Un home sant i savi

Vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .

De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.

El camí de tornada era d’allò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre fresquívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li demanava asseure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 

Però l'home sant i savi pensava que si passava de llarg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .

No bevia, no reposava. Pujava i pujava . Quan ja era de nit arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allà hi trobava el premi: una formosíssima estrella li soneria , li enviava la recompensa del seu sacrifici.

Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atansà i li digué: 

- Home sant i savi vull anar amb Vos a la muntanya.

- Mira que el camí és molt feixuc ...

- Tant se val! , Pujaré amb Vos,

·       Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arribà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurà i està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...

Arribaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...

Un gran crit se joia se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues estrelles...

L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ...