E D U C A C I Ó C O M P R E N S I V A
Junts nens i nenes; nois i noies? Penso i dic absolutament: sí.
Junrs estem i formem la família: pare, mare, germans i germanes .
Junts juguem de petits i ens
divertim de més grans .
Junts treballem i compartim
projectes i activitats .
Junts formem societat,
pobles: homes i dones plegats fem vida i fem via ...
Doncs si és així, també és
bo que ens formem i ens eduquem en la mateixa escola i en les mateixes aules:
que compartim coneixements i lleure: aquest és un bon camí , un bon assaig per
la vida que haurem de tirar endavant plegats.
També és bo que nens i nenes
diferents comparteixin aula i espai. Això no treu que es tinguin en compte, que
s’atenguin i que es doni suport a les possibles diferències que en tot grup
humà hi son presents . Atenció personalitzada, si s’escau, sí ; separació, no.
Compartir porta a la solidaritat, a la comprensió i ens fa evident que les
diferències poden ser i són positives: a la societat hi ha lloc per a tots . Això cal
constatar-ho des de petits . Potser que l’aula sigui on és més evident que la
societat diversa és més rica i enriquidora : hi ha mil i un camins que
porten a Roma.
Després de l’ESO ja hi ha temps perquè cadascú triï i busqui
el seu camí segons les seves possibilitats i apetències però aquest espai de temps i amistat que
haurem compartit “tots” sempre el tindrem amb nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario