INCLUSIÓ I EXCEL.L`ENCIA

Inclusió i excel·lència

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 27 de setembre de 2014

Ara que comença un nou curs escolar pot ser un bon moment per reflexionar sobre la significació pràctica de determinades concepcions que impregnen el món educatiu. Durant els darrers temps hem anat avançant des del concepte d'integració escolar (la immensa majoria d'alumnes han d'acudir a l'escola ordinària siguin quines siguin les seves característiques físiques, psíquiques o cognitives) cap al d'educació inclusiva (no només tots els alumnes han de cabre a l'escola ordinària, sinó que aquesta ha de canviar el que faci falta per poder atendre'ls segons les seves necessitats).

En l'actualitat disposem d'un sistema educatiu molt més equitatiu i inclusiu que aquell que teníem fa unes dècades. En tot aquest temps hem avançat molt en la conscienciació social, i també docent, sobre la necessitat de poder acollir educativament les diverses necessitats de tots els alumnes. Naturalment encara estem lluny d'un model ideal d'escola inclusiva donat que perviuen, per un costat, determinades resistències ideològiques i corporatives i, per l'altre, condicions dels nostres centres no precisament idònies per garantir una resposta del tot inclusiva davant les múltiples necessitats educatives de l'alumnat. Així mateix, el sistema educatiu es mostra bastant ineficaç a l'hora de reconèixer i potenciar els talents de cadascun dels alumnes i, per tant, de poder impulsar l'excel·lència com una de les fites que hauria d'assolir el sistema. Com a societat necessitem que l'escola estimuli l'excel·lència en els joves perquè puguin esdevenir capdavanters en la recerca, el coneixement científic i tecnològic, l'emprenedoria laboral i social... i siguin capaços d'aportar valor afegit en els seus llocs de treball o de responsabilitat empresarial o emprenedora.

La inclusió i l'excel·lència constitueixen dos objectius incompatibles? Hi ha països els resultats educatius dels quals demostren que la doble finalitat és del tot possible. Però per assolir aquesta fita ens caldrà encarar una transformació a fons d'un seguit de pràctiques que, pel fet d'haver-les estat fent d'una determinada manera durant molt de temps, no són avui ni demà cap garantia d'eficàcia pedagògica. Hem de fer compatible un ensenyament no segregador, inclusiu, amb la màxima potenciació del talent de cadascú. Per això caldrà potenciar l'atenció educativa personalitzada, per atendre les necessitats de cada alumne sense que això signifiqui excloure'l de la dinàmica social del seu grup classe heterogeni de referència. Haurem de planificar l'escolarització sota els principis de flexibilitat normativa, curricular, organitzativa, metodològica, etc. Si persistim en l'aplicació del model de docència homogènia que ara tenim seguirem sense atendre eficaçment la diversitat i continuarem donant respostes inadequades als alumnes més vulnerables i, també, als que requereixen nous i millors estímuls i reptes cognitius per poder excel·lir. Es fa necessari abandonar la falsa idea que la comprensivitat d'un sistema educatiu comporta que tots els alumnes hagin de romandre agrupats sempre igual, fer les mateixes coses, amb idèntics materials i recursos, hagin d'arribar a les mateixes fites i al mateix temps, etc. Ens cal organitzar l'ensenyament i l'aprenentatge de forma diversa per possibilitar l'assoliment del màxim potencial de cadascú evitant, al mateix temps, el gradual desacord que es produeix entre les necessitats vitals dels joves i els continguts escolars que els oferim.

Més informació

COM ES PENSA FORA DE CATALUNYA

EDUCAR PEL FUTUR

Estic totalment d’acord amb Martin Kirby quan afirma en la seva 

columna d’octubre que “els nens no són adults petits però sí que són 

persones amb els seus propis drets i per tant tenen que ser tractats 

d’acord amb els seus drets . Un nen és un nen però , al mateix temps , 

és un adult que s’està fent. 

És obvi que els nens estan immersos en un procés d’aprenentatge i 

desenvolupament , però només ells ?. En realitat, nosaltres hem deixat 

mai d’estar-hi ?. El sentit comú ens diria que mai parem d’aprendre 

i que aquest coneixement ens ajuda a conduir-nos i situar-nos a prop 

d’ells . sense importar l’edat que tinguin. L’educació que molts de 

nosaltres hem rebut és el principal obstacle que tenim per tenir una 

relació respectuosa amb aquells que pensem que “saben” menys que 

nosaltres. En primer lloc ens sentim superiors a ells i en segon lloc 

menystenim els seus esforços per formar-se i millorar amb el seu 

propi esforç ; perquè creiem que nosaltres sabem el que és millor 

per a ells i ens afanyem a ajudar-los quan no hem estat preguntats ( 

no ens ho han demanat). Aquest model de relacions humanes causa 

desigualtats , reprensions, manipulacions i manca de respecte.

D’acord que hem de reconèixer que aquest model ha estat creat 

per persones intel·ligents, però això no vol dir que siguin persones 

sàvies. Tots els que estem en el món de l’educació necessitem analitzar 

molt seriosament el que estem fent . No estem simplement donant 

coneixements , estem sent referents per a la gent jove que seran 

adults en el futur . Aquesta tasca comporta una enorme carga de 

responsabilitats i ens demana que analitzem amb molt de compte els 

fonaments en que ens basem en la nostra tasca i eliminem del nostre 

camí tot el que ens transformi en objectes o ens deshumanitzi .

Gràcies per la teva columna d’opinió. Aquesta classe de reflexions 

poden arribar a més gent que creuen que l’educació que ells mateixos 

van rebre és, no solament la millor que hi ha, si no , també, la millor 

de totes. Hi ha un llarg camí a recorre i tots nosaltres tenim quelcom 

per oferir. Moltes gràcies pels teus pensaments , Martin.

PROJECTE

El camí envers l’èxit a l’escola és assolible i tanmateix senzill , amb recursos a l’abast de tothom i  amb un timing raonable   Aquí presento un “projecte”  molt resumit que podíem concretar-ho amb:

                      *  Respectar el temps , els recursos i els mitjans  de l’escola per a l’escola. Aquest temps li pertany per desenvolupar la seva tasca .

       Els municipis, la sanitat, el  lleure, i  tots els estaments que “s’aprofiten”  del temps de l’escola i que la consideren el seu “calaix de sastre” ,  que desenvolupin  els seus objectius pel seu compte sense interferir en el temps escolar.

                       *  Tenir clars els objectius a assolir:

                   - transmetre coneixements

                   - fomentar habilitats

                   - sembrar valors

    *  Mètode:  treballar per objectius i en equip.

Amb aquests supòsits tan obvis i senzills m’atreveixo a presentar aquest projecte:

Projecte

View more presentations or Upload your own.

X l’Ierpes anstitut?

          Article publicat al Diari de l’Educació el dia 20-6 - 2014

http://diarieducacio.cat/xerpes-a-linstitut/

Com s’ha d’abordar des d’un centre educatiu el que avui anomenem  fracàs escolar? Abans de prendre qualsevol mesura, primer ens caldria consensuar una definició del fenomen, tenir clar quins són els agents que hi ha implicats i l’abast del fet. Probablement, l’únic element que ara mateix ens permetria posar-nos d’acord d’una manera majoritària, seria el del nombre excessiu d’assignatures suspeses per part d’un alumne, però aquesta és una definició molt pobre que se circumscriu en la mirada  quantitativa però no en la qualitativa.

Carmen Pellicer, una coneguda pedagoga i escriptora afirma que no hi ha nens dolents sinócentres dolents davant les dificultats d’aprenentatge dels nostres alumnes, una afirmació que molts docents no subscriurien per la responsabilitat que els traspassa i per la poca que sembla donar als estudiants. Al meu entendre és una provocació volguda al professorat per tal que se senti cridat a buscar alternatives més satisfactòries a un fenomen que té una característica indiscutible: el patiment que comporta per tots aquells que s’hi troben i a les seves famílies, malgrat de cara enfora no ho sembli.

Els centres educatius aborden aquest fet amb diferents estratègies. La majoria van encaminades als reforços i suports externs i a un contacte més o menys estable entre tutors i famílies. Els més innovadors van més enllà i estan canviant el com arribar a l’aprenentatge: el treball per projectes, l’ aprenentatge basat en problemes, el flippedclassroom , les comunitats d’aprenentatge i l’aprenentatge servei serien noves fórmules més inclusives en la idea de garantir l’aprenentatge per a tot tipus d’alumnat, sense perjudici de ningú.

Dins aquest context d’estratègies innovadores i inclusives, n’hi ha una que m’agradaria destacar avui i que es mou dins l’àmbit del suport personal  en l’etapa adolescent. Es tracta del Projecte Xerpa que aquest curs ha dut a terme l’Institut Alt Penedès de Vilafranca del Penedès, un centre que vol reforçar l’educació emocional com un dels seus pilars educatius. Aquest projecte té per objectiu acompanyar i donar suport acadèmic i emocional als alumnes que arriben a primer d’ESO, per part dels seus companys de primer de Batxillerat. És a dir, és un projecte de suport entre iguals que té la força imparable del model i exemple que els més grans poden donar als més joves , tot valent-se del valor que els més joves donen a les paraules de companys més grans.

És evident que el nom del projecte fa referència al guiatge que els alumnes de Batxillerat han fet al llarg del curs vers els alumnes que han començat la seva particular ascensió a la nova etapa educativa. L’experiència va iniciar-se amb la formació dels alumnes de batxillerat que es van presentar voluntaris per a fer aquesta tasca. Aquests nois i noies van rebre nocions d’educació emocional i relacional durant cinc sessions del primer trimestre, mentre els tutors de primer d’ESO coneixien els alumnes acabats d’arribar i podien detectar quins eren més susceptibles de rebre aquest acompanyament.

A principis del segon trimestre es va iniciar el procés d’acompanyament pròpiament, dit de manera que es van fer les parelles entre els xerpes de batxillerat i els de primer d’ESO.  A partir d’allà , les parelles s’han anat veient un cop per setmana al llarg del curs i han anat treballant juntes aspectes lligats a la manera d’estudiar, la motivació , l’esforç etc.,  però sobretot s’han fet relacions afectives i d’amistat que han anat augmentant un sentiment de pertinença i de confiabilitat per part dels més petits i un sentit de responsabilitat, d’ utilitat i d’altruisme per part dels grans. La relació feta ha esdevingut amistat en molts casos i ara, tot i havent acabat el curs, mantenen el contacte, preferiblement a través del whatsapp, un mitjà d’especial rellevància entre ells , com tots sabem i fins i tot patim!

Els resultats acadèmics dels alumnes de primer d’ESO que han rebut aquest suport han estat molt esperançadors. Molts d’ells han vist augmentar la seva eficàcia davant els seus estudis i han millorat la seva confiança personal en saber-se acompanyats i recolzats. En les valoracions dels nois i noies guiats , quan se’ls pregunta què han après responen amb aquestes expressions:

“A concentrar-me més”, “ a confiar en mi mateix”, “a organitzar-me millor per estudiar”, “a estar més atent a classe”, “a estudiar dies abans de l’examen”, “a lluitar a fons per mi i pel meu futur”, “a millorar com a persona”, “m’ha donat esperances”...

Expressions gens menyspreables que també comparteixen els xerpes. En aquest enllaç ho podeu comprovar.

http://www.radiovilafranca.cat/actualitat/article/alumnes-de-primer-de-batxillerat-de-lalt-penedes-fan-de-guies-i-suport-a-alumnes-de-primer-deso-en-el-marc-del-programa-xerpa?utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed

Una experiència que ens dóna pistes per on hem d’avançar. És evident que els vincles afectius positius de persones de referència predisposen a un millor posicionament davant l’aprenentatge. I aquest element és substancial pelsnois i noies adolescents  que viuen moments de canvi i els costa entendre’s a sí mateixos i el que els envolta. Un col.lectiu del qual solem constatar molt sovint les dificultats que ens comporta treballar amb ells, però dels qui poques vegades sabem veure i pensar des d’altres òptiques més integradores. El projecte xerpa brinda un suport als nois i noies tot reforçant l’acció tutorial i de la família.

Els països que han desenvolupat més aquest tipus de programes saben que els joves que han rebut el suport d’un mentor milloren els resultats acadèmics, , milloren les seves relacions tot confiant més en els seus pares, i s’allunyen de possibles addiccions a l’alcohol o les drogues. I a més són programes sense gairebé cost econòmic!

PER QUÈ NO APRENEM DELS MILLORS?

PER QUÈ NO APRENEM DELS MILLORS? 

Per què no aprenem dels millors? Gregorio Luri Cada vegada que un estudi internacional sobre educació ens fa enrojolar, hi ha algun il·luminat que en lloc de demanar-nos que aprenguem dels millors, ens ofereix alguna recepta miraculosa per treballar menys i aprendre més, com ara incentivar el pensament crític (el que coincideix amb el nostre), treballar les intel·ligències múltiples (una teoria que encara ha de guanyar-se el suport d’algun neuròleg competent) o fomentar la tasca cooperativa a les aules. Ami m’interessa més el que ens explica Jin Li, una professora nord-americana d’origen xinès que ha escrit Cultural foundations of learning: East and West (2012). “Per què els estudiants nord-americans –es pregunta– tenen totes les facilitats per estudiar i no semblen gaire interessats a aprendre?”. Aquesta és també la pregunta que ens hauríem de fer nosaltres. La seva conclusió és que a Occident tendim a comprendre aprenentatge de manera cognitiva, i a l’Àsia el comprenen moralment. Els occidentals veiem l’aprenentatge com una cosa per comprendre i dominar el món, mentre que els asiàtics tendeixen a veure’l com un procés de conquesta de determinades virtuts personals. Quan Li demana als nord-americans que diguin a l’atzar paraules sobre l’aprenentatge es troba amb respostes com: “pensar”, “escola”, “cervell”, “descobriment”, “comprensió”, “informació”. Les paraules dels xinesos són: “insistir”, “tenir set”, “tenir gana”, “ser diligent”... En la concepció occidental de l’aprenentatge l’activitat central és la construcció, la manipulació, el qüestionament de l’autoritat i el foment del pensament crític. En la xinesa, l’aprenentatge és un camí de perfeccionament personal. Pels orientals, les virtuts intel·lectuals són virtuts morals: sinceritat, compromís amb la feina, diligència, perseverança, pràctica intensiva, resiliència i respecte pels docents. Les conclusions de Jin Li coincideixen amb les d’Amy Chua i Jed Rubenfeld, una parella formada per una japonesa i un jueu, que han escrit The triple package: how three unlikely traits explain the rise and fall of cultural groups in America. Per què –es pregunten– els jueus, mormons, cubans, asiàtics, indis, iranians, nigerians i libanesos tenen als Estats Units uns resultats magnífics? La resposta no rau en els seus mètodes d’aprenentatge, sinó en els valors intel·lectuals que comparteixen.

 GREGORI  LURI, pedagog i doctor en Filosofia

...."VENT DE L'EST; VENT DE L'OEST" ...

                                            ...” VENT DE L’EST. VENT DE L’OEST”...

Preciosa, esplèndida novel·la de Pearl Buch . Me la va fer evocar l’escrit que el Dr. Gregorio  Luri  va publicar a  “ La Vamnguardia”  : “ Per què no aprenem dels millors ? “ .

Sí que és veritat que el vent de l’ oest bufa diferent... però també ho és que ens hem oblidat, potser, d’educar els alumnes en l’esforç. Ghandi ens deia que en l’esforç es troba el camí de l’èxit de la “construcció” de la persona Segur que cada petjada que deixem en el camí  del esforç i de  la feina ben feta ens acosta   als valors que el Dr. Luri troba a faltar en la formació dels nostres.

Crec que per aconseguir les virtuts morals : responsabilitat,  compromís en la feina, diligència, perseverança, pràctica intensiva, resiliència, sinceritat i respecte pels docents que el Dr. Luri admira en els estudiants asiàtics , jueus, mormons, cubans, indis, iranians, nigerians, libanesos, ... només hi ha una via: fer a les escoles, els instituts, a les universitats, la feina ben feta: que tot respiri qualitat ;  demanar i demanar-nos exigència i embolcallar als centres amb un esperit i ambient de austeritat i respecte. Si els alumnes no nedessin en tanta abundància i comoditat   aquí . al est,  també floririen aquestes virtuts. Donarien als coneixements  un repòs  i un caire per conquerir-los amb més humilitat, més  bondat i , potser, com a “ valor afegit” seriem més  feliços.

                 ..............                                          Anna Masip i Canalda

       ... " VENT DE L'EST, VENT DE L'OEST" ...

EL "METRO" DE VIENA...

                     
    
EL "METRO" DE VIENA ...

 Estava de "turista" a Viena i volia visitar Schloss Schönbrunn, el famós palau d'estiu . La recepcionista m'aconsellà : " agafi la Línea 5 " i jo cap allà... Hi arribo. Entro al Metro . Camino i de cop em trobo a l'andana ;  em dono compte que no he agafat el tiquet ni he pagat  . No hi ha cap  impediment  des de l'entrada fins a l'andana: el camí és lliure, sense cap porta, cap registre del tiquet, res.! . De la porta a l' andana no has de justificar enlloc que has pagat , no hi ha cap control. Pregunto i m'informen que a l'entrada hi ha, en un raconet, un senzill dispensador de bitllets. Si l'agafes, bé i no no, també. 

Aquest fet, si voleu senzill , trivial,  ni de bon torç comparable a la bellesa dels magnífics palaus, esglésies , edificis, monuments ( l'òpera , l'ajuntament ...), museus, jardins,  els cavalls lipizzanos,   tantes obres l'art maquíssimes   , incomparables, a mi em va impressionar.  serà bo, que el nou projecte educatiu en que estem treballant , hi sigui present impregnant-ho tot, una sana, profunda  honradesa  que ens faci sentir bons catalas si ...

•  fugim de ser murris i aprofitat     
•   no ens ventem de fer "xuletes" invisibles i curulles d'enginy
•  acceptem i admirem com a valors del nostre poble l'honradesa, el 
  valor de la paraula donada, la veritat i la transparència més amplies.
• podem usar els serveis públics amb el propi control 
• ens sentim orgullosos de la feina ben feta , del rendiment i qualitat

                                                del nostre treball.
                                                                            

                          SEGUIM LES PETJADES DE TANTS CATALANS DE PRIMERA FILA COM BASEGODA, FUSTER I MASSAGUÉ QUE DEIXEN AL NOSTRE POBLE A L'ALÇADA DELS MILLORS!!!.

Tant de bo que puguem treure les barreres del metro que és un servei que només funciona si el 
paguem entre tots . No hi fa falta cap altre control que l'honrada consciència de cadascú:
                                                      SOM CATALANS 
És suficient!!!.