De tant en tant no hi
havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.
El camí de tornada era d’allò més feixuc: el corriol
pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia un arbre fresquívol i
una font cristallina . i riallera .El seu cor li demanava asseure's , fer-hi un
descans i una refrescada ....
Però l'home sant i savi pensava que si passava de llarg
Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .
No bevia, no reposava. Pujava i pujava . Quan ja era
de nit arribava al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allà hi
trobava el premi: una formosíssima estrella li soneria , li enviava la
recompensa del seu sacrifici.
Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atansà
i li digué:
- Home sant i savi vull anar amb Vos a la muntanya.
- Mira que el camí és molt feixuc ...
- Tant se val! , Pujaré amb Vos,
· Tots dos enfilaren el
camí .Amunt, amunt, . Arribà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set,
però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el
vailet no beurà i està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el
premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...
Arribaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no
s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...
Un gran crit se joia se li escapà: en el cel hi
brillaven com mai, dues estrelles...
L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!!
...
