“ Tinc 60 anys. Vaig néixer a Caracas i visc a Roma,
però sóc als núvols. Em vaig llicenciar en Filosofia i Lletres, Art i Història
. L’educació és l’únic que pot canviar el món i vull donar els recursos
necessaris a les persones perquè es pugui produir aquest canvi “.
-
De vegades hi ha un professor especial, quin va ser el seu ?.
-
La mare Soledad Rodríguez que a més d’obrir-me al món , em va mostrar
que hi havia moltes coses que jo podia fer per millorar-lo.
-
La confiança és un regal.
-
La innovació principal és estimar l’alumne : Sentir que confien en tu i
sentirte estimat et permet assumir la part bona i dolesnta del món, a a dir : “
jo puc fer-hi algua cosa”.
-
N’hi va haver més ?.
El meu entrenador
de bàsquet em va ensenyar a superar-me ,
a entendre que la més gran victòria és un bon “passi” , treballar en grup: que
els altres estiguessin a gust amb mi. Vaig integrar que no es tracta de pujar
al cim de la muntanya , si no que hi arribem tots.
-
I Déu se li va creuar pel camí ?.
Una lesió em va obligar a fer tres mesos de repòs , vaig
tenir temps per pensar com volia intentar canviar el món i va ser així, sense
haver-m’ho plantejat mai abans , que vaig decidir servir Déu.
-
Curiós.
-
Després en el servei em vaig trobar amb la docència i el fracàs
escolar, i em vaig preguntar què era l’essencial que podíem donar als alumnes
perquè en el futur poguessin arribar a donar el millor de sí mateixos.
-
Quina Pregunta! . Què es va
respondre ?
-
Que les eines essencials són el coneixement d’un mateix (
intel·ligència intrapersonal ) i la bona relació amb els altres (
intel·ligència interpersonal) . però vaig recirre Europa i els Estats Units a la
recerca de les respostes.
-
Una ment oberta.
Vam extreure el millor de la pedagogia i així vaig topar
amb la neurologia i amb un missatge molt poderós : tots som intel.ligents.
-
Martín Seligman, Glenn Doman i
Howart Gardner van ser la seva inspiració.
Vam aplicar les seves teories al
Col.legi Montserrat a partir de l’any 1.994. Am Doman van saber que podíem
intervenir en la primera infantesa per generar una bona organització
neurològica i amb Gardner van descobrir
les intel-ligències múltiples.
Se
-
Sempre hi ha alguna cosa en què ets bo.
-
Sí. I hem d’utilitzar aquesta intel·ligència , sense menystenir les
altres, per tenir èxit. Si treballem les nostres fortaleses , aconseguirem l’excel·lència , si
treballem les nostres mediocritats serem mediocres.
-
Vostès estan ara a dalt de tot.
-
La nostra aposta de canvi va ser absoluta , però cal continuar
investigant, bevent de moltes fonts pedagògiques, neurològiques, sociològiques
, de teoria econòmica ...perquè això dona com a resultat un alumne amb molts
recursos i competència global.
-
Què ha estat el més difícil?.
-
Hi ha molts professors cansats que quan no aconsegueixen que els seus
alumnes avancin els culpen a ells i es retiren , però ho fan dins de l’aula
-
Quina creu que és la motivació
fonamental de l’ésser humà ?.
-
Sentir-se útil. Però a nosaltres també ens
agrada preparar per el naufragi, perquè tots sabem nedar , però en un naufragi,
quants ens salvaríem ?. I també treballem la tolerància a la frustració i la
identificació de les creences negatives sobre un mateix que entorpeixen tota la
vida.
- Ha creat per a professors una escola que és reconeguda internacionalment.
-El recurs més important és un professor
concient de la seva feina. Quan al professor l’ajudes a reflexionar sobre
el valor de la seva feina i li dones eines per a dur-la a terme , és capaç, no
tan sols de superar-se, sinó de mantenir una motivació a l’aula.
-Professor i alumnes es retroalimenten
Sí .
Quan el professor veu el canvi en els alumnes , es crea un cercle virtuós en el
qual el professor millora perquè
milloren els alumnes . I és així com el
professor es converteix en un emprenedor i els alumnes deixen de ser
consumidors.
-Deixen “d’engolir” informació ?.
Sí. La
creativitat del professor aplicada a les diverses matèries promou creativitat
en els alumnes, es a dir, més preguntes que respostes, esperit crític i
propostes.
-Què ha entès del fracàs escolar?.
-
Que permetre que un alumne cregui que fracassa és tallar-li les ales .
DE vegades una mala nota en matemàtiques desencadena una sèrie de creences
negatives cap a un mateix que no permet al alumne se excell.ent en el que és
excel·lent.
-Vostè s’ha sorrés a si mateixa?.
-
M’ha sorprès creà un projecte tan valorat des de tantes òptiques
diferents. Però de tots els reconeixements , el que més
profundament m’ha arribat és que em trigèsim que he generat esperança.
-És una gran floreta.
-No en
tinc l’exclusiva. Tant de bo tinguem la sensibilitat de fer coses per aquesta
immensa majoria no privilegiada. El meu camp és l’educació : un crit de llibertat en un món que plora . Quin és el seu?.
-
De vegades
em falten ales.
SÍ . La determinada determinació
que deia Santa Teresa. Cal
llançar-se, perquè el procés és sempre una millora contínua.
Ima Sanchís .
Bravo!!! Anna.
Video de l'entrevista del Programa Singulars per Jaume Barbarà a la Sr. Montserrat del Pozo :
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/singulars/montserrat-del-pozo/video/2938931/
No hay comentarios:
Publicar un comentario