Voldria insistir
sobre dos aspectes que em semblen
importants, dins la metodologia del acte
docent , per “traspassar” coneixements o habilitats
PRIMER : Tot coneixement s’assimili-la a través dels
sentits i , per tant, cal practicar una pedagogia com més activa millor . Aquesta
és una realitat que, avui dia , ningú
posa en qüestió ; han quasi desaparegut les anomenades “ classes magistrals” i
a tot arreu és fan uns plantejaments en que es presenten els temes a través de
fets, d’ imatges sensibles, d’objectes, de projeccions que posant al abast dels
alumnes la comprensió en la que hi juguen un paper cabdal la vista, l’oïda, el tacte... i , a
voltes, la imaginació . És, crec, una
fita aconseguida amb el treball i orientació de molt bons pedagogs , la col.laboració de molts mitjans , de les T.I.C.
i, també, de moltes
editorials especialitzades a les que s’ha de reconèixer una valuosa aportació .
SEGON : Els treballs pràctics que s’han
de s’han de fer com a part fonamental de
l’aprenentatge . Aquests són imprescindibles
i donen eficàcia a l’acte docent . Tant és així , que si aquesta part pràctica no hi és present ,
es posa en perill tot el procés d’ensenyament/aprenentatge que restaria
inacabat, fallit, sense resultats.
Exercicis , problemes,
lectures comentades i “criticades” , composicions i, sobre tot, experiències i experiments
en els laboratoris de física, química, biologia, geologia , tallers d’ensenyances
artístiques i música, treballs de biblioteca,
treballs amb premsa i mitjans de comunicació, muntatges amb material electrònic/elèctric
i de robòtica , resolució de problemes
propers a la vida quotidiana , etc. s’han de fer presents a les aules : són
font de eficàcia de l’acte docent .
Cal insistir que en un bon
projecte les anomenades ciències experimentals s’han d’impartir en el
laboratori , en els tallers o en la natura. Els coneixements i les habilitats s’han de viure
, s’han d’apropar com és millor a la realitat .
TERCER : Aquests treballs es poden realitzar
individualment o en equip. Aquesta “habilitat” convé desenvolupar-la des
de l’escola . L’alumne se la trobarà a l’empresa, a la investigació, a la
feina, a tot arreu.
QUART: Durant els primers estadis del treball el mestre o el
professor estarà a prop per ajudar i orientar. Tanmateix convé que tan punt sigui possible els alumnes i els
equips se’n surtin sols i s’espavilin .
A més a més, de situar la
relació mestre/alumne , aquesta fase és un bon camp d’observació.
Sé que amb aquestes
senzilles reflexions no he descobert “ la sopa d’all” però em sembla bo de
donar-s’hi relleu . Són tan cabdals !.
No hay comentarios:
Publicar un comentario