GESTIO DE L'ACTE DOCENT II

      

 GESTIO  II

                                                                                               

Per continuar amb el tema de la "GESTIÓ DE L'ACTE DOCENT" m'agradaria oferir unes  suggerències que donen bon resultat: 

• Marcar-se  "mini objectius" per aconseguir fites concretes molt senzilles i amb el temps ben  concret per portar-les a terme:
• Exemples: Objectiu " escriptura i ortografia" : aconseguir que aquest  mes tots els nens i nenes del nivell - 1 - escriguin correctament ahir, avui, demà; els de nivell II, ara, tard, mai, els de nivell III... Cada mes es van acumulant paraules o girs que enriqueixen el vocabulari.
• Objectiu: Aconseguir  que aquest mes tots els nens i nenes de nivell - 3 -  aprenguin a distingir els sons i la grafia "gue, gui, ge, gi "
•  Objectiu: Nivell - 4 -  Aquest mes tots els nens i nenes d'aquest nivell seran capaços d'assimilar i distingir  els conceptes " subjecte, predicat" en una oració simple.
• Objectiu : Nivell - 4 - Tothom dominarà l'us de l'agenda escolar.
• Tots els alumnes de 2n  curs d' E.SO.  resoldran amb correcció les equacions de segon grau . 
• I,  així, anar fent ..
• Amb aquests petits objectius aconseguits es  va teixint una "xarxa paral·lela" al curriculum,   que en acabar els cicles i les etapes dona uns resultats molt positius , cohesionen als grups, augmenten  l'autoestima . Sense adonar-se'n i amb poc esforç,  es va emplenant la "motxilla de cadascú" .A més a més, una altra cosa molt positiva,  és que són de tot el grup , ningú ha de quedar enrere: ho ha d'assolir tothom encara que s'hagi d'alentir una mica el ritme i que el "més següent " toqui insistir. No   s ' estrena cap  nou mini objectiu fins no "haver fet el ple". 
• Amb una mica d'habilitat, com a bona estratègia,  dona uns resultats excel·lents.    si s'hi "afegeixen" petits incentius"  ( un pati extra, un video'clip, un partit de bàsquets...)  poden contribuir a crear un bon rotllo que a les aules mai hi és sobrer. 

Una altra estratègia molt senzilla i eficaç, és fixar un temps i un moment en que tots els alumnes hauran adquirit coneixements o habilitats fonamentals . Per exemple: 

En quin nivell haurem assolit l'us de programes com el Word, accés a Internet,  l' Excel,  e-mail, imatges, power-pont etc.?

Quan podrem "assegurar " el domini de les taules de multiplicar?

En quin moment tots podran definir correctament  bisectriu d'un angle?,àrea del cercle? volum d'un cub'...

Quan tots podran entendre i expressar en anglès unes determinades situacions o un vocabulari prefixat? , una conversa senzilla sobre la "identitat" de cadAcú?

En quin nivell "assegurem" que tots i totes tindran ben definida la seva lateralitat?

En quin nivell tots i totes sabran utilitzar un gràfic i interpretar-lo?

En quin curs d'E.S.O sabran reconèixer un mineral de pirita, galena cinabri, calcopirita?

Quan tots i totes sabran utilitzar un microscopi?

i confeccionar una pàgina Web?

Són "mini objectius" que asseguren coneixements o habilitats senzilles però, AIXÒ SÍ,  aconseguides per tothom.  Allunya el fracàs , crea cohesió i són molt i molt rendibles.

El camí de l'èxit passa per una bona gestió i respecte del temps de l'escola i una gestió per objectius procurant no fer volar coloms : més val l'essencial , la bona base, assolida per tothom que proposar-se fites ideals per les que no es tenen els mitjans i el suport adequats i assequibles. 

A GESTIÓ III intentarem explicar com portar a terme uns altres objectius sense carregar les programacions i que aconsegueixen m minimitzar el fracàs.  

GESTIÓ DE L'ACTE DOCENT

                        

Voldria  insistir  sobre  dos aspectes que em semblen importants,  dins la  metodologia del acte docent , per “traspassar” coneixements o habilitats

PRIMER :   Tot coneixement s’assimili-la a través dels sentits i , per tant, cal practicar una pedagogia com més activa millor . Aquesta és una realitat que, avui dia ,  ningú posa en qüestió ; han quasi desaparegut les anomenades “ classes magistrals” i a tot arreu és fan uns plantejaments en que es presenten els temes a través de fets, d’ imatges sensibles, d’objectes, de projeccions que posant al abast dels alumnes la comprensió en la que hi juguen un paper  cabdal la vista, l’oïda, el tacte... i , a voltes,  la imaginació . És, crec, una fita aconseguida amb el treball i orientació de molt bons pedagogs , la  col.laboració de molts mitjans , de les T.I.C.  i, també, de   moltes editorials especialitzades a les que s’ha de reconèixer una valuosa aportació  .

SEGON :  Els treballs pràctics que s’han de  s’han de fer com a part fonamental de l’aprenentatge . Aquests són imprescindibles  i donen eficàcia a l’acte docent . Tant és així ,  que si aquesta part pràctica no hi és present , es posa en perill tot el procés d’ensenyament/aprenentatge que restaria inacabat, fallit, sense resultats.

Exercicis , problemes, lectures comentades i “criticades” , composicions  i,  sobre tot, experiències i experiments en els laboratoris de física, química, biologia, geologia , tallers d’ensenyances artístiques i música, treballs de biblioteca,  treballs amb premsa i mitjans de comunicació, muntatges amb material electrònic/elèctric  i de robòtica , resolució de problemes propers a la vida quotidiana , etc. s’han de fer presents a les aules : són font de eficàcia de l’acte docent .

Cal insistir que en un bon projecte les anomenades ciències experimentals s’han d’impartir en el laboratori , en els tallers o en la natura. Els coneixements i les habilitats  s’han de viure , s’han d’apropar com és millor a la realitat .

TERCER :  Aquests treballs es poden realitzar individualment  o en equip.  Aquesta “habilitat” convé desenvolupar-la des de l’escola . L’alumne se la trobarà a l’empresa, a la investigació, a la feina, a tot arreu.

QUART:  Durant  els primers estadis del treball el mestre o el professor estarà a prop per ajudar i orientar. Tanmateix convé que  tan punt sigui possible els alumnes i els equips se’n surtin sols i s’espavilin .

A més a més, de situar la relació  mestre/alumne  , aquesta fase és un bon camp d’observació.

Sé que amb aquestes senzilles reflexions no he descobert “ la sopa d’all” però em sembla bo de donar-s’hi relleu . Són tan cabdals !.

                                                                                        

                                         GESTIÓ: “DESTRESES BÀSIQUES”

                                                                                                                    

 És inqüestionable que per avançar en el nostre sistema educatiu ens hem de  preparar per assumir molts i importants  canvis. Tanmateix també és, així mateix inqüestionable, que els nostres escolars per reeixir-hi, necessitaran un bon domini del que denominem "destreses bàsiques" : llegir comprensivament i amb fluïdesa, escriure i expressar-se amb propietat, saber treballar i comprendre els paradigmes matemàtics fonamentals, fer-se amb bons, eficaços i eficients hàbits de treball sobre les que poder edificar amb consistència tots els canvis necessaris que ens encarin envers l'èxit i ens permetin sortir del fracàs . 

Com aconseguir-ho ? Treballant per objectius i en equip.

Per acotar el període en qual podem  aconseguir aquestes destreses podríem fixar: iniciar-les a Infantil 4 i 5 , però treballar-les amb profunditat als tres primers curos de la primària.

Les “destreses bàsiques” en aquests tres primers cursos de primària s’han de treballar com un objectiu absolutament prioritari  , assumit per tot l’equip de mestres i professors. Aquuest equip ha d'actuar no tan sols en coordinació si no que també ha de fer-se seu el compromís de tirar-lo endavant : lectura, escriptura, expressió , operacions matemàtiques , els han de tenir presents tots els components de l'equip i en totes les activitats ..

L’objectiu: “domini de les destreses bàsiques” ha d'ésser absolutament prioritari i ha d'ésser comprensiu  del 100 per 100  de tots els  nens i nenes . S’ha de comptar amb un equip de suport psicopedagògic i amb atenció particularitzada pels alumnes que puguin presentar mancances . És importat una adequada planificació que  s’adeqüi  a cadascun dels nivells de pre-escolar i de primària per arribar al final de l’etapa a la consecució del objectiu.

S’ha de tenir cura especialment de  la “gestió del temps”  i no permetre que interfereixin altres tasques provinents d’àmbits aliens a l’escola si no és possible donar-les- hi cabuda sense distreure’s de l’objectiu fonamental  . És aquí que hem de demanar que cadascú  - família, municipi, sanitat, lleure, etc. - accepti la part que li correspon  i permeti que l’escola faci la seva feina ben feta i aconsegueixi les seves fites . 

També han  d'apuntar en aquesta direcció l’estabilitat que necessita l’escola  per treballar els seus objectius que requereixen  temps i  un , com a mínim,  mig termini,  per aflorar resultats positius.

 Hauríem d'intentar fugir de canvis de Llei  cada legislatura i també de  “sobtades” metodologies que sense el necessari període de maduració i experimentació  apareixen com bolets en el món de l’educació  . S’ha de progressar, es clar que sí, però els nens i nenes són tan importants que cal fer-ho amb totes les garanties del món  .

Per tirar endavant l’objectiu :  “ a tercer de primària destreses bàsiques per a tots” no hi ha altre camí que fer-ho en equip i per això és precís que les escoles comptin amb una plantilla de professors el més estable possible. Com a mínim a finals de juny les noves incorporacions i trasllats han d'estar fets i d'aquesta manera poder participar en la  programació del curs següent . Es nefast que el mes de setembre o al mes d'octubre “aterrissin” a les escoles nous mestres o professors completament  “desconnectats” . És comprensible que planificar el curs per la Conselleria presenta dificultats i complexitats però si volem qualitat i eficàcia no hi ha altre camí que tothom faci bé la seva feina . Avui hi ha suficients mitjans i tecnologia per aconseguir-ho.

Voldria deixar clar  que el fet de “reservar” el temps de l’escola per a l’escola no comporta deixar de col.laborar amb altres institucions ( municipi, sanitat,  lleure, etc.) : es tracta de prioritzar els objectius . Si es possible  atendre  els requeriments d’altres institucions sense menyscabar la tasca de l’escola, perfecte. Si això no és compatible, primer  són  les tasques que li corresponen per se. A més, tots sabem que “transversalment” molts objectius són coincidents i no comporten  “carga” extra de temps. Ben organitzats moltes coses són factibles però hem de tenir present que escola no és un “totum revolutum” en que tot hi cap.

La  Primària és el fonament que suporta tot l’edifici. És la garantia que les etapes següents trobaran una bona base que els oferirà suport. Una Primària ben “edificada” també suposa haver adquirit uns hàbits de treball i d'esforç , de responsabilitat per part de l’alumne , de bones maneres de fer, estudiar i treballar: els bons “fonaments”  adquirits :  coneixements de llengua, de matemàtiques, hàbits de treball , tècniques d'estudi  domini del curriculum i de les competències no es aconsegueixen sense que l’alumnat s’impliqui . A més de  l’autoestima de qui percep que no “fracassa” i que se’n surt.

Hem parlat de “destreses bàsiques”  que començarien en el darrer nivell de Infantil i els tres primers cursos de Primària . Resta una feina molt i molt important per la resta : Primària 4 ,i5 i 6 que haurien d’assumir:

-          domini complert de l’expressió oral i escrita

-          competències matemàtiques

-          treball de tot el currículum de Primària

que ha de suposar adquirir tècniques de d'estudi i planificació de  la feina .

 Quan un/a alumne assoleix la Primària ( també la família) ha de tenir assumit que està preparat per una nova etapa que li donarà nous coneixements i habilitats , però “ les actituds”  ja les té adquirides : pot “edificar” el que calgui ; està en situació  perfecte per “la sortida” de la cursa que li espera.

Els fruits d’una Primària exigent, seriosa, també arriben els valors que un treball ben fet, ben planificat, sense concessions “ a la galeria” i que són el millor antídot per eradicar el tan temut fracàs de la Secundària. 

                                                                                       Anna Masip i Canalda

  

 

                                        

GESTIÓ

G   E   S   T   I   Ó

Voldria, dins les meves modestes possibilitats,  aportar quelcom al magnífic projecte que treballa  EDU 21 .

Per expressar el meu pensament envers l’escola el puc definir amb un sol  concepte:  “gestió”.

D’entrada vull aclarir que , sobre tot, faig referència a la primària que considero el tronc i fonament de tot l’edifici posterior.

Podíem fixar-nos en quatre aspectes :

-          Gestió de l’escola : planificació, organització, currículums, horaris -

-          Gestió  de l’acte docent. Entenent per acte docent l’acte per el qual un mestre, un professor, un equip transmet i dirigeix la transmissió de un determinat coneixement o habilitat a un/a alumne .

-          Gestió  per objectius ben definits i portats a terme en equip.

-          Gestió del temps

Començarem per aquest darrer punt: gestió del temps:

Per reflexionar sobre la gestió del temps ens caldrà fer algunes puntualitzacions:

1)  Aquí el temps l’hem d’entendre  en termes econòmics, es a dir,   com un bé escàs,  del que  no podem disposar-ne de manera il·limitada

2 )   Per educar un infant “ es necessita tota la tribu” ( José Antonio Marian )

3 )  La família constitueix el  nucli central  de la tribu  i és responsable de la seva educació.

4 )  Però també en formen part els governs, el municipi, el barri , la comunitat, la sanitat, les entitats de lleure ... i  l’escola .

Dit això ;  centrem-nos en l’escola . Podem afirmar que l’escola té l’objectiu primordial d’ensenyar els coneixements , les habilitats i les actituds que li caldran al nen/a, noi/noia per poder accedir  al món adult i reeixir ( sense morir en  el intent ) amb les millors garanties d’èxit per tirar endavant la seva vida personal, laboral, social, cultural ...

Avui això és una tasca que Déu n’hi do!  i que per portar-la a bon terme té necessitat del tot el temps,  mitjans de suport, esforç i .. bon humor possibles

L’escola ha de estar ben “coordinada” amb els altres membres de la tribu per col.laborar-hi en tot el possible. Procurant incloure en els seus programes de forma “transversal” els objectius que li puguin confiar però,  l’escola ha de poder prioritzar i situar la seva tasca pròpia en primera línea i exigir que el seu temps li sigui respectat .

Una bona base aconseguida en la primària és la millor plataforma per sostenir la secundària, els batxillers, la formació professional i , fins hi tot, la formació superior. Pensem el que “pesa”

                                             -    una plena  competència lingüística

-          bona comprensió lectora

-          expressió oral i escrita correctes

-  competència dels paradigmes matemàtics compresos en el    currículum de primària

-          hàbits de treball correctes i feina ben feta

-          tècniques de estudi ben assolides

-          habilitats en el treball de les T.I.C i amb les T.I.C.

Aquestes són les prioritats i massa vegades queden “ofegades” per objectius i tasques que corresponen a altres membres de “ la tribu” i que , tot hi ser en sí mateixos prou bons i desitjables ,  es mengen part del temps que li és propi.  Tots hem sentit comentaris en la línea : “ això o allò, a propòsit de qualsevol tema que sorgeix en el decurs de l’actualitat, s’hauria  d’ensenyar a l’escola, hi hauria d’haver un crèdit específic dedicat a ...”.. Ja no parlem d’activitats curioses com ensenyar a menjar fruita i verdura, revisions mèdiques, vacunes, programes municipals, activitats de lleure  i un llarg etc. . Si cadascú aguantés la seva “espelma”  no hi ha dubte que permetria a l’escola aprofundir en el seus objectius . I si això és bo per la primària pel fet que és  la base i el pilar de sosté la resta ,  igual ho és  pot aplicar a l’E.SO.  i als altres ensenyaments mitjans.

En aquesta línea de gestió del temps no aniria gens malament “revisar”  la quantitat de “paperassa” a càrrec de l’escola. Potser trobaríem sistemes més senzills, més simples  que ens permetessin arribar allà mateix amb menys temps. Ser eficaç i eficient no sempre va de bracet a més carregós.

 

                                                                                                               Anna Masip i Canalda