sábado, 2 de noviembre de 2019

IDEES E INTERESSOS


Estem d’acord amb les reflexions i conclusions de l’autor del article  publicat en la secció “ d’opinió ” de “LA  VANGUARDIA” del 8 d’octubre d’enguany :Alfredo Pastor.
Efectivament l’aplicació de noves tecnologies i mètodes de treball en la economia, ben segur que comportarà reducció de llocs de treball , però a la vegada en crearà de nous no tan sols per crear les tècniques i condicions de la producció i dels serveis, també per la `possibilitat d’ampliar el mercat i fer arribar a col·lectius i zones que fins avui no han pogut gaudir del bens , serveis i millores que gaudeix  una part limitada de la humanitat.  
Com exemple proposem el cotxe elèctric :millorà les prestacions, el medi ambient, el confort dels consumidors, però a la vegada és molt possible pensar que col·lectius de la humanitat que no hi accedien fins ara per diversos motius,   estiguin en condicions de gaudir d’aquest bé i dels seus serveis –
Benvingudes siguin les noves tecnologies : No han de fer por. S’han d’aplicar amb intel·ligència per trobar-hi la part positiva i avançar com sempre ha fet la humanitat: a peu, a cavall, amb carro, amb diligència, amb moto, amb cotxe convencional, i , ara, possiblement amb cotxe elèctric.
Recollir fruites del bosc, plantar arbres, augmentar la producció de mil maneres com adobs ,    hivernacles,  .... i endavant .
D’acord doncs i sense por però amb estudi de la producció i del mercat.

sábado, 21 de septiembre de 2019

“ El sistema educativo español debe cambiar i afrontar El fracaso i el abandono”.


                                                               Carina Farreras
-       Barcelona –
Aquest article està fet en forma d’entrevista a aquesta educadora bona coneixedora dels sistema educatiu espanyol.
Tracta els següents temes: fracàs, abandó ,mediocritat, inclusió, ratios,
Família-escola, ajuntaments, currículums, inclusió de la tecnologia, finances,    direcció i el seu lideratge, preparació dels docents a les universitats, el MIR I PRÀCTICUM, especialistes, selectivitat, orientació professional i del
l alumnat
Comparteixo la seva opinió i punts de vista .
El que cal és portar-ho a la pràctica , compartir una base comuna amb la flexibilitat i punts de llibertat necessaris,  però que totes les escoles aconsegueixin uns objectius i nivells comuns que garanteixin els drets dels alumnes a uns coneixements, una educació de la ment, unes capacitats d’aprenentatge de cara  a estudis posteriors universitaris, professionals , treball, que siguin la base de una vida plena que, sens dubte, és un bon camí per la felicitat .
Un punt important és aconseguir que família i escola comparteixin el projecte educatiu.
Un altre punt rellevant és que els objectius estiguin ben plantejats:
                                         . Tant per cent al que aspira. Un bon percentatge crec que el podíem fixar en un 70 -80 %, potser.
Com s’avaluen els resultats, i
Propostes concretes de millora .  

sábado, 20 de julio de 2019

Un home sant i savi


De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.
El camí de tornada era d’allò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre fresquívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li demanava asseure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 
Però l'home sant i savi pensava que si passava de llarg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .
No bevia, no reposava. Pujava i pujava . Quan ja era de nit arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allà hi trobava el premi: una formosíssima estrella li soneria , li enviava la recompensa del seu sacrifici.
Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atansà i li digué: 
- Home sant i savi vull anar amb Vos a la muntanya.
- Mira que el camí és molt feixuc ...
- Tant se val! , Pujaré amb Vos,
·       Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arribà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurà i està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...
Arribaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...
Un gran crit se joia se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues estrelles...
L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ... 




sábado, 13 de julio de 2019

QUÈ ÉS LA SAVIESA ?


Sa 622-25 .
Us faré saber què és la saviesa i com va néixer
I no us amagaré els misteris secrets;
En seguiré les petjades des de que nasqué
I posaré en plena llum el seu coneixement.
No tingueu por, no em decantaré de la veritat.
Déu me’n  guard , i, també de fer camí amb l’enveja que rosega
L’envejós: l’enveja que no té res de comú amb la saviesa.
Una multitud de savis és la salvació del món ,
I un rei assenyat dona consistència al poble.
Apreneu , doncs, com les meves paraules i en traureu profit
( potser capteniment assenyat del coneixement ...)

sábado, 2 de febrero de 2019

Arbres i individus: La Vanguardia 23 de gener de 2019 .


Hi ha qui, en veure un arbre, imagina com deuen ser de llargues les seves arrels. Hi ha qui  davant el mateix arbre, es pregunta si les branques aguantarien que algú si podes penjar pel coll amb una corda. El primer s’interessa per la flor que advé , en el cas dels ametlles  - o per la fulla que es panseix i que va mudant d´un verd xarolat a un coure trencadís – en el cas del meu arbre predilecte , un roure sense gaire distinció que creix en el camí que mena de Vilafranca al poble de les Cabanyes . El segon en canvi calcula la quantitat de llenya que se’n podria fer si se’l tallava . HI ha qui en topar amb un pollanc solitari voldria experimentar el que sent l’arbre  ( en definitiva desitjaria ser arbre), durant uns quants segons  : la pujada de la saba, la frisança del brot . el fred de l’escorça amb les glaçades. Hi ha qui, en una situació idèntica , s’acostaria al tronc i hi clavaria una puntada de peu i s’hi pixaria. HI HA QUI ENTEN TAN L’ARBRE QUE ES CAPAÇ D’ATALAIAR EL BOSC SENSE ALÇAR-SE UN PAM DE TERRA . Hi ha qui,  davant els arbres que voldria BEN SEGUR reduir a serradures, està incapacitat per entendre la bellesa d’un bosc. Hi ha qui, com en el conte de MROZECK defensa l’arbre contra el que va a  estampar-se més d’un cotxe....
                 Hi ha qui ..., som diferents , CADESCÚ ÉS CADESCÚ : No hi ha un motlle comú. SOM PERSONES, SOM INDIVIDUS, cadascú és UN. És ell . És irrepetible.  ; és responsable d’ell mateix , de la seva vida, i dels fruits de la seva vida : ÉS AMO  DELS SEUS VALORS,  DELS SEUS PENSAMENTS I DELS SEUS SENTIMENTS...
Jo estimo   l’arbre : 
                                                  Es generós: dona ombra, fruits, aixopluc, companyia
                                                   Es depositari de molta bellesa, color, forma , poesia .
                                                   Dona: fruits ( molts d’ells riquíssims ) , llenya pel foc de
                                                   la llar, pel forn,  fusta per mobles, per la construcció ...                
                                                   Es inspirador de poesia, d’ amistat, de amables converses   
                                                  I, SOBRE TOT DE REPÒS. Vora un arbre s’aturen les preses i fa                                    
                                                  bo de enraonar amablement .
                                     Visca l’arbre !-  No tot el que no són pessetes, són ...
També aquests dos arbres :  “l’arbre-bellesa i vida” i “l’arbre-producte” ; l’espiritualitat i la matèria; els valors i el diners ,són els extrems en que podem situar la vida: A  l’espaí del mig , entre Pinta i Valdemoro, hi som tots; una mica més a la dreta, una mica més a l’esquerra... – Som lliures , som humans amb coneixement i llibertat i ningú pot senyalar-nos el lloc : vet aquí el valor immens   de ser persones  i per tant responsables de nosaltres mateixos. Tant de bo l’encertem tots: vulguem o no, som germans.  
                                                                                                              Anna

Tant de bo tothom es pugui sentir arrelat al món com si fos un arbre amb el mateix respecte a la natura, al món, i a si  mateix, i les mateixes ganes de créixer cap el cel i de viure.
                                                                                                            Isabel

Un altre pensament a la ombra d’un  arbre d’un home que en plantava :
“ La majoria dels humans aprenem i estimem no pas mitjançant les abstraccions sinó a través de l’experiència , l’experiència del dolor i del plaer : som ens culturals , però sobre tot, ens biològics . I hauríem de ser conscients que la humanitat ha viscut durant milers d’anys amb contacte directe amb la naturalesa i que avui, en general, en vivim molt allunyats; els avenços tecnològics ens hi poden acostar però també allunyar- nos en definitivament . Aquest contacte és bàsic per a la nostra salut física i mental ; a les ciutats amb un bitllet de metro o de bus i als pobles a peu, s’hi arriba en un no res . I en molts parcs s’hi poden observar des de la flor més petita fins el cuc, la papallona i l’ocell. La descoberta de la natura ens ajuda a lluitar contra l’acceleració : caminar sense pressa, educar en la serenitat , la paciència i la contemplació, especialment als nens , el nostre futur , que hauran d’aprendre a conèixer-la per poder-la respectar : només així es podrà resoldre la crisi medio-ambiental actual. No n’hi ha prou amb el treball que si fa des de l’escola . Hi ha molts centres que van substituint el ciment per l’espai verd per establir-ne el contacte i per estimar-la : Tots ens hi hem d’involucrar.
Tornava a llegir fa uns dies un llibre meravellós per a totes les edats : “ l’home que plantava arbres”, de Joan Giono editat  i reeditat en moltes llengües : ens conta la vida d’un pastor  , que a la regió dels Alps de la  Provença , es dedica tota la vida a plantar arbres , i que amb la seva perseverança convertirà el que eren erms , per l’acció de l’home , en unes valls boscoses : amb els arbres hi tornarà la vida : l’aigua, els animals i la gent que havia abandonat els pobles .l’ exemple, de aquest pastor, de humanitat i generositat amb una única dedicació: plantar llavors i plançons d’arbre !!!!!. Molt bona acció !!!. Gràcies .




sábado, 5 de enero de 2019

ARQUITECTURA AL SEGLE XXI


-        Pensaments de La Vanguardia
-        Vicente Guallar  -             4/01/2019

.....la arquitectura espectacle va morir amb la caiguda de Lehman Brothers. La nova arquitectura és ecològica i social.  Hem guanyat un concurs per aixecar a SHENZEN  ( Xina )  la capital tecnològica xinesa , tot un barri, i serà sostenible i ecològic. Aposto radicalment per la arquitectura en fusta , però primer serà reconstruir els corredors verds que la ràpida urbanització ha destruït. El president de la Xina diu que vol aixecar una eco civilització, i són lents però consistents .
Veig signes positius: si rego un maó no creix res, però si rego un arbre en puc fer servir la fusta i plantar-ne un altre. Cal utilitzar materials que s’auto renoven  .
Sí . LES CIUTATS NO HAN DE SER MEGOLÒPOLIS, SINO METRÒPOLIS DE BARRIS : hem de trencar les ciutats en petites unitats i planificar-les perquè puguem anar a peu a treballar . comprar pa calent i aliments produïts al barri .
Es cert. Hi ha materials que són molt poc saludables . Cal entendre que els edificis no són un negocis. Sinó l’habitat de les persones. Que el nostre benestar, la interacció social i el progrés col.lectiu són prioritat.  El creixement ràpid de les ciutats ha fet que oblidem per a  qui es construïen .
                                                                     Guallart/ Amiguet.