En un memorable reportatge sobre “L’Escola del Mar” ,
d’historiador Josep Mª
Aimaud digué que per canviar un país no calien grans
batalles , només una escola.: “
Un lloc de de convivència, de formació , on la llibertat i l’amistat , dos
grans fonaments de la nostra vida, sàpiguen unir-se més enllà del temps i més
enllà de les cendres”.
Recordo de sobte aquesta frase durant la visita amb un
grup d’alumnes de Magisteri a l’Escola Callaso i Gil .Què ressona com un eco en
el temps i entre les generacions en aquest lloc? Durant el recorregut sentim una
autèntica proximitat entre nosaltres : l’ambient és especial. . L’escola fou
inagurada pel President Macià l’any 1932. Hi ha vitrines als passadissos amb
fotografies d’aquest passat que hem perdut i enyorat. Un 90% dels infants
d’aquesta escola provenen de famílies d’altres cultures . Director i
Coordinadora ens expliquen les dificultats en aquests moments de retallades i
manca de recursos . Hi ha criatures que sense beca menjador no mengen a casa . Els mestres treballen amb els
assistents socials , mediadors culturals , amb els casals del barri , els
instituts de secundària, les oneges i Caritas ....
I no obstant, tot això hi ha un ambient cordial, d’entesa
i de pau . Aquesta escola ho ha aconseguit perquè ha posat en pràctica que “ la transmissió de
coneixements, habilitats i actituds “ essencial a tota escola , només s’
aconsegueix si tot això es viu com un
treball amb convivència, L’escola és , després de la família, la primera unitat de
convivència, que es troba el nen i la nena. Si aquesta convivència es fonamenta en el respecte d’uns cap els
altres, l’escola haurà sembrat la segona llavor – sempre després de la família-
que donarà als seus alumnes la pauta per
escampar-ho pel barri, pel poble, pel lloc de treball , arreu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario