PROJECTE EDUCATIU
sábado, 12 de marzo de 2016
miércoles, 10 de febrero de 2016
SI L'AMARGOR SE T'INSTAL.LA AL COR ...
“SI L’AMARGOR SE T’AONSEGUEIX
INSTAL.LAR AL COR, ET POSARÀS MALALT”
El seu avi era
esclau?
El van vendre per 500 dòlars. Les
meves tres germanes i jo van néixer en una caseta de 4 metres quadrats, sense
electricitat ni aigua ni lavabo.
Pare analbabet ¿
Sí, treballava en una mina de carbó.
I jo als 11 anys ja era enllustrador. Vaig haver de fregar lavabos, terres i
finestres per pagar-me la universitat . Sovint no tenia prous diners per menjar
, però mai li vaig dir a ningú que tenia gana .
Creixia la discriminació a EEUU.
No se’m permetia anar a la piscina on
nadaven els blancs, ni asseurem a la platea en el cinema i no havia justícia a
per a nosaltres . Però la meva mare deia que havia de resar per les persones
que em discriminaven.
De vegades cal rebel.lar-se , no sols resar.
Al meu pare el van ingresar per amb
un fort dolor a l’abdomen però el metge
va diagnosticar problemas de cor. Quan vaig demanar consultar amb un cardiòleg
es va enfadar moltíssim . “ On ha aprés vostè aquesta paraula ¿El seu pare és
un vell i es morirà de tota manera “. L’endamà va morir després de grans
patiments i lautopsia va rebel.lar que
el va matar una apendicitis.
Quina ràbia!
“ No odíis aquest metge
pel que ha fet al teu pare” , - resa per
ell – em va dir la mare –No odíis qui et fa mal , perquè si l’amargor s’instal.la al teu cor , et posaràs malalt “
. Em va resultar molt difícil però la vaig obeir.
…vaig acabar en una escola de música
a Nueva York . El 1965 va començar la meva carrera en l’òpera de Berlín.
….Vivia a Nueva York i havia actuat a París , Viena , Londres, Madrid…
Recordo que un cop més vaig trucar a
la mare plorant . “ Mare, no em deixen cantar en les òperes del meu propi país
“ i va tornar a repetir-me :” Donçs resa per aquestes persones . Mai no et converteixis
en una persona amarga , continua sent humil i triunfaràs “ . Vaig obeir.
I va cantar en la
Metropolitan ôpera .
Sí , en totes les
ôperes dels EEUU. He cantat 102 papers en 115
òperes del món , a 84 teatres lírics.
Vostè és un home de principis. Quin gust!
Els principis són més importants que
els diners . Quan Mandela va pujar al poder vaig ser el primer negre que va
cantar allà a l’òpera.
Ha cantat vostè per a reis, 6 presidents nord-americans i 6 premis Nobels .
Què ha entès de l’ésser humà ¿
L’amor és la força més gran que tenim
, però el segueix l’odi molt de prop . L’ésser humà mai no ha viscut en pau.
Ens embranquem en guerres i només quan hi ha milers de morts els lidera s’asseuen a negociar .
Al final tot té a veure amb el
control i la posició de força . Els liders envíen la gent a morir mentre ells
es queden als seus despatxos .Tan sols l’amor pot
posar-hi fi.
************************************
Es un resum de la “contra” de La
Vanguardia del dia 1 de febrer: Ês una
entrevista al cantat d’òpera Simón Estes
, baix-baríton , nord-americà , de color .Catedràtic de la Universita de Iowa
Hi ha tanta bondat i amor en els seus
pensaments que reconforta . Crec que no necesita cap comentari . Només donar
les gràcies . Tant de bo poguèssim
participar –hi encara que només fos en el voraviu de tanta bondat i amor. A mi
m’ha tocat molt i amb tot l’afecte us l’ ofereixo.
martes, 9 de febrero de 2016
sábado, 9 de enero de 2016
Lomce sí, Lomce no, aquesta és la qüestió
"Sense equitat no pot existir un sistema educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència"
Els futurs governs de Catalunya i l’Estat determinaran el dia a dia de l’educació
Com en molts altres aspectes, aquest 2016 es presenta com un any d’incerteses, interrogants i, fins i tot, preveient una certa inestabilitat en el nostre sistema educatiu. Hem acabat el 2015 sense saber ben bé quin serà el full de ruta polític, econòmic i social que a Catalunya, però també a l’Estat espanyol, acabarà imposant-se i que determinarà les condicions que afectaran el dia a dia de l’educació.
Segons com es resolguin els dubtes governamentals a Espanya i a Catalunya, la Lomce continuarà pressionant el nostre sistema educatiu i posant en perill el model d’escola catalana o, per contra, quedarà en suspens o, fins i tot, podrà ser derogada. El que sí que sabem és que el suport en què descansava aquesta llei, de manera quasi unilateral sostinguda per una majoria absoluta, ara ja no existeix. Això obre, per a Catalunya, la possibilitat de consolidar aquells aspectes que estaven en perill del nostre sistema per l’existència d’aquesta llei (el model d’immersió, el control sobre la prescripció i l’avaluació curricular,la garantia de les trajectòries escolars inclusives, el respecte i la promoció de l’autonomia de centres, el model propi de formació professional, etcètera).
Però, a més, en un marc d’indefinició i d’incertesa estatals, si el Parlament de Catalunya finalment arrenca (a principis d’any o al març) des d’una agenda que vulgui transitar envers un estat propi, les possibilitats que tenim per bastir –per primer cop– un model educatiu singular ens permetran dissenyar un sistema que s’emmiralli en els més avançats del món, corregint el biaix homogeneïtzador i reglamentista de l’actual, tot encarant-se a una renovació profunda de la formació del professorat, del finançament del Servei Públic d’Educació, de l’organització i funcionament dels centres, de les direccions, del currículum, de l’avaluació, etcètera. Aspectes, tots ells, que ens permetin flexibilitzar horaris, espais, matèries, models d’agrupaments d’alumnes, d’estils docents, etcètera i que, en definitiva, re- tornin a l’escola catalana el seu tradicio- nal paper de renovació pedagògica.
La recerca i la innovació educativa re- sulten consubstancials en la millora de la qualitat de l’educació. La nostra societat ha de ser conscient que invertir en edu- cació és una prioritat per garantir el ben- estar dels nostres conciutadans, els del present i els del futur. Tanmateix, les mi- llores es produiran quan, al costat de la cerca de la màxima qualitat, els poders públics garanteixin una atenció priorità- ria als centres i als entorns més desafavo- rits. Sense equitat no pot existir un siste- ma educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència.
Desitjaríem, doncs, per a aquest 2016 que l’educació esdevingués una de les prioritats de la nova agenda política, so- cial i econòmica del país. Que treballés- sim per un pacte d’estabilitat educativa que ens garantís –per uns quants anys– un sistema força obert per incloure la pluralitat d’opcions ideològiques, però també prou estable per garantir l’arqui- tectura legal, administrativa i econòmica que protegeixi i esperoni, sense pors, la innovació educativa al temps que vagi disminuint les desigualtats injustes del sistema.
ENRIC ROCA CASAS Director d’Edu21 i professor d’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona
Els futurs governs de Catalunya i l’Estat determinaran el dia a dia de l’educació
Com en molts altres aspectes, aquest 2016 es presenta com un any d’incerteses, interrogants i, fins i tot, preveient una certa inestabilitat en el nostre sistema educatiu. Hem acabat el 2015 sense saber ben bé quin serà el full de ruta polític, econòmic i social que a Catalunya, però també a l’Estat espanyol, acabarà imposant-se i que determinarà les condicions que afectaran el dia a dia de l’educació.
Segons com es resolguin els dubtes governamentals a Espanya i a Catalunya, la Lomce continuarà pressionant el nostre sistema educatiu i posant en perill el model d’escola catalana o, per contra, quedarà en suspens o, fins i tot, podrà ser derogada. El que sí que sabem és que el suport en què descansava aquesta llei, de manera quasi unilateral sostinguda per una majoria absoluta, ara ja no existeix. Això obre, per a Catalunya, la possibilitat de consolidar aquells aspectes que estaven en perill del nostre sistema per l’existència d’aquesta llei (el model d’immersió, el control sobre la prescripció i l’avaluació curricular,la garantia de les trajectòries escolars inclusives, el respecte i la promoció de l’autonomia de centres, el model propi de formació professional, etcètera).
