sábado, 5 de enero de 2019

JUDAISME A CATALUNYA


PENSAMENTS INTERESANTS  - La Vanguardia / Lluis Amiguet –
El 1998 llegaron a Barcelona los primeros judios procedentes de una comunidad  sefardí de Turquía ,los Bassat  y fundaron en Barcelona lo que sería  nuestra Comunidad Judía. La madre de Luís Bassat ya nació aquí.
Al principio la comunidad de Barcelona siempre tuvo mayoría sefardí , los Bassat, los Benedetti , los Ardini, los Molbo , Los Andià, los Palatchi, ...que se instalaron en la Costa Brava .
Todos fueron grandes emprendedrores .
Más tarde, después de la guerra del 14,  llegaron los Ezquemazies, entre ellos Enrique Gebler y yo mismo que vengo des de Melilla.
Los sefardíes tienden al comercio i los asquemazíes tienen una vocación más industrial.
Hoy todo està cambiando. En Marruecos,por ejemplo, el rey ha ordenado que se enseñe el “holocausto” en las escuelas.
Durante estos cien años, la comunidad aporta toda su visión emprendedroa , comercial, industrial y global a la economia catalana y espanyola: Filomàtic, Mango, Pronovias, ...ocuparíamos la pàgina con empreses , indústries y marcas, algunasd ys multinacionales , creadas por nuestros emprendedores, siempre con visión cosmopolita però con raíces barceloneses.. Es nuestra vocación  abrirnos al mundo para servir a la comunidad en que estamos. Y me dejo “LA DANONE” , diminutivo cariñoso de Daniel Carrassó. Y también estabasn los Botton .
Yo llegué aquí des de Melilla el 1.068. Me casé con una barcelonesa y mis hijos ya són de aquí. Peró mi família y yo no sabíamos si Franco nos aceptaría : no fueron Buenos tiempos – Washington nos ayudó imponiendo su tolerància .
Ya existia la sinagoga de “Avenir” fundada presidida por David Ventura uno de nuestros grandes prohombres  Teníamos la “ Torà” en comun . Erigimos un edificio enla calle Indústria y un poco más tarde el de la calle Avenir que fue ampliado hasta darle una cabida de 7== persones.
Los sábados leemos un fragmento y lo comentamos. La Tora tiene 52 caítulos : uno por semana . Ahí dentro, en La Alianza tiene Vd. Los textos sagrados.
Tras la guerra llegó a Barcelona otro judio : J. Stern , un ingeniero que no contava con más capital que su talento. Trabajó y prosperó y al morir legó a la comunidad unos maravillosos terrenos entre Valldoreix i Sant Cugat : 10 hectáreas!!!!: allí hacemos deporte, piscina, aie libre i fiesta !!! Pero, sobre todo nuestro gran orgullo y nuestro futuro,  es nuestro col·legio.
haabiertos a la novedad y chocaron con los miembros de la comunidad más conservadores.
Uno de nuestros grandes debates ha sido el matrimonio mixto. Casarse con un gentil ( no judio ) estaba mal visto.
Como  sabe es la madre la que transmite el judaismo però, como sabe, esto también és intepretarble: prevaleció el criterio de admitir las conversiones : mi nuera catalana es judia conversa.
EL col·legio, H A T I K V A enseña hebreo y enseñamos en cuatro idiomes a 310 niños de los quecasi un tercio no son judios.
El de Madrid lo fundó Isaac Salama que tenia entrada libre en el PARDO durante muchos  años .
HOY LOS JUDIOS QUE LEGAN A ESPAÑA SUELEN EMPEZAR POR Madrid hasta que descubren Barcelona y lo bien que vivimos aquí, una gran Ciudad y discreta para los negocios Entonces, empiezan a venir una y otra vez ... Y SE QUEDAN!!!!!!!!.
==============================================================.

sábado, 22 de diciembre de 2018

ARA VE NADAL


ARA VE NADAL
MATEREM EL GALL
I A LA TIA PEPA
LI  DAREM UN TALL..
Ja hi tornem a ser. Dies cíclics que van i venem al nostre calendari, ( a la nostra vida ? ) i que ens convoquen a fer-nos arribar una abraçada plena de bons desitjos, d’ afecte, de certa joia ...
No vull faltar a la cita.
Aquí estic per desitjar-vos el millor de la vida per tots i cada un dels nois i noies, ara ja homes i dones , que he tingut la sort d’anar-me trobant pel camí de l’escola i de l’amistat: Us estimo, voldria per a tots vosaltres el millor de la vida, el millor de l’amistat, el millor d’haver compartit un trosset del més ja llargs anys de vida.
Una abraçada per Nadal i per la vida. 
                                                                                 Anna Masip i Canalda, mestre, amiga.   

sábado, 15 de diciembre de 2018

COPIANT PENSAMENTS ...


