jueves, 12 de septiembre de 2013
domingo, 9 de junio de 2013
TENIM UN PROBLEMA...
Tenim un problema...
Llegeixo a " La Vanguardia" del 9 de juny parlant sobre el tema dels deures escolars excessius que els nens i adolescents porten per casa:
" Però el que està succeint en realitat és que a l'escola no es fa tot el que s'ha de fer o no es pot fer tot el que s'hauria de fer. I, es clar, surt el tema de la manca de temps , que no és més que una altra excusa poc sòlida , perquè una bona gestió del temps i dels currículums hauria de garantir que 100 hores de feina al mes i més de 800 al llarg del curs són suficients per a una formació complerta i acurada perquè si aquest temps no és suficient, tenim un problema ".
" Però el que està succeint en realitat és que a l'escola no es fa tot el que s'ha de fer o no es pot fer tot el que s'hauria de fer. I, es clar, surt el tema de la manca de temps , que no és més que una altra excusa poc sòlida , perquè una bona gestió del temps i dels currículums hauria de garantir que 100 hores de feina al mes i més de 800 al llarg del curs són suficients per a una formació complerta i acurada perquè si aquest temps no és suficient, tenim un problema ".
Sí que tenim un problema que no és ni la manca de temps ni el currículum. Tenim un problema perquè les escoles a més de gestionar el currículum, han d'absorbir una quantitat ingent d'objectius, de tasques que no són inherents als coneixements, habilitats i actituds del currículum: Sovint son activitats ben interessants, inclús importants , però , tanmateix, la seva gestió hauria de correspondre a les famílies, als Ajuntaments, a Sanitat, a Medi Ambient, a les AMPES, als Consells Comarcals, etc. sense "envair" , ni " trepitjar" els temps de l'escola.
La seva realització hauria de respectar sempre el temps escolar; temps que hauria d'estar dedicat exclusivament al desenvolupament de la tasca que la societat ha encomanat a l'escola. Si parafrasejant a Antonio Marina, per educar un nen fa falta la tribu sencera, la part de la "tribu" que és l'escola, té assignada la transmissió d'uns coneixements, d'unes habilitat i d'uns valors per enfrontar-se a l'adultesa, i li correspon un temps. Comptant amb aquest temps pot planificar, programar, prioritzar i dur el terme el treball de l'aula, del taller, de camp amb l'objectiu d'assolir la fita.
Si l'escola ha de col.laborar en revisions mèdiques, en vacunacions, en festes populars, en carnavals, castanyades, concursos, educació vial, i en un llanguíssim etc. ...moltes vegades qui se'n veu retallades són les tasques que li són pròpies. I una sortida fàcil són els desproporcionats deures a casa i, el que és pitjor, programes de curriculum inacabats.
No voldria explicar-me malament: Crec que l'escola ha de col.laborar i prendre la iniciativa en moltes activitats que la enriqueixen i complementen . Però ha de prioritzar: primer la tasca que li és pròpia, la que li pertoca com a part de la "tribu" i, sempre que li sigui possible i la distribució del seu temps ho faci factible, aleshores sí benvingudes les activitats! Però, si us plau...recordem que el temps és per definició un bé escàs i no podem "trepitjar" els temps del altres elements de la "tribu": l'únic perjudicat és l'alumne i, per tant, la família, que ha de suplir amb un esforç "extra"els buits que la manca de temps ens suposa.
Anna Masip i Canalda
La seva realització hauria de respectar sempre el temps escolar; temps que hauria d'estar dedicat exclusivament al desenvolupament de la tasca que la societat ha encomanat a l'escola. Si parafrasejant a Antonio Marina, per educar un nen fa falta la tribu sencera, la part de la "tribu" que és l'escola, té assignada la transmissió d'uns coneixements, d'unes habilitat i d'uns valors per enfrontar-se a l'adultesa, i li correspon un temps. Comptant amb aquest temps pot planificar, programar, prioritzar i dur el terme el treball de l'aula, del taller, de camp amb l'objectiu d'assolir la fita.
Si l'escola ha de col.laborar en revisions mèdiques, en vacunacions, en festes populars, en carnavals, castanyades, concursos, educació vial, i en un llanguíssim etc. ...moltes vegades qui se'n veu retallades són les tasques que li són pròpies. I una sortida fàcil són els desproporcionats deures a casa i, el que és pitjor, programes de curriculum inacabats.
No voldria explicar-me malament: Crec que l'escola ha de col.laborar i prendre la iniciativa en moltes activitats que la enriqueixen i complementen . Però ha de prioritzar: primer la tasca que li és pròpia, la que li pertoca com a part de la "tribu" i, sempre que li sigui possible i la distribució del seu temps ho faci factible, aleshores sí benvingudes les activitats! Però, si us plau...recordem que el temps és per definició un bé escàs i no podem "trepitjar" els temps del altres elements de la "tribu": l'únic perjudicat és l'alumne i, per tant, la família, que ha de suplir amb un esforç "extra"els buits que la manca de temps ens suposa.
Anna Masip i Canalda
sábado, 25 de mayo de 2013
ARA QUE CERQUEM VALORS....
ARA QUE
CERQUEM
VALORS...
IMMERSIÓ!.
... " algunes guerres es guanyen amb
bombes però els pobles dels Estats Bàltics,
aquesta guerra es va guanyar amb fe.
El 1991, després de cinquanta anys d'ocupació
brutal, els tres països bàltics, van recuperar la
seva independència , de manera pacífica i amb
dignitat. Varen preferir l'esperança al odi, i van
demostrar al món que hi ha llum fins i tot en la
nit més fosca. Aquestes tres nacions ben petites ens
han ensenyat que l'anor és la força més poderosa. Bé
sigui l'amor a un amic, a la pàtria, a Déu, i també a
l'enemic, l'amor ens fa comprendre la miraculosa
naturalesa del gènere humà ..."
Ruta E. Sepetps.Entre los Tonos de Gris. Edi.
MAE
El projecte educatiu en que estem treballant i reflexionant a casa nostra ens posa davant de realitats com :
- immersió lingüística de tants bons resultats
- immersió tecnològica que ja és aquí i s'hi queda.
Jo en proposaria una altra: immersió en amor, en convivència, en tolerància , en respecte: en valors. No crec que sigui un objectiu "ingenu" , fora de test , lluny de la realitat de la nostra societat esquerpa, competitiva, que es mira el melic.Si més no, hem de posar en joc tot l'esforç per aconseguir-ho: no sigui que apugem el tan desitjat P.I.B. , la productivitat, i tots els altres paràmetres pels que ens trenquem les banyes, i ens quedem molt per sota del P.I.B. de la felicitat en que ens fa dentetes el llunyà país de BUTAN.
Hi ha una prèvia, tanmateix: Aquests valors i sobre tot l'amor, es transmeten per osmosis No hi ha "currículums , ni competències bàsiques, ni ordinadors, tauletes, iphones, iPads, pissarres digitals, etc., que ens serveixin de mitjans que els facin viables: Només hi ha el calor humà persona a persona, pares a fills, avis, tiets,... veïns, "la tribu" , mestres i professors , escoles/instituts, universitats, societat sencera que els facin presents als nens, nenes i joves que pugen.
Ja podem anar escombrant la famosa enveja com esport nacional, la traveta per pujar, el diner com a totpoderosa escala per assolir el que sigui ...
I apuntar-nos a la transparència, a la solidaritat , a l'honradesa, a valorar el ser i no el tenir ,
a la valoració i estima sinceres de la vàlua dels altres .... a l'esforç i al treball...
Moltes d'aquestes coses positives ja les tenim més o menys instal·lades a casa nostra: es tracta de cuidar-les, fer- les aflorar, créixer i fer-les evidents, per sinceres, als que van pujant , i ense currículums , sense ser matèria específica de cap crèdit , ni matèria optativa , prendran cos : El nostre sistema educatiu serà òptim!!!.
No es tracta de presentar un món utòpic ni d'amagar als ulls dels nens i joves el que hi ha de negatiu a la societat: es tracta de guanyar-li la partida i poder-els-hi donar la seguretat de que l'amor i la bondat, la honradesa i la justícia, reeixiran sempre i , a més a més , són el camí del P.IB. DE LA FELICITAT.
La història de l'alliberament d'aquests tres països Bàltics , sotmesos a esgarrifosos patiments i a les crueltats d'una deportació que va exterminar una tercera part de la seva població , dóna fe que van aconseguir la seva llibertat , ésser reconeguts com a Estats lliures i poder oferir als seus ciutadans prosperitat, benestar i un futur estable: Ha vençut: l'amor per davant de l'odi . De veritat que són una lliçó i un estímul. Ens marquen el camí del valors que hem de "ensenyar " als petits i joves per tal de que els incorporin al bagatge de la seva formació.
Anna Masip i Canalda
El projecte educatiu en que estem treballant i reflexionant a casa nostra ens posa davant de realitats com :
- immersió lingüística de tants bons resultats
- immersió tecnològica que ja és aquí i s'hi queda.
Jo en proposaria una altra: immersió en amor, en convivència, en tolerància , en respecte: en valors. No crec que sigui un objectiu "ingenu" , fora de test , lluny de la realitat de la nostra societat esquerpa, competitiva, que es mira el melic.Si més no, hem de posar en joc tot l'esforç per aconseguir-ho: no sigui que apugem el tan desitjat P.I.B. , la productivitat, i tots els altres paràmetres pels que ens trenquem les banyes, i ens quedem molt per sota del P.I.B. de la felicitat en que ens fa dentetes el llunyà país de BUTAN.
Hi ha una prèvia, tanmateix: Aquests valors i sobre tot l'amor, es transmeten per osmosis No hi ha "currículums , ni competències bàsiques, ni ordinadors, tauletes, iphones, iPads, pissarres digitals, etc., que ens serveixin de mitjans que els facin viables: Només hi ha el calor humà persona a persona, pares a fills, avis, tiets,... veïns, "la tribu" , mestres i professors , escoles/instituts, universitats, societat sencera que els facin presents als nens, nenes i joves que pugen.
Ja podem anar escombrant la famosa enveja com esport nacional, la traveta per pujar, el diner com a totpoderosa escala per assolir el que sigui ...
I apuntar-nos a la transparència, a la solidaritat , a l'honradesa, a valorar el ser i no el tenir ,
a la valoració i estima sinceres de la vàlua dels altres .... a l'esforç i al treball...
Moltes d'aquestes coses positives ja les tenim més o menys instal·lades a casa nostra: es tracta de cuidar-les, fer- les aflorar, créixer i fer-les evidents, per sinceres, als que van pujant , i ense currículums , sense ser matèria específica de cap crèdit , ni matèria optativa , prendran cos : El nostre sistema educatiu serà òptim!!!.
No es tracta de presentar un món utòpic ni d'amagar als ulls dels nens i joves el que hi ha de negatiu a la societat: es tracta de guanyar-li la partida i poder-els-hi donar la seguretat de que l'amor i la bondat, la honradesa i la justícia, reeixiran sempre i , a més a més , són el camí del P.IB. DE LA FELICITAT.
La història de l'alliberament d'aquests tres països Bàltics , sotmesos a esgarrifosos patiments i a les crueltats d'una deportació que va exterminar una tercera part de la seva població , dóna fe que van aconseguir la seva llibertat , ésser reconeguts com a Estats lliures i poder oferir als seus ciutadans prosperitat, benestar i un futur estable: Ha vençut: l'amor per davant de l'odi . De veritat que són una lliçó i un estímul. Ens marquen el camí del valors que hem de "ensenyar " als petits i joves per tal de que els incorporin al bagatge de la seva formació.
Anna Masip i Canalda
sábado, 27 de abril de 2013
Les Humanitats , hi són
presents?
Els que s’enamoren de la pràctica sense la teoria
són com els pilots sense timó ni brúixola,
que mai no podran saber on van.
Leonardo da Vinci (1452-1519)
He llegit "La construcció del pensament a l'aula" de Mariona Corcelles i Antoni Pujades , obra guanyadora de la cinquena edició del Premi d'Educació Edu21. i m'agradaria fer algunes reflexions envers la necessitat i conveniència de tenir presents les Humanitats en els plans d'educació per el nostre futur immediat.
La formació és bona si és equilibrada . Crec que en això tothom hi estarà d'acord. La veritat haurem de cercar-la en "un cim entre dues posicions falses" i , potser, ens hem decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una formació eminentment científica que conduís a estudis tècnics, enginyeries, empreses i economia, carreres científiques, biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir i bona sortida laboral.
Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de les matèries que anomenem " de lletres"; sense pensar que les matèries que anomenem de "ciències" en tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que feren avançar la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant".
Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de les matèries que anomenem " de lletres"; sense pensar que les matèries que anomenem de "ciències" en tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que feren avançar la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant".
Anna Masip
- He fer aquest comentari o reflexió només pel desigs de col.laborar com a mestre sense massa coneixements específics .
Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de les matèries que anomenem " de lletres"; sense pensar que les matèries que anomenem de "ciències" en tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que feren avançar la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant".
La formació és bona si és equilibrada . Crec que
en això tothom hi estarà d'acord. La veritat haurem de cercar-la en
"un cim entre dues posicions falses" i , potser, ens hem
decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de
l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una
formació eminentment científica que conduís a estudis
tècnics, enginyeries, empreses i economia, carreres científiques,
biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir i bona
sortida laboral.
Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de les matèries que anomenem " de lletres"; sense pensar que les matèries que anomenem de "ciències" en tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que feren avançar la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant".
- Aquesta reflexió ha estat sugerida per la lectura del llibre: " La construció del pensament a l'aula" de Mariona Corcelles i Antonio Pujadas (Editorial Barcanova).
Anna Masip
- He fer aquest comentari o reflexió només pel desigs de col.laborar com a mestre sense massa coneixements específics .
sábado, 23 de marzo de 2013
.... i A C T I T U D S
-
aprendre sempre
-
aprendre a aprendre
A les escoles de primària i secundària treballem
“coneixements, habilitats i actituds” . Heus ací el que els mestres i professors hem de transmetre
als alumnes amb la finalitat de
edificar plegats una bona base pel seu futur. Voldria reflexionar una mica
sobre les actituds. Som-hi !.:
A tots els educadors
ens persegueix el dubte , la incertesa al pensar si els coneixements i les
habilitats que avui són, a mig termini, seran: la recerca i la
innovació , la tecnologia i el pensament, corren a tanta velocitat , marquen un
pas tan ràpid que seguir-los de prop ens fa anar amb la llengua fora i així i tot
... qui hi arriba?.
Voldria reflexionar
sobre les “actituds” :
Hem de encomanar als nostres alumnes una actitud permanentment oberta envers la certesa que “estudiants” ho seran tota la
vida. Acabar els estudis a l’Escola, a l’institut,
a L’Escola Tècnica, al Centre de Formació Professional, a la Universitat , els màsters,, el que sigui, no és més que un punt i seguit : sempre més els hi caldrà posar-se al dia .
Aquesta permanent
actitud d’obertura envers els coneixements, les habilitats i , també, envers
la cultura, el progrés social i polític
; els canvis econòmics, l' inqüestionable
canvi climàtic, els equilibris
occident/orient, Nord/Sud i del món,
hauria de ser una constant a conrear en la formació i transmissió de les
realitats en que vivim.
Les “actituds” obertes que s’han d’acceptar amb esperit sempre constructiu , no volen significar de
cap manera , inseguretat o manca de confiança en els coneixements i habilitats
que ara són el nostre patrimoni cultural, si no tocar de peus a terra i estar
sempre a l’ aguait de les investigacions i dels seus resultats i no tan sols en
el camp científic, també en tots els camps que constitueixen el dipòsit del saber.. Estar vigilants i
sempre preparats per assimilar i “tornar
a l’escola” . Ja ens jubilarem ! . I potser, hi estarem tan avesats ...que
voldrem emplenar les aules de la tercera
edat!.
És tasca dels
mestres i professors dotar als alumnes, de les eines necessàries per aprendre
a sortir-se’n i espavilar-se quan sorgeixen situacions
noves que han d ‘afrontar És bo i necessari
que aquesta actitud sigui present des dels primers anys de formació i que ens
acompanyi tota la vida : que formi part
de les “bases” del bon aprenentatge .
“ Actitud” oberta envers al reciclatge permanent . Hem d’ajudar
als alumnes a acceptar-la com un fet
inherent a la condició del homo faber que fa coses cada cop millors, cada cop
més evolucionades . Però , sobre tot, “
actitud” oberta i de respecte envers als altres!!!. Aquest sí que és un VALOR
amb majúscules que hem de situar en els fonaments i en el cim de l’educació: Cada
home, cada persona humana, és digna,
valuosa,, vingui d’on vingui,, sigui diferent o propera , sempre és subjecte de tots els drets humans i de l’amor,
respecte i estima incondicionals de
tothom.
En aquest món hiperconectat que ens ha tocat viure, amb permanents canvis culturals, socials,
econòmics i, també laborals, la capacitat de “mirar” l’altre per entendre’l i per treure d’un mateix i de les situacions
canviants en que ens trobem i en que es trobaran en un futur gens previsible, els
nens i joves que tenim a les aules , el millor dels mons
possibles, ens exigirà quantitats inimaginables de comprensió i d’entesa que, si,, ara i ací, no les treballem amb obertura , després poden
arribar a ser molt difícils.
Anna Masip
domingo, 17 de marzo de 2013
ÉS ORFE EL QUE MAI HA CONEGUT
L'EDUCACIÓ
Potser podríem dir que aquesta reflexió s'ha passat tres pobles: "orfe és el o la que no té pares ", cert, però si adoptem el pensament de José Antonio Marina: " per educar un infant necessitem la tribu sencera" , ja ens situem en un altre camí : l'amorosa educació dels pares i de la família propera,, l'empara de l' educació de la societat, de la comunitat que acull la seva llar i el suport de l'educació que ens ofereix l'escola amb el seu atent acompanyament que posa al nostre abast els coneixements, les habilitats i les actituds per inserir-nos al món adult, aleshores sí que afirmem amb raó que el que li ha mancat una bona escola , en certa manera , és una mica orfe de l'educació complerta a la que té dret tot nen o nena quan arriba a aquest món.Podríem afegir-hi que la persona que ha gaudit d'una bona escola, ha guanyat uns punts que Déu n'hi do,envers la seva plenitud.
El pare i la mare, la llar, la família tenen el deure i el dret d'educar als fills, de donar-los-hi la seguretat que dona l'amor i els valors que formaran el nucli dur de la seva vida ; seran les arrels i una bona part del tronc de l'arbre que sostindrà el seu projecte i desenvolupament vital envers l'adultesa .
La comunitat - el poble, el barri, el veïnatge, el país - tenen , també, un paper d'acompanyament , de proximitat i de referent , de "tribu" , que ajuda a assenyalar camins que han de marcar les fites i els indrets més clars i segurs que porten a bon port. Com bons camins, tenen fars , tenen espais i situacions ( festes, trobades, esplais, esports, etc. ) que són de tots, que ensenyen a compartir i a gaudir o a patir en companyia.
