(06/04/2018 00:26 | Actualizado a 06/04/2018 06:27)
Nois i noies, estudieu i apreneu mentre
aneu a l’escola, a l’institut, a la universitat, perquè, més endavant, la
majoria de vosaltres ja no millorareu en coneixements. No llegireu llibres, ni
diaris, ni revistes serioses. No us aturareu a conèixer el pensament de
persones potencialment més instruïdes que vosaltres, interessades en la
història, la literatura, les belles arts. No les valorareu ni reflexionareu
sobre el que aporten. No us importarà l’erudició dels qui es dediquen al
pensament i a l’estudi més enllà de l’ensenyament reglat. No formarà part de
vosaltres atès que, amb sort, estareu treballant en una ocupació parcel·lada i
que, amb sort o no, viureu pendents de les xarxes socials.
Constituireu la multitud d’homes i dones
de totes les edats embadalits en les seves respectives pantalles, la que obvia
altres plaers més intensos de l’intel·lecte. Com a màxim, conservareu alguna
cosa del que hàgiu assimilat en la vostra època estudiantil. Més enllà, res.
Tan sols compartir impressions en grup o bilaterals des de punts de vista
particulars, repetitius, fugaços, d’immediatesa. En ocasions poc respectuosos;
la majoria de les vegades, per fortuna, simplement trivials.
Quines opinions i conceptes fundats es
poden manejar si no s’explora per sobre de les xerrades virtuals entre amics i
coneguts, dels videojocs, de les fotografies, dels acudits? És possible que
aquesta absència de curiositat intel·lectual vingui a explicar el fet que en
alguns països democràtics hi hagi votants que elegeixin per governar
personatges impresentables. Els Estats Units o les Filipines podrien ser-ne un
paradigma actual, així com els vots entregats en altres llocs a partits que no
defensen en absolut els drets dels qui els voten. Les ments distretes esdevé
fàcil entabanar-les.
En fi, nois i noies, estudieu, llegiu i
submergiu-vos en la ciència i en les arts. Durant la vostra escolarització
obtindreu per obligació un bon bagatge, aquest que dilapidareu més tard. Se us
haurà proporcionat un bon matalàs i, com més excel·lent hagi estat, més us
durarà i més us salvaguardarà en part.
Tal vegada em mostro excessivament
negativa, crítica, escèptica. El transcurs del temps, la successió
d’esdeveniments, el desenvolupament social confirmarà o desmentirà la meva
modesta anàlisi. I de debò que desitjaria equivocar-me de mig a mig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario