DEURES ESCOLARS : SÍ? N0?.

Més antic que anar a peu!.

De tant en tant torna a treure el cap el tema  tantes vegades debatut : “ s’han de fer deures a casa ?.

Jo penso el següent:

“Els deures” no són  tant sols una “feina” que l’alumne fa a casa. són, també, confiar-li una responsabilitat . “ Els deures” els ha de fer ell personalment, tot sol , sense el suport del mestre ni dels companys: comfiem en ell. Això és bo.

-        Ell ha de trobar el temps

-        Ell ha de trobar l’espai

-        Ell ha de preparar el material.

-        Potser consultar algú de casa...

-        S’ha d’organitzar.

S’ha d’espavilar i això és bo i positiu.

Però  hem de tenir en compte aquestes limitacions o, si es vol,  precaucions :

El temps i l’edat: de 10 minuts a 20 minuts  a Primària, segons l’edat;  de 30 a 35  minuts a l’ESO.

Insistir que és una feina personal i que no si val “ma” aliena.

L’ajuda dels pares si és ocasional i de consulta, tampoc és negativa. De fet és bo que col·laborin, que facin “equip” de tant en tant, i circumstancialment. , que donin una mà, però no, si us plau, que siguin els “autors” .

Els deures poden ser molt positius si sabem tocar temes que no siguin de la rutina de classe. Són  profitosos si són interessants o complementaris del temari de classe o bé insisteixen sobre aspectes que convé “fixar”.

Per  les vacances hi ha quaderns admirablement preparats que serveixen de repàs i casi,  casi són un joc. A més treballar no ha fet mai mal a ningú . Els catalans devem al treball tot el que som i tenim .

En resum. Jo penso:  deures sí però hem de mesurar el temps i seleccionar els temes, confiar en els alumnes i en el bon criteri dels mestres.

Els deures mesurats, sense passar-se ! , reforcen la responsabilitat: Son un acte de confiança i , encara podríem afegir, una oportunitat de  diàleg pares-fills.

U N A M I C A D E C A L M A . . .

La percepció que cal reformar o almenys reorientar el sistema educatiu és present un dia i un altre dia als mitjans que reflecteixen el neguit de la societat davant els fets que la realitat ens fa evidents:

a)    El 30% dels alumnes de Secundària Obligatòria no la supera amb èxit.

b)   La innovació tecnològica corre, corre,  corre ... Tenim la impressió que no l’atraparem.

c)    Ens sembla que aquets nois i noies es quedaran a la vorera del progrés que també corre, corre, corre...i que els serà molt difícil incorporar-s’hi.

d)   Des d’ara ja els hi diem que han fracassat i que nosaltres també hem fracassat en no reeixir en la seva formació.

Faig aquestes reflexions a rel de les entrevistes que va publicar la “contra” de La Vanguardiadels dies 18 i 25 de maig.

El 18 de maig : “ internet només és el tràiler de la gran pel·lícula del futur” ( Mark Stevenson )  i

El 20 de maig : “ Aprenguem amb ells a crear amb el mòbil i no només a consumir “ ( Bob Lenz , pedagog que prepara la digitalització de l’Ensenyament Secundari a EE.UU. ).

Mark Stevenson ens presenta l’avenir com la invasió de la tecnologia :

-        Enermet – el nou món de la energia , la seva producció i distribució en xarxa.

-        El renaixement d’una altra indústria farmacèutica.

-        El canvi i la renovació de la indústria agroalimentària.

-        Una educació envers el segle XXI que ens permeti afrontar aquesta “invasió envers el futur”.

Bob Lenz , pedagog amb 17 anys d’experiència i que precisament prepara la digitalització de la secundària al seu país, posa les coses el seu lloc: res no substitueix un bon professor , la tecnologia és un mitjà, un suport , un incentiu que ajuda, dona suport a la tasca de adquisició de coneixements   i demana als  estudiants joves  la seva col·laboració  per posar-se al dia en les habilitats i maneig dels mòbil s i el que anirà venint  amb totes les seves possibilitats .

Potser per encertar-la i posar el sistema educatiu a l’alçada del reptes que avui se li plantegen  ens caldria primer revisar de cap a peus el currículum de coneixements i habilitats que el sistema ens proposa. Fer-lo  obert i que vagi incorporant els avenços  i les innovacions que  la ciència, la cultura i  la tècnica van assolint  i  segon  afinar els objectius d’acord amb les necessitats que es van presentant , sense fer-lo líquid, però sí ajustable.

Per sobre de tot necessitem  bons mestres, bons professors i per tant la millor preparació per aquests professionals a les Universitats que els faci  percebre el molt que esperem d’ells i el  suport i respecte de la societat envers la seva tasca : els hi confiem els nens i els  joves que ho són tot !.

I deixar en llibertat als mestres i professors per anar incorporant a la seva metodologia  les millores tecnològiques que tenen a l’abast en cada moment : Ens calen bons professors , bons objectius , bons mitjans : crec que amb això els Sistema Educatiu podria oferir el camí per sortir del fracàs i donar a cada noi i noia la seva oportunitat. 

Els mòbils, les tabletes, les T.I.C. etc. s’incorporaran a mesura que apareguin   i es necessitin . Qui renunciaria el seu un suport ? . Això sí : és un suport! És un objecte , no un subjecte!.

Per tot això es bona la calma . D’entrada ens cal reflexió sobre el què hem d’ensenyar: quins coneixements, quines habilitats , quins valors proposem als alumnes i anar-hi anat tot incorporant la tecnologia que els avenços en ofereixin!.