VA HAVER.HI UNA REVOLUCIÓ MENTAL QUE VA PROPICIAR LA
                                             DIGITAL”
Alessandro Barico  ( La Vanguardia 13122018 )
Molt abans que la revolució digital canviés la nostra manera de pensar , una rebel·lió mental la va fer possible .
Fa 25 anys que ensenyo i he après que se jove significa una cosa diferent para cada generació . Els joves no són mai els mateixos
Soc escriptor . Els joves no volen escriure com jo: volen explicar les seves històries no només amb la paraula sinó amb múltiples instruments . Ja no en tenen prou amb escriu-les. A més fan vídeos, fotos , càmeres ocultes, muntatges de tot tipus.
Això és ensenyar : continuar preguntant-se amb els teus alumnes i tornar a ser jove amb cada problema que et planteges amb ells. Per això estimo aquest temps que vivim I m’apassiona compartir-lo amb els alumnes
El meu pare va viure la guerra i la fam quan Itàlia va ser reconstruïda amb els sacrifici de milions de persones com ell . No tenim dret a queixar-nos de les ximpleries de que solem lamentar-nos diàriament.
El meu punt de partida és que passem massa temps analitzant els efectes de la revolució digital : la nostra vida que s’omple de pantalles ; els videojocs que atordeixen els nens; les “fake news “ en la política ...
Però aquesta manera d’explicar el present cap el futur no revela res . La veritable pregunta que explica el que vivim és per què s’ha esdevingut la revolució digital.
Aquest és el problema : l’interpretem com una causa i en realitat és un efecte , una conseqüència d’una revolució mental prèvia. I aquesta sí que és reveladora
La digitalització és la tecnologia que va realitzar un moviment universal i mental tan transformador com van ser l’humanisme , d’il·lustració. El romanticisme ...i ara el datisme...
Només si entens el canvi de mentalitat que va fer que avancéssim en la digitalització , entendràs què està passant i per què va néixer aquesta tecnologia que avui canvia el món.
Els revolucionaris que l’ han fet possible , són humans desenganyats del fracàs del segle XX i les dues guerres mundials , l’holocaust , la guerra freda i la cursa nuclear que posar en perill la supervivència del planeta .
En analitzar el segle passat , entens que era lògic que qüestionessin la monstruosa concentració de poder en les poques mans que havien ocasionat tantes desgràcies
El 68 hipisme i els alternatius de final de segle són moviments d’alliberament tan poderosos com la revolució francesa
Aquesta repugnància davant els abusos de poder que havien arruïnat el segle
 XX va portar a una proposta tecnològica : l’ordinador personal . PERÒ PRIMER VA SER LA VISIÓ DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL I DESPRÈS LA TECNOLOGIA QUE LA VA REALITZAR.
Enfront dels grans ordinadors i la centralització del coneixement en estats i exercits, aquells visionaris es van proposar de trencar el monopoli del poder i la tecnologia i posar-lo en mans de cada persona. No vivim en un món perfecte però ens permetem jutjar-lo amb una severitat frívola . Miri no em parli de grans monopolis a la meva edat  . Vaig créixer a Torí , on per a el monopoli del pensament , L’Esglèsia Catòlica o el Partit Comunista , per no parlar de RAI .
Aixó sí que eren concentracions de poder i de pensament.
L’únic diari de la meva ciutat era del ric del poble, Agnelli , que la dominava . Això sí que eren concentracions de poder i de pensament. No em digui ara que m’he de preocupar del que el malvat  totpoderós Zuekerberg els fa als meus fills
Per això que només s’enten el present i el futur des del passat, parlaré avui aquí de la bellesa clàssica dels grecs .
Si rellegeix La Iliada no deixarà de sosprendre´s davant tanta sang, horror i mort . Els grecs progressaven morint i matant .Aquest ideal de morir per la pàtria va durar 2.000 anys . El meu pare va anar a la guerra per ell.
Precisament  aquella revolució antitotalitària  va afavorir la digital . Avui cap pàtria no val més que la vida d’una persona.