sábado, 2 de febrero de 2019

Arbres i individus: La Vanguardia 23 de gener de 2019 .


Hi ha qui, en veure un arbre, imagina com deuen ser de llargues les seves arrels. Hi ha qui  davant el mateix arbre, es pregunta si les branques aguantarien que algú si podes penjar pel coll amb una corda. El primer s’interessa per la flor que advé , en el cas dels ametlles  - o per la fulla que es panseix i que va mudant d´un verd xarolat a un coure trencadís – en el cas del meu arbre predilecte , un roure sense gaire distinció que creix en el camí que mena de Vilafranca al poble de les Cabanyes . El segon en canvi calcula la quantitat de llenya que se’n podria fer si se’l tallava . HI ha qui en topar amb un pollanc solitari voldria experimentar el que sent l’arbre  ( en definitiva desitjaria ser arbre), durant uns quants segons  : la pujada de la saba, la frisança del brot . el fred de l’escorça amb les glaçades. Hi ha qui, en una situació idèntica , s’acostaria al tronc i hi clavaria una puntada de peu i s’hi pixaria. HI HA QUI ENTEN TAN L’ARBRE QUE ES CAPAÇ D’ATALAIAR EL BOSC SENSE ALÇAR-SE UN PAM DE TERRA . Hi ha qui,  davant els arbres que voldria BEN SEGUR reduir a serradures, està incapacitat per entendre la bellesa d’un bosc. Hi ha qui, com en el conte de MROZECK defensa l’arbre contra el que va a  estampar-se més d’un cotxe....
                 Hi ha qui ..., som diferents , CADESCÚ ÉS CADESCÚ : No hi ha un motlle comú. SOM PERSONES, SOM INDIVIDUS, cadascú és UN. És ell . És irrepetible.  ; és responsable d’ell mateix , de la seva vida, i dels fruits de la seva vida : ÉS AMO  DELS SEUS VALORS,  DELS SEUS PENSAMENTS I DELS SEUS SENTIMENTS...
Jo estimo   l’arbre : 
                                                  Es generós: dona ombra, fruits, aixopluc, companyia
                                                   Es depositari de molta bellesa, color, forma , poesia .
                                                   Dona: fruits ( molts d’ells riquíssims ) , llenya pel foc de
                                                   la llar, pel forn,  fusta per mobles, per la construcció ...                
                                                   Es inspirador de poesia, d’ amistat, de amables converses   
                                                  I, SOBRE TOT DE REPÒS. Vora un arbre s’aturen les preses i fa                                    
                                                  bo de enraonar amablement .
                                     Visca l’arbre !-  No tot el que no són pessetes, són ...
També aquests dos arbres :  “l’arbre-bellesa i vida” i “l’arbre-producte” ; l’espiritualitat i la matèria; els valors i el diners ,són els extrems en que podem situar la vida: A  l’espaí del mig , entre Pinta i Valdemoro, hi som tots; una mica més a la dreta, una mica més a l’esquerra... – Som lliures , som humans amb coneixement i llibertat i ningú pot senyalar-nos el lloc : vet aquí el valor immens   de ser persones  i per tant responsables de nosaltres mateixos. Tant de bo l’encertem tots: vulguem o no, som germans.  
                                                                                                              Anna

Tant de bo tothom es pugui sentir arrelat al món com si fos un arbre amb el mateix respecte a la natura, al món, i a si  mateix, i les mateixes ganes de créixer cap el cel i de viure.
                                                                                                            Isabel

Un altre pensament a la ombra d’un  arbre d’un home que en plantava :
“ La majoria dels humans aprenem i estimem no pas mitjançant les abstraccions sinó a través de l’experiència , l’experiència del dolor i del plaer : som ens culturals , però sobre tot, ens biològics . I hauríem de ser conscients que la humanitat ha viscut durant milers d’anys amb contacte directe amb la naturalesa i que avui, en general, en vivim molt allunyats; els avenços tecnològics ens hi poden acostar però també allunyar- nos en definitivament . Aquest contacte és bàsic per a la nostra salut física i mental ; a les ciutats amb un bitllet de metro o de bus i als pobles a peu, s’hi arriba en un no res . I en molts parcs s’hi poden observar des de la flor més petita fins el cuc, la papallona i l’ocell. La descoberta de la natura ens ajuda a lluitar contra l’acceleració : caminar sense pressa, educar en la serenitat , la paciència i la contemplació, especialment als nens , el nostre futur , que hauran d’aprendre a conèixer-la per poder-la respectar : només així es podrà resoldre la crisi medio-ambiental actual. No n’hi ha prou amb el treball que si fa des de l’escola . Hi ha molts centres que van substituint el ciment per l’espai verd per establir-ne el contacte i per estimar-la : Tots ens hi hem d’involucrar.
Tornava a llegir fa uns dies un llibre meravellós per a totes les edats : “ l’home que plantava arbres”, de Joan Giono editat  i reeditat en moltes llengües : ens conta la vida d’un pastor  , que a la regió dels Alps de la  Provença , es dedica tota la vida a plantar arbres , i que amb la seva perseverança convertirà el que eren erms , per l’acció de l’home , en unes valls boscoses : amb els arbres hi tornarà la vida : l’aigua, els animals i la gent que havia abandonat els pobles .l’ exemple, de aquest pastor, de humanitat i generositat amb una única dedicació: plantar llavors i plançons d’arbre !!!!!. Molt bona acció !!!. Gràcies .




sábado, 5 de enero de 2019

ARQUITECTURA AL SEGLE XXI


-        Pensaments de La Vanguardia
-        Vicente Guallar  -             4/01/2019

.....la arquitectura espectacle va morir amb la caiguda de Lehman Brothers. La nova arquitectura és ecològica i social.  Hem guanyat un concurs per aixecar a SHENZEN  ( Xina )  la capital tecnològica xinesa , tot un barri, i serà sostenible i ecològic. Aposto radicalment per la arquitectura en fusta , però primer serà reconstruir els corredors verds que la ràpida urbanització ha destruït. El president de la Xina diu que vol aixecar una eco civilització, i són lents però consistents .
Veig signes positius: si rego un maó no creix res, però si rego un arbre en puc fer servir la fusta i plantar-ne un altre. Cal utilitzar materials que s’auto renoven  .
Sí . LES CIUTATS NO HAN DE SER MEGOLÒPOLIS, SINO METRÒPOLIS DE BARRIS : hem de trencar les ciutats en petites unitats i planificar-les perquè puguem anar a peu a treballar . comprar pa calent i aliments produïts al barri .
Es cert. Hi ha materials que són molt poc saludables . Cal entendre que els edificis no són un negocis. Sinó l’habitat de les persones. Que el nostre benestar, la interacció social i el progrés col.lectiu són prioritat.  El creixement ràpid de les ciutats ha fet que oblidem per a  qui es construïen .
                                                                     Guallart/ Amiguet. 

JUDAISME A CATALUNYA


PENSAMENTS INTERESANTS  - La Vanguardia / Lluis Amiguet –
El 1998 llegaron a Barcelona los primeros judios procedentes de una comunidad  sefardí de Turquía ,los Bassat  y fundaron en Barcelona lo que sería  nuestra Comunidad Judía. La madre de Luís Bassat ya nació aquí.
Al principio la comunidad de Barcelona siempre tuvo mayoría sefardí , los Bassat, los Benedetti , los Ardini, los Molbo , Los Andià, los Palatchi, ...que se instalaron en la Costa Brava .
Todos fueron grandes emprendedrores .
Más tarde, después de la guerra del 14,  llegaron los Ezquemazies, entre ellos Enrique Gebler y yo mismo que vengo des de Melilla.
Los sefardíes tienden al comercio i los asquemazíes tienen una vocación más industrial.
Hoy todo està cambiando. En Marruecos,por ejemplo, el rey ha ordenado que se enseñe el “holocausto” en las escuelas.
Durante estos cien años, la comunidad aporta toda su visión emprendedroa , comercial, industrial y global a la economia catalana y espanyola: Filomàtic, Mango, Pronovias, ...ocuparíamos la pàgina con empreses , indústries y marcas, algunasd ys multinacionales , creadas por nuestros emprendedores, siempre con visión cosmopolita però con raíces barceloneses.. Es nuestra vocación  abrirnos al mundo para servir a la comunidad en que estamos. Y me dejo “LA DANONE” , diminutivo cariñoso de Daniel Carrassó. Y también estabasn los Botton .
Yo llegué aquí des de Melilla el 1.068. Me casé con una barcelonesa y mis hijos ya són de aquí. Peró mi família y yo no sabíamos si Franco nos aceptaría : no fueron Buenos tiempos – Washington nos ayudó imponiendo su tolerància .
Ya existia la sinagoga de “Avenir” fundada presidida por David Ventura uno de nuestros grandes prohombres  Teníamos la “ Torà” en comun . Erigimos un edificio enla calle Indústria y un poco más tarde el de la calle Avenir que fue ampliado hasta darle una cabida de 7== persones.
Los sábados leemos un fragmento y lo comentamos. La Tora tiene 52 caítulos : uno por semana . Ahí dentro, en La Alianza tiene Vd. Los textos sagrados.
Tras la guerra llegó a Barcelona otro judio : J. Stern , un ingeniero que no contava con más capital que su talento. Trabajó y prosperó y al morir legó a la comunidad unos maravillosos terrenos entre Valldoreix i Sant Cugat : 10 hectáreas!!!!: allí hacemos deporte, piscina, aie libre i fiesta !!! Pero, sobre todo nuestro gran orgullo y nuestro futuro,  es nuestro col·legio.
haabiertos a la novedad y chocaron con los miembros de la comunidad más conservadores.
Uno de nuestros grandes debates ha sido el matrimonio mixto. Casarse con un gentil ( no judio ) estaba mal visto.
Como  sabe es la madre la que transmite el judaismo però, como sabe, esto también és intepretarble: prevaleció el criterio de admitir las conversiones : mi nuera catalana es judia conversa.
EL col·legio, H A T I K V A enseña hebreo y enseñamos en cuatro idiomes a 310 niños de los quecasi un tercio no son judios.
El de Madrid lo fundó Isaac Salama que tenia entrada libre en el PARDO durante muchos  años .
HOY LOS JUDIOS QUE LEGAN A ESPAÑA SUELEN EMPEZAR POR Madrid hasta que descubren Barcelona y lo bien que vivimos aquí, una gran Ciudad y discreta para los negocios Entonces, empiezan a venir una y otra vez ... Y SE QUEDAN!!!!!!!!.
==============================================================.

sábado, 22 de diciembre de 2018

ARA VE NADAL


ARA VE NADAL
MATEREM EL GALL
I A LA TIA PEPA
LI  DAREM UN TALL..
Ja hi tornem a ser. Dies cíclics que van i venem al nostre calendari, ( a la nostra vida ? ) i que ens convoquen a fer-nos arribar una abraçada plena de bons desitjos, d’ afecte, de certa joia ...
No vull faltar a la cita.
Aquí estic per desitjar-vos el millor de la vida per tots i cada un dels nois i noies, ara ja homes i dones , que he tingut la sort d’anar-me trobant pel camí de l’escola i de l’amistat: Us estimo, voldria per a tots vosaltres el millor de la vida, el millor de l’amistat, el millor d’haver compartit un trosset del més ja llargs anys de vida.
Una abraçada per Nadal i per la vida. 
                                                                                 Anna Masip i Canalda, mestre, amiga.