NO ENS QUEDEM ATRAPATS
                             EN LA PROVOCACIÓ!.            

Sospesant els forassenyats esdeveniments  a rel de l'esborrany de la nova llei per millorar d'educació d'aquests darrers dies  que ens ha presentat el ministre Wert  m'atreviria a fer les següents reflexions:

1ª.-  La immersió lingüística és la garant de la cohesió social de Catalunya: hem incorporat al nostre Sistema Educatiu milers de nens i nenes , de nois i noies de parles molt diverses i que han trobat en el denominador comú de la llengua catalana el confort de la comunicació amb la nació que els acull, i  els fa sentir propers, acceptats i integrats a l'escola .  Moltes vegades aquests beneficis es fan extensius a la família . Quan s'integrin al món laboral no hi ha dubte que la llengua catalana els hi representarà un vehicle positiu envers la feina

2on.- Les competències en matèria educativa que recull L'Estatut,  la LLei d'Educació de Catalunya aprovada pel Parlament, referendada pel Tribunal Suprem , han d'ésser respectades .

El ministre Wert   ha passat per sobre  d'aquestes consideracions tan evidents i ha actuat en el fons i en la forma amb una maldestra provocació. No crec que hagim de malgastar temps discutint hores i hores sobre el que és evident  : la immersió és bona i les competències ens pertanyen.  No hi cap la discussió.

3er.-Sí que  hi una una situació que  ens ha preocupar: Els informes reiterats de Institucions com Pisa i la OCDE que ens alerten que el alumnes de primària no assoleixen els nivells de la mitjana europea - lloc 23 de L'OCDE -  ni en lectura ni en matemàtiques  ni en ciències- Això es preocupant. HI HEM DE POSAR REMEI i a ser possible en un període de temps com més curt millor:  en un mitjà plaç de dos/tres anys.

Els alumnes d'E.S.O. tenen una tassa d'abandonament  del seus estudis superior a un 30% : Això ha d'esdevenir un altre seriós motiu de preocupació.

A la nostra secundària obligatòria  es pot  obtenir  el títol  o passar de curs amb una o dues  matèries no aprovades i de les que es fa càrrec el consell d'avaluació . Això també es altament preocupant .

 L'E.S.O. és el coixí on descansen els batxillers i la Formació Professional . Ambdós han d'assolir els nivells necessaris tant per anar cap a l'Ensenyament Superior o al món laboral i si s'hi entra amb mal peu , malament rai!.

On cerquem la solució ?.

•  La PRIMÀRIA ha de treballar per  aconseguir les competències bàsiques: - lectura amb comprensió , expressió oral i escrita, matemàtiques  i , sobre tot, hàbits de treball - . L'escola ha de "centrar-se" en aquestes destreses. Ha de prioritzar-les i fer-les extensives a tots els alumnes 
• Això és assequible amb una bona gestió del temps i amb equips de professors compromesos amb els objectius acordats i , sobre tot, poder disposar del suport i mitjans  psicopedagògics i tècnics que siguin necessaris. També la Primària ha de dotar als alumnes de tècniques d'estudi i aprenentatge. 
•  La Secundària s'ha de replantejar  la dedicació del seu temps, del seu esforç i dels mitjans de que disposa ,  envers un pla  realista i possible per treballar de forma seriosa i exigent els coneixements i habilitats que avui necessiten els nostres nois i noies . Potser serà bo prescindir de crèdits que enriqueixen coneixements diríem de " lluïment" i dedicar més hores i esforç  per aconseguir una base sòlida que "aguanti"  amb garantia els projectes laborals o d'estudis superiors i d'investigació del segle 21  i del nostre món globalitzat i exigent que no es conforme en menys que l'excel·lència .
• Uns "itineraris" ben estructurats i amb possibilitat de posteriors adaptacions , segurament situaria a l'alumne cap on estan el seus interessos
• Deixeu-me insistir: un alumne amb una PRIMÀRIA ben fonamentada i "construïda" té molts números per sortir-se'n i no abandonar a l'E.S.O.

Aquesta "base" que devem al jovent que estem "pujant" també hi hem de fer lloc als valors que els  professors del segle 20  hem de inculcar i servir de referència a alumnes del segle 21 encara que "habitem en aules del segle 19 :

                                     - Hem de treballar. Sense esforç, responsabilitat  i "colces" 

                                        no es pot anar endavant. Encara que hi posis tots la      

                                       tecnologia del segle 21.
                                     - Per "passar" curs s'han d'aprovar totes les matèries!  . Les 
                                        "rebaixes" i els "descomptes" , no s´hi valen ... perquè a la 
                                       vida tampoc ens ho podem permetre. La manca d'exigència  
                                       pot sembla d'entrada que dona facilitats als alumnes. La        
                                       realitat demostra que no és així: molts alumnes abandonen
                                       perquè no es veuen capaços d'anar endavant amb els 
                                       dèficits "acumulats" en els cursos anteriors. NI ELS 
                                       PROFESSORS, NI ELS NOIS I NOIES NO ENS PODEM PER-
                                      METRE EL FRACÀS.
                                      - Aquí hem d'assenyalar el paper fonamentals de les tutories
                                      i acompanyament que a voltes han de emplenar el buit de 
                                      situacions familiars i socials desfavorables.
                                   

• A més, avui disposem d'uns mitjans de suport i d'uns equips de professors competents i il·lusionats . Hi ha molts professionals de primera fila que estan més que disposats a secundar un bon pla. 

El ministre Wert no ens ha  d'esmenar res , però nosaltres hem de fer passos endavant per ser els millors , i ho podem fer!!!.


Anna Masip i Canalda

                                      

E D U 21 C O N G R É S

                 


                      SI  NOMÉS M'HO  EXPLIQUES,  HO ENTENC


                      SI M'HO FAS REPETIR, HO RECORDO


                      SI M'HO FAS VIURE, HO APRENC



                                                       E D U 21  - CONGRÉS -


                            

EL PROCÉS DOCENT : SEMENTERA DE VALORS

Aquí hi trobareu exposat el meu pensament per contribuir a  un projecte educatiu que ens condueixi al l'èxit i ens allunyi del fracàs. 

http://issuu.com/anamasip/docs/el_proces_docent?mode=window&viewMode=doublePage

M O D E L E N V E R S L' È X I T

                               E N V E R S 

                                                  L' È  X  I T

       DE

      L'ES
             CO
                LA                                                                 
                                                                                                                                                                         
               
Recollint el meu pensament : Per guanyar la partida al fracàs escolar i, per tant, caminar envers l'èxit podria anar per aquest camí:

• "Respectar el temps" de l'escola per impartir coneixements, habilitats i actituds.
• Estimular els més petits amb educació primerenca.
• MAXIMITZAR  l'atenció i concentració en els darrers cursos de Infantil i els tres primers cursos de Primària.
• Així mateix en aquests cursos d'Infantil i Primària, prioritzar i treballar les destreses bàsiques :el llenguatge, la lectura comprensiva, l'expressió oral i escrita correctes; els nombres, les operacions matemàtiques  i els hàbits d'atenció i de treball: tot  l'edifici depend d'aquests nivells tan fonamentals.
• Assegurar una base de coneixements  no tant en amplitud com en profundidad ens els nivells P-4, P-5 i P-6
• Dotar als alumnes de tècniques d'estudi i d'organització : agenda.
•  La Primària "es la mare" de tota l'educació.
• Gestió per objectius aplicada a totes les etapes.
• Organització del treball en EQUIPS DE MESTRES, PROFESSORS I PROFESSIONALS .
• Metodologia basada en l'experimentació en tallers, laboratoris, biblioteca, museus... i en la realitat de les coses que es puguin copsar , que caminin d'acord amb el dia d'avui  i   que tinguin  en compte els sentits que són la porta  per on es capten els coneixements 
• Estratègies de suport als objectius: una molt interessant consisteix en que  els Departaments singularitzin  els temes significatius que formin una base sòlida a l'abast de tots  a la vegada que deixen "via ample" per aprofundir coneixements als alumnes que ho desitgin o ho requereixin. 
• Si els alumnes "assumeixen" la cooperació es produeix un molt bon efecte"apalancament" i pujada de nivell de tots.
• Servir-se de tots els mitjans de suport que l'avenç científic ens proporciona en el camp tecnològic i en el camp dels coneixements de la neurociència . 
• Aplicar tècniques de recuperació que ens permetin no deixar endarrere cap alumne : estimular l'esforç,  l'autoestima, crear complicitats amb el grup classe que incorporin l'esperit d'equip : ens en sortirem tots!.  Tornem-ho a dir: una bona primària i una bona secundària ben coordinades i  que els  doti d'una base sòlida no tan sols de coneixements, si no d'actituds de feina ben feta, ben gestionada obre una drecera per la formació de qualitat.

                   

G E S T I Ó D E L' A C T E D O C E N T III

                               

GESTIÓ III                              

Una altra possibilitat que ens dona la GESTIÓ PER OBJECTIUS la podem aplicar a la Secundària: E.S.O.,  als batxillerats o a la Formació Professional.

En  als currículums i a les programacions de cada departament  l'equip de professors pot "espigar" quins són els temes i, dintre dels temes els coneixements, les habilitats que són fonamentals i que donen solidesa i base per poder-hi assentar els cursos posteriors i, mirant més enllà, als camins que poden escollir els i les alumnes.  Crec que és bo subratllar-los i fer-los notoris . També exigir  amb especial èmfasi el  SEU domini en les avaluacions . S'ha d'avisar que aquests  coneixements  i habilitats són IMPRESCINDIBLES PER UNA AVALUACIÓ POSITIVA . En les programacions , que periòdicament s'entreguen, hi seran convenientment destacats i, després,  treballats a fons quan s'esdevingui el moment oportú.  Això no vol significar que resti internés i importància  als altres temes. Només persegueix fixar  coneixements clau i que donen solides per avançar envers un objectiu que ens dona una base molt consistent.     

Focalitzar i separar en el possible el gra de la palla a les sovint sobrecarregades programacions facilita l'aprenentatge i podem dir després d'haver-ho experimentat forces anys, que dona bons resultats .

És veritat que requereix una acurada tria per part de l'equip de cada Departament .Aquesta tria s'ha de fer amb el suport d'experts  en la matèria i d'experiència docent. Però paga la pena : dona cohesió al treball de Departament i és una bona guia per el/la alumne . Complementada amb els mini objectius de senyalar en quin moment determinat tothom podrà "assegurar" un determinat coneixement , prepara per superar les etapes i apropar-nos al l'èxit que perseguim. Un altre aspecte a tenir present és que ajuda als i a les alumnes a no "despenjar-se" del grup i a combatre el temut fracàs escolar. 

   

GESTIO DE L'ACTE DOCENT II

      

 GESTIO  II

                                                                                               

Per continuar amb el tema de la "GESTIÓ DE L'ACTE DOCENT" m'agradaria oferir unes  suggerències que donen bon resultat: 

• Marcar-se  "mini objectius" per aconseguir fites concretes molt senzilles i amb el temps ben  concret per portar-les a terme:
• Exemples: Objectiu " escriptura i ortografia" : aconseguir que aquest  mes tots els nens i nenes del nivell - 1 - escriguin correctament ahir, avui, demà; els de nivell II, ara, tard, mai, els de nivell III... Cada mes es van acumulant paraules o girs que enriqueixen el vocabulari.
• Objectiu: Aconseguir  que aquest mes tots els nens i nenes de nivell - 3 -  aprenguin a distingir els sons i la grafia "gue, gui, ge, gi "
•  Objectiu: Nivell - 4 -  Aquest mes tots els nens i nenes d'aquest nivell seran capaços d'assimilar i distingir  els conceptes " subjecte, predicat" en una oració simple.
• Objectiu : Nivell - 4 - Tothom dominarà l'us de l'agenda escolar.
• Tots els alumnes de 2n  curs d' E.SO.  resoldran amb correcció les equacions de segon grau . 
• I,  així, anar fent ..
• Amb aquests petits objectius aconseguits es  va teixint una "xarxa paral·lela" al curriculum,   que en acabar els cicles i les etapes dona uns resultats molt positius , cohesionen als grups, augmenten  l'autoestima . Sense adonar-se'n i amb poc esforç,  es va emplenant la "motxilla de cadascú" .A més a més, una altra cosa molt positiva,  és que són de tot el grup , ningú ha de quedar enrere: ho ha d'assolir tothom encara que s'hagi d'alentir una mica el ritme i que el "més següent " toqui insistir. No   s ' estrena cap  nou mini objectiu fins no "haver fet el ple". 
• Amb una mica d'habilitat, com a bona estratègia,  dona uns resultats excel·lents.    si s'hi "afegeixen" petits incentius"  ( un pati extra, un video'clip, un partit de bàsquets...)  poden contribuir a crear un bon rotllo que a les aules mai hi és sobrer. 

Una altra estratègia molt senzilla i eficaç, és fixar un temps i un moment en que tots els alumnes hauran adquirit coneixements o habilitats fonamentals . Per exemple: 

En quin nivell haurem assolit l'us de programes com el Word, accés a Internet,  l' Excel,  e-mail, imatges, power-pont etc.?

Quan podrem "assegurar " el domini de les taules de multiplicar?

En quin moment tots podran definir correctament  bisectriu d'un angle?,àrea del cercle? volum d'un cub'...

Quan tots podran entendre i expressar en anglès unes determinades situacions o un vocabulari prefixat? , una conversa senzilla sobre la "identitat" de cadAcú?

En quin nivell "assegurem" que tots i totes tindran ben definida la seva lateralitat?

En quin nivell tots i totes sabran utilitzar un gràfic i interpretar-lo?

En quin curs d'E.S.O sabran reconèixer un mineral de pirita, galena cinabri, calcopirita?

Quan tots i totes sabran utilitzar un microscopi?

i confeccionar una pàgina Web?

Són "mini objectius" que asseguren coneixements o habilitats senzilles però, AIXÒ SÍ,  aconseguides per tothom.  Allunya el fracàs , crea cohesió i són molt i molt rendibles.

El camí de l'èxit passa per una bona gestió i respecte del temps de l'escola i una gestió per objectius procurant no fer volar coloms : més val l'essencial , la bona base, assolida per tothom que proposar-se fites ideals per les que no es tenen els mitjans i el suport adequats i assequibles. 

A GESTIÓ III intentarem explicar com portar a terme uns altres objectius sense carregar les programacions i que aconsegueixen m minimitzar el fracàs.  

GESTIÓ DE L'ACTE DOCENT

                        

Voldria  insistir  sobre  dos aspectes que em semblen importants,  dins la  metodologia del acte docent , per “traspassar” coneixements o habilitats

PRIMER :   Tot coneixement s’assimili-la a través dels sentits i , per tant, cal practicar una pedagogia com més activa millor . Aquesta és una realitat que, avui dia ,  ningú posa en qüestió ; han quasi desaparegut les anomenades “ classes magistrals” i a tot arreu és fan uns plantejaments en que es presenten els temes a través de fets, d’ imatges sensibles, d’objectes, de projeccions que posant al abast dels alumnes la comprensió en la que hi juguen un paper  cabdal la vista, l’oïda, el tacte... i , a voltes,  la imaginació . És, crec, una fita aconseguida amb el treball i orientació de molt bons pedagogs , la  col.laboració de molts mitjans , de les T.I.C.  i, també, de   moltes editorials especialitzades a les que s’ha de reconèixer una valuosa aportació  .

SEGON :  Els treballs pràctics que s’han de  s’han de fer com a part fonamental de l’aprenentatge . Aquests són imprescindibles  i donen eficàcia a l’acte docent . Tant és així ,  que si aquesta part pràctica no hi és present , es posa en perill tot el procés d’ensenyament/aprenentatge que restaria inacabat, fallit, sense resultats.

Exercicis , problemes, lectures comentades i “criticades” , composicions  i,  sobre tot, experiències i experiments en els laboratoris de física, química, biologia, geologia , tallers d’ensenyances artístiques i música, treballs de biblioteca,  treballs amb premsa i mitjans de comunicació, muntatges amb material electrònic/elèctric  i de robòtica , resolució de problemes propers a la vida quotidiana , etc. s’han de fer presents a les aules : són font de eficàcia de l’acte docent .

Cal insistir que en un bon projecte les anomenades ciències experimentals s’han d’impartir en el laboratori , en els tallers o en la natura. Els coneixements i les habilitats  s’han de viure , s’han d’apropar com és millor a la realitat .

TERCER :  Aquests treballs es poden realitzar individualment  o en equip.  Aquesta “habilitat” convé desenvolupar-la des de l’escola . L’alumne se la trobarà a l’empresa, a la investigació, a la feina, a tot arreu.

QUART:  Durant  els primers estadis del treball el mestre o el professor estarà a prop per ajudar i orientar. Tanmateix convé que  tan punt sigui possible els alumnes i els equips se’n surtin sols i s’espavilin .

A més a més, de situar la relació  mestre/alumne  , aquesta fase és un bon camp d’observació.

Sé que amb aquestes senzilles reflexions no he descobert “ la sopa d’all” però em sembla bo de donar-s’hi relleu . Són tan cabdals !.

                                                                                        

                                         GESTIÓ: “DESTRESES BÀSIQUES”

                                                                                                                    

 És inqüestionable que per avançar en el nostre sistema educatiu ens hem de  preparar per assumir molts i importants  canvis. Tanmateix també és, així mateix inqüestionable, que els nostres escolars per reeixir-hi, necessitaran un bon domini del que denominem "destreses bàsiques" : llegir comprensivament i amb fluïdesa, escriure i expressar-se amb propietat, saber treballar i comprendre els paradigmes matemàtics fonamentals, fer-se amb bons, eficaços i eficients hàbits de treball sobre les que poder edificar amb consistència tots els canvis necessaris que ens encarin envers l'èxit i ens permetin sortir del fracàs . 

Com aconseguir-ho ? Treballant per objectius i en equip.

Per acotar el període en qual podem  aconseguir aquestes destreses podríem fixar: iniciar-les a Infantil 4 i 5 , però treballar-les amb profunditat als tres primers curos de la primària.

Les “destreses bàsiques” en aquests tres primers cursos de primària s’han de treballar com un objectiu absolutament prioritari  , assumit per tot l’equip de mestres i professors. Aquuest equip ha d'actuar no tan sols en coordinació si no que també ha de fer-se seu el compromís de tirar-lo endavant : lectura, escriptura, expressió , operacions matemàtiques , els han de tenir presents tots els components de l'equip i en totes les activitats ..

L’objectiu: “domini de les destreses bàsiques” ha d'ésser absolutament prioritari i ha d'ésser comprensiu  del 100 per 100  de tots els  nens i nenes . S’ha de comptar amb un equip de suport psicopedagògic i amb atenció particularitzada pels alumnes que puguin presentar mancances . És importat una adequada planificació que  s’adeqüi  a cadascun dels nivells de pre-escolar i de primària per arribar al final de l’etapa a la consecució del objectiu.

S’ha de tenir cura especialment de  la “gestió del temps”  i no permetre que interfereixin altres tasques provinents d’àmbits aliens a l’escola si no és possible donar-les- hi cabuda sense distreure’s de l’objectiu fonamental  . És aquí que hem de demanar que cadascú  - família, municipi, sanitat, lleure, etc. - accepti la part que li correspon  i permeti que l’escola faci la seva feina ben feta i aconsegueixi les seves fites . 

També han  d'apuntar en aquesta direcció l’estabilitat que necessita l’escola  per treballar els seus objectius que requereixen  temps i  un , com a mínim,  mig termini,  per aflorar resultats positius.

 Hauríem d'intentar fugir de canvis de Llei  cada legislatura i també de  “sobtades” metodologies que sense el necessari període de maduració i experimentació  apareixen com bolets en el món de l’educació  . S’ha de progressar, es clar que sí, però els nens i nenes són tan importants que cal fer-ho amb totes les garanties del món  .

Per tirar endavant l’objectiu :  “ a tercer de primària destreses bàsiques per a tots” no hi ha altre camí que fer-ho en equip i per això és precís que les escoles comptin amb una plantilla de professors el més estable possible. Com a mínim a finals de juny les noves incorporacions i trasllats han d'estar fets i d'aquesta manera poder participar en la  programació del curs següent . Es nefast que el mes de setembre o al mes d'octubre “aterrissin” a les escoles nous mestres o professors completament  “desconnectats” . És comprensible que planificar el curs per la Conselleria presenta dificultats i complexitats però si volem qualitat i eficàcia no hi ha altre camí que tothom faci bé la seva feina . Avui hi ha suficients mitjans i tecnologia per aconseguir-ho.

Voldria deixar clar  que el fet de “reservar” el temps de l’escola per a l’escola no comporta deixar de col.laborar amb altres institucions ( municipi, sanitat,  lleure, etc.) : es tracta de prioritzar els objectius . Si es possible  atendre  els requeriments d’altres institucions sense menyscabar la tasca de l’escola, perfecte. Si això no és compatible, primer  són  les tasques que li corresponen per se. A més, tots sabem que “transversalment” molts objectius són coincidents i no comporten  “carga” extra de temps. Ben organitzats moltes coses són factibles però hem de tenir present que escola no és un “totum revolutum” en que tot hi cap.

La  Primària és el fonament que suporta tot l’edifici. És la garantia que les etapes següents trobaran una bona base que els oferirà suport. Una Primària ben “edificada” també suposa haver adquirit uns hàbits de treball i d'esforç , de responsabilitat per part de l’alumne , de bones maneres de fer, estudiar i treballar: els bons “fonaments”  adquirits :  coneixements de llengua, de matemàtiques, hàbits de treball , tècniques d'estudi  domini del curriculum i de les competències no es aconsegueixen sense que l’alumnat s’impliqui . A més de  l’autoestima de qui percep que no “fracassa” i que se’n surt.

Hem parlat de “destreses bàsiques”  que començarien en el darrer nivell de Infantil i els tres primers cursos de Primària . Resta una feina molt i molt important per la resta : Primària 4 ,i5 i 6 que haurien d’assumir:

-          domini complert de l’expressió oral i escrita

-          competències matemàtiques

-          treball de tot el currículum de Primària

que ha de suposar adquirir tècniques de d'estudi i planificació de  la feina .

 Quan un/a alumne assoleix la Primària ( també la família) ha de tenir assumit que està preparat per una nova etapa que li donarà nous coneixements i habilitats , però “ les actituds”  ja les té adquirides : pot “edificar” el que calgui ; està en situació  perfecte per “la sortida” de la cursa que li espera.

Els fruits d’una Primària exigent, seriosa, també arriben els valors que un treball ben fet, ben planificat, sense concessions “ a la galeria” i que són el millor antídot per eradicar el tan temut fracàs de la Secundària. 

                                                                                       Anna Masip i Canalda

  

 

                                        

GESTIÓ

G   E   S   T   I   Ó

Voldria, dins les meves modestes possibilitats,  aportar quelcom al magnífic projecte que treballa  EDU 21 .

Per expressar el meu pensament envers l’escola el puc definir amb un sol  concepte:  “gestió”.

D’entrada vull aclarir que , sobre tot, faig referència a la primària que considero el tronc i fonament de tot l’edifici posterior.

Podíem fixar-nos en quatre aspectes :

-          Gestió de l’escola : planificació, organització, currículums, horaris -

-          Gestió  de l’acte docent. Entenent per acte docent l’acte per el qual un mestre, un professor, un equip transmet i dirigeix la transmissió de un determinat coneixement o habilitat a un/a alumne .

-          Gestió  per objectius ben definits i portats a terme en equip.

-          Gestió del temps

Començarem per aquest darrer punt: gestió del temps:

Per reflexionar sobre la gestió del temps ens caldrà fer algunes puntualitzacions:

1)  Aquí el temps l’hem d’entendre  en termes econòmics, es a dir,   com un bé escàs,  del que  no podem disposar-ne de manera il·limitada

2 )   Per educar un infant “ es necessita tota la tribu” ( José Antonio Marian )

3 )  La família constitueix el  nucli central  de la tribu  i és responsable de la seva educació.

4 )  Però també en formen part els governs, el municipi, el barri , la comunitat, la sanitat, les entitats de lleure ... i  l’escola .

Dit això ;  centrem-nos en l’escola . Podem afirmar que l’escola té l’objectiu primordial d’ensenyar els coneixements , les habilitats i les actituds que li caldran al nen/a, noi/noia per poder accedir  al món adult i reeixir ( sense morir en  el intent ) amb les millors garanties d’èxit per tirar endavant la seva vida personal, laboral, social, cultural ...

Avui això és una tasca que Déu n’hi do!  i que per portar-la a bon terme té necessitat del tot el temps,  mitjans de suport, esforç i .. bon humor possibles

L’escola ha de estar ben “coordinada” amb els altres membres de la tribu per col.laborar-hi en tot el possible. Procurant incloure en els seus programes de forma “transversal” els objectius que li puguin confiar però,  l’escola ha de poder prioritzar i situar la seva tasca pròpia en primera línea i exigir que el seu temps li sigui respectat .

Una bona base aconseguida en la primària és la millor plataforma per sostenir la secundària, els batxillers, la formació professional i , fins hi tot, la formació superior. Pensem el que “pesa”

                                             -    una plena  competència lingüística

-          bona comprensió lectora

-          expressió oral i escrita correctes

-  competència dels paradigmes matemàtics compresos en el    currículum de primària

-          hàbits de treball correctes i feina ben feta

-          tècniques de estudi ben assolides

-          habilitats en el treball de les T.I.C i amb les T.I.C.

Aquestes són les prioritats i massa vegades queden “ofegades” per objectius i tasques que corresponen a altres membres de “ la tribu” i que , tot hi ser en sí mateixos prou bons i desitjables ,  es mengen part del temps que li és propi.  Tots hem sentit comentaris en la línea : “ això o allò, a propòsit de qualsevol tema que sorgeix en el decurs de l’actualitat, s’hauria  d’ensenyar a l’escola, hi hauria d’haver un crèdit específic dedicat a ...”.. Ja no parlem d’activitats curioses com ensenyar a menjar fruita i verdura, revisions mèdiques, vacunes, programes municipals, activitats de lleure  i un llarg etc. . Si cadascú aguantés la seva “espelma”  no hi ha dubte que permetria a l’escola aprofundir en el seus objectius . I si això és bo per la primària pel fet que és  la base i el pilar de sosté la resta ,  igual ho és  pot aplicar a l’E.SO.  i als altres ensenyaments mitjans.

En aquesta línea de gestió del temps no aniria gens malament “revisar”  la quantitat de “paperassa” a càrrec de l’escola. Potser trobaríem sistemes més senzills, més simples  que ens permetessin arribar allà mateix amb menys temps. Ser eficaç i eficient no sempre va de bracet a més carregós.

 

                                                                                                               Anna Masip i Canalda

P E N S A M E N T S :

Añadir leyenda

Sóc una professora ja jubilada que vaig exercir d'ensenyant més de quaranta anys a primària y a la secundària. També com a directora d'una escola cooperativa de prop de mil alumnes que comprenia des de llar d'infants a secundària no obligatòria amb batxiller i formació professional.

Encara que la meva formació va ser com economista, la meva vocació i dedicació es va moure sempre pel camp de l'educació. 

Voldria deixar constància de manera molt simple i senzilla d'alguns principis que em van  servir de guia i, crec poder afirmar modestament, que amb prou èxit . De fet això que ara tan ens preocupa del "fracàs" escolar podríem dir que li varem guanyar la partida. Com?:

• 1 - Treballant amb intensitat a la etapa infantil 1 - però fins els 3 anys - l'ensenyament primerenc basat en la metodologia Glenn Domann d'estimulació dels sentits : 
• jocs adequats pel estímul del moviment: gateix, tombarelles, ...
• estimulació de la vista : colors, "bits" d'imatges, "passejades per observar...
• estimulació de l' oïda i del ritme, música, cançons, picar de mans ,...
• estimulació del tacte: arrugar paper, palpar diferents superfícies, sorra, còdols, paper d'estrassa, ..., textures... ,retallar, enganxar, jugar amb cordills,...
• estimulació del gust i de l'olfacte:: tastar i olorar totes les coses possibles ...     
• 2 - treballar el llenguatge oral
• 3 - ensenyar les habilitats manuals corresponen a l'edat
• 4 - habituar l'oïda a una llengua estrangera
• 5 - cantar, ballar, relacionar-se
• 6 - Introduint hàbits de " saber estar" a l'escola i hàbits d'atenció de curts espais   de temps ( 5 min., 10 min. ..)  

En l'etapa  Infantil II - 4 i 5 anys - prioritzem :

• psicomotricitat adequada a les edats de 4 i 5 anys
• hàbits de treball
• lectura-escriptura que permeti "entrar" a primària amb bon encaix
• cultiu d'hàbits d'atenció i concentració en espais de temps adequats 
• continuar l'estimulació, la música, els idiomes ...
• coneixement aprofundit de cadascun dels alumnes 

Etapa d' ensenyament primari.

És bo PRIORITZAR i MARCAR-SE FITES BEN DELIMITADES:

• PRI-1, PRI 2,PRI- 3:  treballar a fons les "destreses bàsiques" de lectura i escriptura , paradigmes matemàtics bàsics i hàbits de treball. L'alumne quan finalitza el tercer curs de primària: ha de llegir correctament i comprensivament texts adequats al seu nivell ,  ha de dominar l'escriptura de tots els "sons" corresponents a la nostra llengua i ha de tenir el corresponent domini en el llenguatge i expressió orals.
• Així mateix ha de treballar i aconseguir el domini i comprensió de les operacions matemàtiques propostes en el currículum de aquests tres primers cursos de primària 
• i  aconseguir bons hàbits de treball i conrear hàbits d'atenció i concentració en el treball

És necessari "focalitzar" el treball d'aquests primers tres cursos en dotar els alumnes d'aquestes destreses que són ben bàsiques . Per aconseguir-ho es precisa un gran treball d'equip i pensar i actuar que de mestres de llengua i mates ho som tots i estem tots implicats des del tutor a tots els especialistes de musica, de activitats artístiques, d'educació física, ... i fins i tot el cuiner o cuinera i el conserge ... Perdó per hipérbole però ,  avui , tal com pinten les coses,  només s'hi arriba amb un equip molt cohesionat .

I és que llegir comprensivament, escriure, comptar i treballar bé són els fonaments que  aguantaran la reste del edifici dels coneixements i de les  habilitats de tot l'ensenyament-aprenentatge .

Com a "fita" a aconseguir globalment a tota la primària  podem assenyalar:

• domini total de l'ortografia . Aquesta competència ha de quedar resolta a l'ensenyament primari. D'aquesta manera la secundària es pot centrar en el seu propi currículum i no haver de "sentir queixes" de aquestes mancances en  etapes posteriors a la primària .
• el domini  absolut del càlcul corresponent al currículum de primària   .
• l'alumnat de primària ha d' assolir  tècniques de estudi ,un bon us de l'agenda escolar  i distribució del temps que li permetin organitzar fefaentment  les  seves tasques escolars, "deures",  a l'escola i a casa.
• Aquesta etapa ha de dotar a l'alumnat d'habilitats d'us del material escolar, d'una forma eficient de treballar, d'organitzar-se , de polidesa, del plaer de l'estètica en el treball.
• I en tot això , no cal dir, que només s'assoleix si hi som tots actuant en equip

No cal dir que tota la primària i després la secundària obligatòria i no obligatòria , s'han de basar en "l'experimentació" , el treball actiu, l'estudi i el mètode.

• 
  

R E F L E X I O N S

    

Per exposar el meu pensament envers l'escola crec que el puc definir amb el concepte : "gestió":

• gestió de l'ens escolar: planificació, organització, curriculums ...
• Gestió del "fet docent"  entenent per "fet docent" l'acte per el qual un mestre, un professor transmet , dirigeix la transmissió, d'un determinat coneixement o habilitat a un alumne
• Gestió del temps: ·un bé escàs" que s'ha de administrar.

Voldria centrar-me en el "fet docent" per exposar tan sols uns "punts" molt senzills y elementals en els que crec profundament y que m'han acompanyat en la meva tasca com docent .

1 - La porta d'entrada de tot coneixement són els sentits . Per aprendre quelcom, a més  de comprendre els continguts, cal treballar-los en forma d'aplicacions pràctiques, resolució de problemes, exercicis comentaris, crítiques, lectures, "navegant " per l'història, la filosofia, la literatura, treballant als tallers, als laboratoris, en simulacions en l'ordinador, visites, etc. etc. 

Aquesta fase del procés d'ensenyament-aprenentatge basat en el "treball" dels temes em sembla tan absolutament vital en la transmissió d'un coneixement o d'una habilitat, que si en prescindim aquest procés quedarà inacabat, fallit.

2 - No hi ha aprenentatge si no hi ha estudi per part del l'alumne

3 - Cal avaluar per que ambdós, mestre i alumne, tinguin la mesura, la constatació de si s'han assolit els objectius proposats i , si s'escau, poder aplicar la oportuna rectificació 

4 - Cal tenir molt presents els mitjans de suport pedagògics, tecnològics , d'assessoria en els qual avui es pot comptar. 

5 - Els subjectes i actors primordials de l'ensenyament -aprenentatge" són el mestre, el professor i l'alumne. 

6 - Fer "gaudir" amb LA FEINA BEN FETA

                            

                

CONCEBEIXO L'ESCOLA COM " BRAÇ LLARG DE LA 

                               FAMÍLIA

" Per educar un infant es necessita tota la tribu" ( José A. Marina ).

L' escola forma part de la tribu que ajuda a educar un nen o nena, un noi o noia.

Una bona escola té com objectiu clar i prioritari : 

                          - ensenyar i educar

Per portar-lo a terme disposa d'un temps i d'uns mitjans

Ambdós elements són "bens escassos " que cal administrar acuradament.

Tenim molt present que la família constitueix el nucli d'aquesta tribu i que també en formen part la comunitat,   el municipi, la sanitat, el lleure .... l'escola.

Perquè l'escola pugui reeixir en els seus objectius cal respectar-li que pugui emprar el seu temps i els seus mitjans de forma prioritària en el que li és essencial: ensenyar i no "sobrecarregar-la "en tasques que tot i ser bones, corresponen a altres membres de la tribu . L'escola hi pot col.laborar , donar suport, però és imprescindible que cadascú faci la seva feina.

I, d'aquesta manera, pugui focalitzar  el seu treball i el seu esforç en la tasca que li pertoca :

                       -  Definir amb claredat els seus objectius

                       -  Seqüenciar-los 

                       -  Proposar-se i aconseguir el màxim d'efec-

                          tivitat

                       -  No permetre's el fracàs 

                       -  Aplicar, si convé, la recuperació fins assolir 

                          les fites proposades.

Avui, tal com estan les coses, es necessita tot l'esforç, tot el temps i tot el suport : hem de respectar el temps que correspon a l'escola , ser curosos en donar-li suport i comprensió davant dels reptes que ha d'assolir .

 No posar sobre seu la part que pot correspondre a la família, al municipi, a sanitat, al lleure , ...

 

SÓC UNA PROFESSORA JUBILADA PERÒ VISC LA MEVA VOCACIÓ.

VOLDRIA DEFINIR-ME COM ENAMORADA DE LA MEVA PROFESSIÓ

AIXÒ M'HA FET IDENTIFICAR AMB EL PROJECTE

                                              EDU21 

PROMOGUT PER LA FUNDACIÓ JORDI PUJOL