara no existeix el supercomputador capaç de desxifrar aquest acudit !. El nostre cervell relaciona imatges , conceptes, idees, i imagina, modifica, configura ideologies, religions, mitologies, ...
-Com ens condicionen totes aquestes ocurrències ?.
_ Estructuren totes les nostres xarxes neuronals . Per això l’ésser humà és un animal espiritual , és a dir, un híbrid de biologia i de cultura ._
_ Posi-me’n un exemple .
_ Van ésser espècia muda i avui parlem . En nen neix programat per aprendre a parlar ... perquè els mecanismes del llenguatge es van incorporar a l’herència biològica de la nostra espècie . I això va passar perquè parlar creava vincle amb els altres i amb un mateix , i això aportava un avantatge evolutiu : al individu més eloqüent li anava millor .
_ Quins grans gens culturals han determinat han determinat el meu genoma espiritual ? .
 _ Primer dominar el foc fa 1,4 milions d’anys . Desprès imaginar la ultratomba , van seguir enterraments i religions . I desenvolupar eines físiques ( pedres tallades   i metalls;  el llenguatge ...
_ I desprès ? .
 _ Dominar l’agricultura . Això va crear excedents . la qual cosa va propiciar el comerç , que va fomentar la propietat , que es protegia a les ciutats , que al seu torn van estimular la intel·ligència i la cultura.
_ I fins ara. I ara mateix ...què ?.
­  ­_ Hi ha cert risc d’analfabetisme tecnològic. : no comprendre com i perquè hem arribat fins aquí . Ensenyem història de la cultura que és la biografia de la humanitat : Es tracta de saber per què i com vam crear religions , matemàtiques, idees....
_ Com resumiria aquesta llarga història ?.
_ Veig un vaixell ebri llançat a l’ aventura de donar-nos un sentit.
_ Algun consell per acomiadar-nos ?
_ Sigues digne: consisteix en viure com si ho fossis . I això propiciarà convivència  justa, gran fruit cultural .
Un altre fruir de Karl Popper : “ Posem arguments a combatre perquè no acabin combaten persones.

La Vanguardia 6 de novembre de 2018   

sábado, 13 de octubre de 2018

DOBLE TITULARITAT DEL CENTRE ESCOLAR EMPORDÀ – SANT JOSEP



1 – El 1.965 es va crear a Roses el CENTRE D’ESTUDIS PROFESSIONALS SANT JOSEP .
2 – El 1.975 el Centre Sant Josep ja tenia 600/700 alumnes i estava ubicat en un edifici llogat del carrer Lluis Millet i en altres instal·lacions annexes degut al creixement de l’alumnat.
3 – El Centre Sant Josep ja tenia planificada  la construcció d’un nou edifici en propietat que li permetés exercir amb comoditat i , també, atendre el compliment de la normativa vigent ja aleshores emanada de la Generalitat de Catalunya.
4 – El Banco de Crèdito a la Construcción ja havia comunicat la concessió d’ un préstec per poder sufragar les obres .
El Centre Sant Josep també tenia el pre-compromís d’uns  terrenys adequats ubicats a la carretera Mas Oliva.
Així mateix disposava d’un projecte arquitectònic confeccionat pe l’arquitecte Sr. J. Palomeras de Figueres.
5 – Disposava d’una plantilla de més de 60 professors i personal administratiu i de servés.
6 – El Centre estava al corrent de tots els permisos administratius .
                                                                -----------------
1 – L’any 1.973 es crea a Roses la Sdad. Cooperativa Centro Escolar Empordà per edificar  un nou centre .
2 – El Centre Sant Josep, a petició de la inspectora d’Ensenyament Sra. Anna María Oriol,  es va fer càrrec administrativament dels seus 40/50 alumnes mentre no li tramitaven els permisos de funcionament  a  la Conselleria d’Ensenyament.
3 – La Sdad. Cooperativa Centre Escolar Empordà va adquirir uns terrenys a Mas Oliva i va construir un centre amb 10 unitats capaç per 600/700 alumnes. En aquells moments tenia inscrits 70 alumnes ( la majoria d’educació Infantil )  i un préstec del BANCO DE CRÉDITO A LA CONSTRUCCIÓN I A LA  BANCA DE CATALUNYA   de mes de 30 milions
4 – La Sdad. Cooperativa va proposar al Centre d’Estudis Professionals Sant Josep la fusió dels dos Centres en quan li arribessin els permisos administratius.
El CEP. Sant Josep es va fer càrrec dels dos Centres .

