ÉS ORFE EL QUE MAI HA CONEGUT   
                         L'EDUCACIÓ

Potser podríem  dir que aquesta reflexió s'ha passat tres pobles: "orfe és el o la que no té pares ", cert,  però si adoptem el pensament de José Antonio Marina: " per  educar un infant necessitem la tribu sencera" , ja ens situem en un altre camí : l'amorosa  educació dels pares i de la família propera,, l'empara de l' educació de la societat, de la comunitat que acull la seva llar i el suport de l'educació que ens ofereix  l'escola amb el seu atent acompanyament que posa al nostre abast els coneixements, les habilitats i les actituds per inserir-nos al món adult, aleshores sí que afirmem amb raó que el que li ha mancat una bona escola , en certa manera , és una mica orfe de l'educació complerta a la que té dret  tot nen o nena  quan arriba a aquest món.Podríem afegir-hi que la persona que ha gaudit d'una bona escola, ha guanyat uns punts que Déu n'hi do,envers la seva plenitud.

El pare i la mare, la llar, la família  tenen el deure i el dret d'educar als fills, de donar-los-hi la seguretat que dona l'amor i els valors que formaran el nucli dur de la seva vida ; seran les arrels i una bona part del tronc de l'arbre que sostindrà el seu projecte i desenvolupament vital envers l'adultesa .

La comunitat  - el poble, el barri, el veïnatge, el país -  tenen  , també, un paper d'acompanyament , de proximitat i de referent , de "tribu" , que ajuda a assenyalar camins que han de marcar les fites i els indrets més clars i segurs que porten a bon port. Com bons camins, tenen fars , tenen espais i situacions  ( festes, trobades, esplais, esports, etc. ) que són de tots, que ensenyen a compartir i a gaudir o a patir  en companyia.

Un componen important d'aquesta tribu és l'escola : 
                                                - a l'escola s'aprèn i per aprendre es treballa
                                                - a l'escola es conviu amb adults i nens que no pertanyen ni a la        família,  a l' entorn proper 
                                                 - a l'escola ens posem en contacte amb l'altre, amb el món

I si l'escola compleix amb la seva part com a membre de "la tribu" i fa bé la seva funció d'inculcar i educar en els valors del treball i de la feina ben  feta  ; ens fa viure la responsabilitat i el goig que envaeix la persona humana quan se sent capaç de fer quelcom que empleni el  desig profund de tot ser humà d'obrar, , d'aprendre,de fer, d'inventar, d'investigar, d'anar més enllà ,...més amunt, ... més lluny... , doncs, ens dona eines i ens prepara per ser capaços d'assumir en nostre propi rol.

Si l'escola   " acompanya", ensenya, o millor , fa viure,  viu ella, el gaudi de la convivència i del respecte , del patrimoni comú, que és de tots ,  no tindrem orfes !  Hi haurà un sentit de pertinença que de veritat és bo i acompanya al llarg de la vida. Jo en dono fe.