Un componen important d'aquesta tribu és l'escola :
- a l'escola s'aprèn i per aprendre es treballa
- a l'escola es conviu amb adults i nens que no pertanyen ni a la família, a l' entorn proper
- a l'escola ens posem en contacte amb l'altre, amb el món
I si l'escola compleix amb la seva part com a membre de "la tribu" i fa bé la seva funció d'inculcar i educar en els valors del treball i de la feina ben feta ; ens fa viure la responsabilitat i el goig que envaeix la persona humana quan se sent capaç de fer quelcom que empleni el desig profund de tot ser humà d'obrar, , d'aprendre,de fer, d'inventar, d'investigar, d'anar més enllà ,...més amunt, ... més lluny... , doncs, ens dona eines i ens prepara per ser capaços d'assumir en nostre propi rol.
Si l'escola " acompanya", ensenya, o millor , fa viure, viu ella, el gaudi de la convivència i del respecte , del patrimoni comú, que és de tots , no tindrem orfes ! Hi haurà un sentit de pertinença que de veritat és bo i acompanya al llarg de la vida. Jo en dono fe.
L'EDUCACIÓ
Potser podríem dir que aquesta reflexió s'ha passat tres pobles: "orfe és el o la que no té pares ", cert, però si adoptem el pensament de José Antonio Marina: " per educar un infant necessitem la tribu sencera" , ja ens situem en un altre camí : l'amorosa educació dels pares i de la família propera,, l'empara de l' educació de la societat, de la comunitat que acull la seva llar i el suport de l'educació que ens ofereix l'escola amb el seu atent acompanyament que posa al nostre abast els coneixements, les habilitats i les actituds per inserir-nos al món adult, aleshores sí que afirmem amb raó que el que li ha mancat una bona escola , en certa manera , és una mica orfe de l'educació complerta a la que té dret tot nen o nena quan arriba a aquest món.Podríem afegir-hi que la persona que ha gaudit d'una bona escola, ha guanyat uns punts que Déu n'hi do,envers la seva plenitud.
El pare i la mare, la llar, la família tenen el deure i el dret d'educar als fills, de donar-los-hi la seguretat que dona l'amor i els valors que formaran el nucli dur de la seva vida ; seran les arrels i una bona part del tronc de l'arbre que sostindrà el seu projecte i desenvolupament vital envers l'adultesa .
La comunitat - el poble, el barri, el veïnatge, el país - tenen , també, un paper d'acompanyament , de proximitat i de referent , de "tribu" , que ajuda a assenyalar camins que han de marcar les fites i els indrets més clars i segurs que porten a bon port. Com bons camins, tenen fars , tenen espais i situacions ( festes, trobades, esplais, esports, etc. ) que són de tots, que ensenyen a compartir i a gaudir o a patir en companyia.
Un componen important d'aquesta tribu és l'escola :
- a l'escola s'aprèn i per aprendre es treballa
- a l'escola es conviu amb adults i nens que no pertanyen ni a la família, a l' entorn proper
- a l'escola ens posem en contacte amb l'altre, amb el món
I si l'escola compleix amb la seva part com a membre de "la tribu" i fa bé la seva funció d'inculcar i educar en els valors del treball i de la feina ben feta ; ens fa viure la responsabilitat i el goig que envaeix la persona humana quan se sent capaç de fer quelcom que empleni el desig profund de tot ser humà d'obrar, , d'aprendre,de fer, d'inventar, d'investigar, d'anar més enllà ,...més amunt, ... més lluny... , doncs, ens dona eines i ens prepara per ser capaços d'assumir en nostre propi rol.
Si l'escola " acompanya", ensenya, o millor , fa viure, viu ella, el gaudi de la convivència i del respecte , del patrimoni comú, que és de tots , no tindrem orfes ! Hi haurà un sentit de pertinença que de veritat és bo i acompanya al llarg de la vida. Jo en dono fe.
sábado, 16 de marzo de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)