Però, a més, en un marc d’indefinició i d’incertesa estatals, si el Parlament de Catalunya finalment arrenca (a principis d’any o al març) des d’una agenda que vulgui transitar envers un estat propi, les possibilitats que tenim per bastir –per primer cop– un model educatiu singular ens permetran dissenyar un sistema que s’emmiralli en els més avançats del món, corregint el biaix homogeneïtzador i reglamentista de l’actual, tot encarant-se a una renovació profunda de la formació del professorat, del finançament del Servei Públic d’Educació, de l’organització i funcionament dels centres, de les direccions, del currículum, de l’avaluació, etcètera. Aspectes, tots ells, que ens permetin flexibilitzar horaris, espais, matèries, models d’agrupaments d’alumnes, d’estils docents, etcètera i que, en definitiva, re- tornin a l’escola catalana el seu tradicio- nal paper de renovació pedagògica.
La recerca i la innovació educativa re- sulten consubstancials en la millora de la qualitat de l’educació. La nostra societat ha de ser conscient que invertir en edu- cació és una prioritat per garantir el ben- estar dels nostres conciutadans, els del present i els del futur. Tanmateix, les mi- llores es produiran quan, al costat de la cerca de la màxima qualitat, els poders públics garanteixin una atenció priorità- ria als centres i als entorns més desafavo- rits. Sense equitat no pot existir un siste- ma educatiu que es defineixi de qualitat o d’excel·lència.
Desitjaríem, doncs, per a aquest 2016 que l’educació esdevingués una de les prioritats de la nova agenda política, so- cial i econòmica del país. Que treballés- sim per un pacte d’estabilitat educativa que ens garantís –per uns quants anys– un sistema força obert per incloure la pluralitat d’opcions ideològiques, però també prou estable per garantir l’arqui- tectura legal, administrativa i econòmica que protegeixi i esperoni, sense pors, la innovació educativa al temps que vagi disminuint les desigualtats injustes del sistema.
ENRIC ROCA CASAS Director d’Edu21 i professor d’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona
sábado, 12 de diciembre de 2015
COPIAT DE " lA VANGUARDIA"
EL PODER DE LA IGNORÀNCIA
" Nicolàs Boileau" va escriure que la ignorància sempre està disposada a admirar-se .sovint la ignorància és el resultat , no tant d'allò que desconeixem , sinó de l'arrogància en què defensem el que no sabem ".
En els debats dialèctics , només per intentar quedar bé, comprovem que busquem ser audaços i massa vegades demostrem ser necis, quan el que realment ens converteix en persones intel·ligents és no parlar del que no hem estat instruïts Ningú no ens demana que ho sapiguem tot , sinó que no ens aventurem en el que ignorem . Josep Pla va titular el seu primer llibre "Coses Vistes"que era una manera d'explicar al lector que només escrivia del que havia conegut en directe, que no parlava per haver-ne sentit parlar , que no s'endinsava en el que no sa sabia. L'escriptor empordanès no volia descobrir el món a ningú , però sí que el món es reconegués en el seu petit univers . La intel·ligència és controlar l'entorn, gestionar les emocions i no presumir del que no hem copsat . El seu joc literari consistia a rebaixar les idees sublims amb paraules vulgars i elevar les coses humils en frases transcendents.".
Gran lliçó del que tots en podem aprendre. ! .
sábado, 5 de diciembre de 2015
EDU21 QUI SOM
Edu21 és una associació amb les següents finalitats:
- Contribuir al desenvolupament d’un sistema educatiu propi per a Catalunya, amb les màximes cotes d’equitat i qualitat.
- Promoure la reflexió i l’acció educativa per articular un pensament pedagògic capaç de formular propostes que donin resposta als reptes actuals i futurs de la societat catalana.
- Impulsar la innovació i la recerca pedagògica a partir dels reptes que han d’afrontar els educadors en una societat en transformació.
- Donar a conèixer estudis rellevants de temàtica educativa i pràctiques de referència de centres, organitzacions, professionals i actors educatius, així com difondre continguts d’interès educatiu en diversos canals i formats.
- Acompanyar i orientar els membres de la comunitat educativa en la seva formació al llarg de la vida.
- Contribuir al debat públic sobre l’educació, fent aportacions pròpies.
- Atendre demandes de col·laboració, assessorament, formació o divulgació relacionades amb l’àmbit educatiu.
- Col·laborar amb persones, entitats, organitzacions o institucions per la millora de l’educació a Catalunya i la resta del món.
Comunicat de la Fundació Edu21
miércoles, 18 de noviembre de 2015
LA FILOSOFIA NO ÉS UNA ASIGNATURA
" la filosofia no és una asignatura "
(copiat de "La Vanguardia del dia 18/11/2015 )
La filosofia no serveix per a res : no serveix per construir túnels trransoceánics , ni per descubrir una vacuna contra el càncer ...; tot i això quan Mahatma Gandhi va instaurar una manera de no violència per resistir al poder britànic estava fent filosofia, quan Nelson Mandela va donar el seu tetimoni i es va passar vintí-set anys a la presó , estava fent filosofia. Els primers sistemes de lleis , que permeten passar de la barbàrie a la civilització emergen del pensament filosòfic, i la medicin es va inspirar i es va emparar en braços de la filosofia per néixer i fins que va arribar a la maduresa empírica . La filosofia no és una asignatura , és la possibilitat d'entendre la vida i la humanitat.
L'entenem? Per què en ple segle XXI vivim en una època de terror renovat després de donar per descomptat que no es repetiria més el que va passar entre 1.939 i el 1945 ? On és la filosofia que lluitava pacíficament per la llibertat i ensenyava que la benevolència és efectiva? Què ens passa ara ?.
Potser és que pensem molt poc . Correm massa per veure més enllà del impacte i la sensació i es fa difícil veure que la realitat, afortunadament, no es redueix a les grans desgràcies que el nostre temps està vivint i engendrant. Ës molt més que això .Els 7.300.000 de persones que poblen la Terra viuen, majoritàriament, d'acord amb filosofies pacífiques i cooperants. Per això podem continuar pensant que hi ha més justos que lladres, més homes de negocis que estafadors , i moltíssima més gemt pacífica que terroristes.
Sembla que estiguem abocats només a l'acció i de la manera més accelarada possible. Així tot el que és agressiu i violent cobra més força i la multitud pacífica s'apaigava sota el soroll de la violència . Necessitem urgentment espais de ponderació i reflexió.
La filosofia no és una assignatura , però s'ha d'ensenyar i conrrear-se . Els que han obert camins de convivència i progrés , eren - tant si s'els anomena així com si no - pensadors . Ells van tenir una font d'inspiració . D'on traurem nosaltres la força moral , no ja per construir un món millor , sino per frenar l'empitjorament que estem causant ?. . On aprendran els valors de la justícia , la pau, la cooperació, el valor de ser humils ?. . La filosofia és molt més que una assignatura , però s'ha d'ensenyar a l'escola : necessitem pensar i que ens ensenyin a fer-ho bé.
- Magdalena Bosch -La Vanguardia -
- copiat per Anna Masip -
Sembla que estiguem abocats només a l'acció i de la manera més accelarada possible. Així tot el que és agressiu i violent cobra més força i la multitud pacífica s'apaigava sota el soroll de la violència . Necessitem urgentment espais de ponderació i reflexió.
La filosofia no és una assignatura , però s'ha d'ensenyar i conrrear-se . Els que han obert camins de convivència i progrés , eren - tant si s'els anomena així com si no - pensadors . Ells van tenir una font d'inspiració . D'on traurem nosaltres la força moral , no ja per construir un món millor , sino per frenar l'empitjorament que estem causant ?. . On aprendran els valors de la justícia , la pau, la cooperació, el valor de ser humils ?. . La filosofia és molt més que una assignatura , però s'ha d'ensenyar a l'escola : necessitem pensar i que ens ensenyin a fer-ho bé.
- Magdalena Bosch -La Vanguardia -
- copiat per Anna Masip -
Suscribirse a:
Entradas (Atom)