5 – Quan van arribar els permisos administratius a la l Sdad. Cooperativa Centre Escolar Empordà i aprofitant la LLEI PER LA CREACIÓ DE LA E.G.B. els dos centres varen sol·licitar la fusió que la Conselleria d’Ensenyament no va concedir  adduint que era condició indispensable que entre els dos sumessin 8 unitats i en Centre d’Estudis Professionals Sant Josep sol ja en tenia 10 i per tant va fer adoptar la figura de un sol centre: EMPORDÀ-SANT JOSEP AMB DUES TITULARITATS:

-        1 Sdad. Cooperativa Centre Escolar Empordà
-        2 Anna Masip Canalda .
Amb igualtat de drets i obligacions.
El propietari de l’edifici era la Cooperativa.
La titularitat i propietat de l’escola dels dos titulars.

6 -Així hem funcionat fins ara.
-         

sábado, 1 de septiembre de 2018

EDUCAR


Definim “educar” com el fet, L’acte, de “passar” d’un subjecte A a un altre B, coneixements, habilitats i actituds o valors.
homo sapiens “
 Coneixements : aquest concepte és amplíssim i hem de acotar-lo i concretar-lo .,La humanitat ha acumulat tants i tants coneixements , tan vastos i diversos, que fer-ne una “tria” adient a cada edat i situació, vol un treball en profunditat , realitzat per persones, millor equips amplis,  que atresorin  saber, pedagogia, coneixement de la societat;  i sempre al aguait del canvis i de la evolució social, tècnica, cultural, econòmica, política, etc., ..   en que estem immersos; a més de les possibilitats innombrables  que ens ofereix el mon del treball, de l’esport, de l’esplai  i de la cultura ... i , NO ET DIC RES DE LA COMPLEXITAT de tot plegat . Però caldrà fer-ho si volem oferir als alumnes quelcom  que satisfaci i doni compliment a les seves necessitats,   ànsies de coneixements i de progrés.
Aquest és el repte que posem en mans dels equips que en front dels Ministeris i Conselleries d’Educació, de l’aprenentatge i de la  Cultura, els hi confiem per atendre les necessitats de formació dels nostres nens i joves. No ens poden fallar : Ens hi juguem l’avenir .
Cada escola, cada mestre ha de trobar l’ajust del seu projecte als coneixements de la societat, de l’entorn en que viu i desenvolupa la seva activitat.  
“ Homo faber”
Habilitats: Hem de dotar als nens i joves de  habilitats socials i humanes  per aconseguir que la seva vida, el seu desenvolupament en vers  el camí de l’adultesa sigui exitós i  que els capaciti per assolir les fites que tenen tot el dret del món a plantejar-se .
Des del primer moment anem fent-nos amb les habilitats que ens allisin el camí, plorar, riure gesticular, parlar, moure’ns,  .... aprendre, llegir, comunicar-se ...
La persona humana ja des de la infantesa atresora habilitats socials que la doten per viure en grup ( família, poble, nació... ) , per acceptar i oferir  col·laboració , per crear i treballar en equip, fer política : SOM SOCIALS.
La persona humana treballa i crea. Necessita habilitats molt específiques per poder “fer” quelcom fora del mateix :  les seves obres i creacions
-        Imaginació
-        Planificació
-        Fixar objectius i estratègies.
-        CREAR i TREBALLAR
-        Objectivar i
-        “estimar” , “valorar” el que ha fet.
-        Guardar?. Comerciar? Donar ?...
-        Atresorar coneixements, investigar...comunicar.
-        VIURE EN COMUNITAT , EN GRUP FAMILIAR, EN POBLE...
El ser humà viu en grup familiar, escolar,  poble, nació, empresa, sindicat...Per trobar el seu lloc en els “seus grups” necessita habilitats per la convivència.
-        Acceptar les jerarquies
-        Saber treballar en equip 
-        Compartir feines i resultats
-        Gaudir en comú...
ACTITUDS I VALORS. Podem globalitzar-los en tres: treballar amb excel·lència , conviure amb amor i respecte, compartir el goig de fer grup i acceptar els punts forts i febles de tot conjunt  humà. .
-        Empatia
-        Resilencia


                                                      Si m’ho expliques, ho entenc ;
                                                      Si m’ho fas repetir, ho recordo
                                                       Però , només si ho faig, HO APRENC.

Aprofondir aquets pensaments