Les Humanitats , hi són 
                                      presents?

                                                             Els que s’enamoren de la pràctica sense la teoria
                                                             són com els pilots sense timó ni brúixola, 
                                                             que mai no podran saber on van.
                                                                                            Leonardo da Vinci (1452-1519)

He llegit "La construcció del pensament a l'aula"  de Mariona Corcelles i Antoni Pujades , obra guanyadora de la cinquena edició del Premi d'Educació Edu21. i m'agradaria fer algunes reflexions  envers la necessitat i conveniència de tenir presents les Humanitats en els plans d'educació per el nostre futur immediat. 

La formació és bona si és equilibrada . Crec que  en això tothom hi estarà d'acord.  La veritat haurem de cercar-la en "un cim entre dues posicions  falses" i , potser, ens hem decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una formació eminentment científica que conduís a estudis tècnics, enginyeries,  empreses i economia, carreres científiques, biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir  i bona sortida laboral. 

Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de  les matèries que anomenem " de lletres";  sense pensar que les matèries que anomenem  de "ciències" en  tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via  més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que  feren avançar  la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del  cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant". 

La formació és bona si és equilibrada . Crec que  en això tothom hi estarà d'acord.  La veritat haurem de cercar-la en "un cim entre dues posicions  falses" i , potser, ens hem decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una formació eminentment científica que conduís a estudis tècnics, enginyeries,  empreses i economia, carreres científiques, biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir  i bona sortida laboral. 

Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de  les matèries que anomenem " de lletres";  sense pensar que les matèries que anomenem  de "ciències" en  tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via  més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que  feren avançar  la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del  cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant". 

- Aquesta reflexió ha estat sugerida per la lectura del llibre: " La construció del pensament a l'aula" de Mariona Corcelles i Antonio Pujadas (Editorial Barcanova). 

                     

                                                                                                                 Anna Masip

- He fer aquest comentari o reflexió només pel desigs de  col.laborar com a mestre sense massa coneixements específics .     

   

.... i A C T I T U D S

-        aprendre sempre

-        aprendre a aprendre

A les escoles de primària i secundària treballem “coneixements, habilitats i actituds”    . Heus ací el que  els mestres i professors  hem de  transmetre  als alumnes  amb la finalitat de edificar plegats una bona base pel seu futur. Voldria reflexionar una mica sobre les actituds. Som-hi !.:

A tots els educadors ens persegueix el dubte , la incertesa al pensar si els coneixements i les habilitats que  avui són,  a mig termini, seran: la recerca i la innovació , la tecnologia i el pensament, corren a tanta velocitat , marquen un pas tan ràpid  que seguir-los de prop  ens fa anar amb la llengua fora i així i tot ... qui hi arriba?.

Voldria reflexionar sobre les “actituds” : Hem de encomanar als nostres alumnes una actitud permanentment oberta  envers la certesa que “estudiants”  ho seran tota la vida.  Acabar els estudis a l’Escola, a l’institut, a L’Escola Tècnica,  al Centre de  Formació Professional, a la Universitat,  els màsters,, el que sigui, no és  més que un punt i seguit : sempre més els hi caldrà  posar-se al dia .

Aquesta permanent actitud d’obertura envers els coneixements, les habilitats i , també, envers la  cultura, el progrés social i polític ; els canvis econòmics, l' inqüestionable canvi climàtic,  els equilibris occident/orient, Nord/Sud   i del món, hauria de ser una constant a conrear en la formació i transmissió de les realitats en que vivim.

Les  “actituds”  obertes que s’han d’acceptar amb esperit  sempre constructiu , no volen significar de cap manera , inseguretat o manca de confiança en els coneixements i habilitats que ara són el nostre patrimoni cultural, si no tocar de peus a terra i estar sempre a l’ aguait de les investigacions i dels seus resultats i no tan sols en el camp científic, també en tots els camps que constitueixen  el dipòsit del saber.. Estar  vigilants i sempre preparats per assimilar  i “tornar a l’escola” . Ja ens jubilarem ! . I  potser, hi estarem tan avesats ...que voldrem  emplenar les aules de la tercera edat!.

És tasca dels mestres i professors dotar als alumnes, de les eines necessàries per aprendre

a sortir-se’n  i espavilar-se quan sorgeixen situacions noves que han  d ‘afrontar És bo i necessari que aquesta actitud sigui present des dels primers anys de formació i que ens acompanyi tota la vida :  que formi part de les “bases” del bon aprenentatge .

“ Actitud”  oberta  envers al reciclatge permanent . Hem d’ajudar als alumnes a acceptar-la  com un fet inherent a la condició del homo faber que fa coses cada cop millors, cada cop més evolucionades . Però , sobre tot,  “ actitud” oberta i de respecte envers als altres!!!. Aquest sí que és un VALOR amb majúscules que hem de situar en els fonaments i en el cim de l’educació: Cada home, cada persona humana,  és digna, valuosa,, vingui d’on vingui,, sigui diferent o propera , sempre és  subjecte de tots els drets humans i de l’amor, respecte  i estima incondicionals de tothom.

En aquest món hiperconectat que ens ha tocat viure,  amb permanents canvis culturals, socials, econòmics i, també laborals, la capacitat de “mirar” l’altre per entendre’l i  per treure d’un mateix i de les situacions canviants en que ens trobem i en que es trobaran en un futur gens previsible, els nens i joves   que  tenim a les aules , el millor dels mons possibles, ens exigirà quantitats inimaginables de comprensió i d’entesa  que, si,,  ara i ací,  no les treballem amb obertura , després poden arribar a ser molt difícils. 

Anna Masip   

       ÉS ORFE EL QUE MAI HA CONEGUT   
                         L'EDUCACIÓ

Potser podríem  dir que aquesta reflexió s'ha passat tres pobles: "orfe és el o la que no té pares ", cert,  però si adoptem el pensament de José Antonio Marina: " per  educar un infant necessitem la tribu sencera" , ja ens situem en un altre camí : l'amorosa  educació dels pares i de la família propera,, l'empara de l' educació de la societat, de la comunitat que acull la seva llar i el suport de l'educació que ens ofereix  l'escola amb el seu atent acompanyament que posa al nostre abast els coneixements, les habilitats i les actituds per inserir-nos al món adult, aleshores sí que afirmem amb raó que el que li ha mancat una bona escola , en certa manera , és una mica orfe de l'educació complerta a la que té dret  tot nen o nena  quan arriba a aquest món.Podríem afegir-hi que la persona que ha gaudit d'una bona escola, ha guanyat uns punts que Déu n'hi do,envers la seva plenitud.

El pare i la mare, la llar, la família  tenen el deure i el dret d'educar als fills, de donar-los-hi la seguretat que dona l'amor i els valors que formaran el nucli dur de la seva vida ; seran les arrels i una bona part del tronc de l'arbre que sostindrà el seu projecte i desenvolupament vital envers l'adultesa .

La comunitat  - el poble, el barri, el veïnatge, el país -  tenen  , també, un paper d'acompanyament , de proximitat i de referent , de "tribu" , que ajuda a assenyalar camins que han de marcar les fites i els indrets més clars i segurs que porten a bon port. Com bons camins, tenen fars , tenen espais i situacions  ( festes, trobades, esplais, esports, etc. ) que són de tots, que ensenyen a compartir i a gaudir o a patir  en companyia.

Un componen important d'aquesta tribu és l'escola : 
                                                - a l'escola s'aprèn i per aprendre es treballa
                                                - a l'escola es conviu amb adults i nens que no pertanyen ni a la        família,  a l' entorn proper 
                                                 - a l'escola ens posem en contacte amb l'altre, amb el món

I si l'escola compleix amb la seva part com a membre de "la tribu" i fa bé la seva funció d'inculcar i educar en els valors del treball i de la feina ben  feta  ; ens fa viure la responsabilitat i el goig que envaeix la persona humana quan se sent capaç de fer quelcom que empleni el  desig profund de tot ser humà d'obrar, , d'aprendre,de fer, d'inventar, d'investigar, d'anar més enllà ,...més amunt, ... més lluny... , doncs, ens dona eines i ens prepara per ser capaços d'assumir en nostre propi rol.

Si l'escola   " acompanya", ensenya, o millor , fa viure,  viu ella, el gaudi de la convivència i del respecte , del patrimoni comú, que és de tots ,  no tindrem orfes !  Hi haurà un sentit de pertinença que de veritat és bo i acompanya al llarg de la vida. Jo en dono fe.

                       

                                    

A CTI T U T S

M E T O D O L O G I A

                          SI  M'HO FAS VIURE ,
       
                                  HO  APRENC!!!.
Sí que és una indubtable  realitat que la metodologia "activa" cada dia està més present a les aules tanmateix no hi és de més a l'hora de reflexionar sobre un nou projecte educatiu tenir molt present:
                                                   " si m'ho fas viure, ho aprenc"
Aquest principi pedagògic fonamental serà bo que encapçali i estigui ben present en el desenvolupament del currículum i en tota activitat de l'escola :

                                             S'APRÈN  A  LLEGIR, LLEGINT
                                             S'APRÈN A ESCRIURE, ESCRIVINT
                                             LITERATURA, LLEGINT OBRES, COMENTANT-LES, ...
                                             SOCIALS AL DIARI
                                             ART ,MÚSICA,  ACTIVANT ELS SENTITS
                                             FÍSICA , QUÍMICA, AL LABORATORI
                                             NATURALS AMB LA NATURA A LES MANS
                                             IDIOMES FENT "IMMERSIÓ"
                                             ESPORT AL CAMP ....
                                             I AIXÍ, ANAR-HI ANANT ...

S'ha fet tan evident que el que en diem "Pedagogia Activa" ha guanyat terreny i terreny i arraconat les "classes magistrals" quasi al oblit. Això és bo. Encara que també ho és tenir present que 

                                        " SI M'HO EXPLIQUES, HO ENTENC i 
                                        " SI M'HO FAS REPETIR, HO RECORDO"

Ho dic perquè no ens apuntem a la llei del pèndul i deixem de banda la absolutament necessària memòria i la bondat de les explicacions i aclariments del mestre i del professor  que ben dosificades  orienten i donen pautes als alumnes per anar pel bon camí i treure'n tot el profit de les classes.

Al mateix podem dir de la tecnologia que no és que l'hem de tenir present tan sols: HA D'ESTAR
I PER QUEDAR-SE , al aula, al laboratori, a la biblioteca, a les sortides als museus, a la natura i a TOT ARREU. 

                                                                 







                                                

B O N S C A M I N S

                  
                                                                                                                 B O N S
                                                         
                                                                              C A M I N S

El Congrés " A A A" de EDU 21 ens ha deixat un "camí" de reflexió i de treball envers la investigació i l'aprofundiment d' idees  per encertar en la recerca d'un projecte educatiu vàlid pel  nostre País .

Fa un parell de setmanes un interessant reportatge televisiu donava referències sobre el ja tan  portat i debatut model finlandès .Dues coses em van quedar molt clares:                                      
a) La Llei que regula l'educació és una llei d'estat que no està supeditada als possibles 

 canvis de  govern : es treballa amb un consens allunyat de partidismes. Bona cosa!. Això li dona estabilitat i el temps que es requereix per madurar els projectes , corregir-los , si cal,  i fer els  ajustos pertinents

b) Hi ha la possibilitat real de formar equips de mestres i professors ja que aquests formen part de cada escola i no depenen d'una oposició. Això dona estabilitat laboral : una altra bona cosa!.

Tots estarem d'acord que per millorar el nostre sistema educatiu hem de començar per Infantil i Primària  per poder treballar amb garanties en un bon  projecte per a la Secundària .  Ens calen objectius clars per fer-los eficaços i en els que estiguem  tota la comunitat educativa,  societat, família i escola ,  d'acord  i, aleshores, "anar per  feina"  : Dotar els nens i nenes de Primària , de forma inclusiva, a tots , de les bases de l'esplèndida riquesa del llenguatge i del feed-back de la comunicació humana; de coneixements fonamentals , de bons hàbits i eines de treball.  Aquesta  solidesa permetrà a la Secundària treballar els seus objectius de coneixements i habilitats amb fermesa, rigor  i exigència. 

Avui,  en les circumstàncies en que ens trobem , això només és possible, amb equips de mestres i professors no tan sols ben preparats, il·lusionats amb un bon projecte ben elaborat amb un timing raonable per desenvolupar-lo, si no, també, amb  tot el  que representa   el suport d'un bon equip   estable i compromès.  

I, en canvi, és molt difícil a casa nostra. És freqüent veure mestres i professors "aterrar" en una escola o institut a mig més de setembre ( octubre?)  sense possibilitat d'incorporar-se a un projecte, a un equip,  perquè, entre altres coses , no saben quant de temps hi  romandran.

Potser, doncs, abans de pensar en dotar-nos d'aules esplèndidament equipades, mitjans tecnològicament avançats, bones   metodologies , ens caldrà fer una prèvia...: 

Donar estabilitat a les lleis d'educació, independitzar-les dels partits i governs , arribar a un consens, crear els mitjans necessaris per assegurar , també, estabilitat als mestres i professors per incorporar-se als projectes de l'escola, i formar equips,  per aconseguir  portar a terme el projecte educatiu per el que estem treballant. 

Els equips estables, compromesos per tirar endavant uns objectius prèviament acceptats i assumits , són imprescindibles per situar el nostre Projecte en el bon camí que desitgem.

                                                                                            Anna Masip i Canalda